CR 14.06 Catllaras | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 14-06-17

al Catllaràs

(Berguedà)

Guifré Gol

L’excursió d’avui se’ns ha venut com una caminada suau per amples pistes forestals per la Serra del Catllaràs (Pre-Pirineu) amb alguna drecera pel mig del bosc, però deficitària d’èpica i glòria tan pròpies del nostre grup. Es tracta d’un indret sorprenent pels seus boscos, prats, aiguamolls i pels seus cims de roca calcària de formes punxegudes. A banda de l’interès “geo-bio-gastro-cultural” hi ha molta expectació al voltant del gradual enfrontament epistolar entre dos caminaires que amenaça esdevenir una crisi profunda. Aquesta delicada situació es veu agreujada per la involuntària absència de la “biga mestra” (o pal de paller) de la nostra Associació, el MHP, que s’ha vist constret a passar la ITV sanitària en tan significada jornada. Per cert, hi ha hagut un caminaire que aprofitant l’absència de la primera autoritat s’ha postulat per substituir-la adduint la fretura d’aquesta figura pel bon funcionament de la sortida; insidiosament ha fet referència a imaginàries mancances del titular per tal de seduir a possibles votants que, si es presenta l’oportunitat, puguin donar-li suport.

6.30 h. Tal com sol passar en les darreres sortides l’hora oficial d’emprendre l’itinerari s’avança 30 minuts a causa d’allò que passa al Cinturó de la Trinitat a partir de les 7.00. De Badalona surten en Lluís, en Marcel, en Jordi P, en Ricard, l’Emili, en Guifré i en Pep en els cotxes dels dos honorables que hem anomenat primer. L'honorable Joan, acompanyat de l'honorable Alfons recull als honorables Francesc i Josep Ramon al Poliesportiu de Montgat. Tota aquesta munió d’honorabilitat empren separadament el trajecte que els ha de portar a Guardiola de Berguedà a l’hora establerta prèviament.

7.45 h. Quan el cotxe d’en Joan (sobreentendrem l’honorabilitat a partir d’ara) arriba al punt de trobada a Guardiola de Berguedà, els cotxes d’en Lluís i d’en Marcel acaben d’arribar després de fer “una volta per la figuera”; al mateix temps, el cotxe de Josep vingut des de Sant Tomàs de Fluvià, i el de l'Oriol vingut des de Saldes també fan acte de presència. Per tal d’alleujar la solitud de l’Oriol en Josep, un perfecte cavaller, s’avé a deixar el seu cotxe aparcat a Guardiola i córrer els riscos atzarosos que comporten acompanyar a l’Oriol amb el seu Suzuki. Tothom degudament motoritzat inicia el camí cap a Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà). Arribats a aquesta població segueixen un curt tram fins a la Font de Sant Antoni. Aquest cronista, mancat de fe, se sol preguntar si hi ha algun sant (al santoral) que no tingui una font.

8.05 h. Els voltants de la font, on aparquem i fem el tradicional cafè amb llepolies, és una zona de pícnic “ad hoc” per als nostres propòsits. Aquest cop cal remarcar la Coca de Cercs (del forn de l'Agustí) gentilesa de l'Oriol i les habituals Pameles i Trepins, gentilesa del Marcel. El cafè, preparat amb molt de “carinyo” (amb les tradicionals mancances), gentilesa d’en Ricard i l'aigua de foc d’en Jordi per als esperits decaiguts o no.

8.25 h. Comença la caminada direcció Roc de la Clusa (1683 m.). Travessem una zona boscosa per tal de trobar la pista forestal que puja continuadament però amb poc pendent.

9.23 h. Aturada tècnica per tal de facilitar el consuetudinari alleujament intestinal del nostre benvolgut geòleg; sembla que la combinació cafè-caminada és el desencadenant d’aquest fenomen metabòlic. Aquest fet dóna peu a un debat entre els caminaires més ben informats sobre els diferents atributs de les femtes. L’exforner, home de gran experiència, pontifica que la Bristol-5 encapçala el rànquing de qualitat.

9.33 h. Tornem a emboscar-nos per un camí de fort pendent per tal de fer drecera i estalviar-nos algunes corbes de la pista. En Joan, que és un erudit en l’àrea del coneixement que s’ocupa de les deposicions, sentencia: "No es bon català qui no deposa en veure deposar" (el decòrum m’obliga a no repetir la reflexió tal com la va dir l’expert). Ja no se’n parla més.

Com que en Ricard, és com és, es posa al davant del grup, i imposa un ritme infernal seguint la mateixa drecera, ara és molt més empinada, i, el què és més greu, fent cas omís al nostre Tensing Norgay que ha comminat a l’expedició a seguir per la pista molt més planera. Els abnegats Jordi i Josep Ramon, que no s’han assabentat de l’admonició del de Saldes, segueixen panteixant al díscol ciclista.

10.30 h. Reprenem la marxa per un camí amb molt poc pendent en direcció al Roc de Clusa (1720 m.) per tal de fruir d’unes magnífiques panoràmiques del Pirineu i del “quasi nostre” Pedraforca (de fet és dels capmasats de Saldes). Vist i retratat ens dirigim cap al Roc del Catllaràs

13.50 h. Ja som al restaurant Collet d'Eina a Guardiola de Berguedà, ctra. de Saldes. Menú del dia a 12 €.

Primers plats: Amanida verda, Albergínia farcida, Cassolette i Pasta (macarrons o espagueti),

Segons plats: “Llonçat” de porc, Musclos i popets i carns a la brasa (botifarres, peus de porc, pollastre, xai, etc).

Les postres: gelat de pal, mel i mató, flam de mató, etc.

Celebrem el 61è aniversari d'en Francesc, que paga tot solet el cava, i fem vots per tal que acabi de madurar d’una vegada que ja han passat prou dies des que va fer la primera comunió als “Hermanos Maristas”.

Temes tractats a la sobretaula.

-Proposta de l'Oriol per la propera sortida. Serra Cavallera des de Pardines (Ripollès). S’aprova automàticament.

-Sabedor dels sòlids coneixements musicals de dos Honorables Caminaires i de la treballada i melodiosa veu d’un tercer Honorable, l’Alfons, notable concertista de guitarra, proposa formar un grup de Jazz dins l’Associació. S’acorda obrir un període de presentació de candidatures per integrar el grup.

-Ara és en Guifré qui, després de valorar molt positivament la mesurada elegància que en tot moment exhibeixen els integrants de la nostra Molt Honorable Associació, proposa que es faci un advertiment verbal a aquells “dits honorables” que descuidin l’estètica i el capteniment propis del grup. És per aquest motiu que presenta una queixa formal reprovant la descurada indumentària d’en Francesc pel que fa als pantalons; pantalons que molt probablement va comprar en un temps pretèrit quan esperava, debades, créixer més i que ara ha de fer-hi doblecs per tal de no arrossegar-los per terra. En Pep, prenent la paraula amb l’aquiescència de tot el grup menys un, manifesta aprovada la proposta sense discussió.

-Incomprensible proposta d'en Lluís. Demana que les mocions es facin abans de dinar i no després, per tal d’evitar les inconveniències i deliris propis de quan hom es troba sota efluvis alcohòlics tan valorats per Bacus. Deu ser conseqüència del mal de peus. Que potser ignora que els nens i els embriacs són els únics que diuen sempre la veritat. La proposta no té cap suport.

-Proposta d'en Francesc de crear la figura del Defensor del Caminaire que actuï contra les "agressions" que pugui sofrir un caminaire per part d'un altre caminaire malintencionat. El mateix Francesc proposa a en Guifré com a Defensor del Caminaire. A questa proposta te una doble lectura. Per una part, no resulta gens descabellat que en un grup tan dilecte hi hagi la figura que ell reclama, i és per aquest motiu que es podria votar favorablement. Tanmateix, per altra part, és del tot evident que l’esmentat proponent vol congraciar-se amb en Guifré després del conflicte epistolar, que esmentàvem al principi de la crònica, del qual ell i només ell és l’autèntic responsable. Recorda allò de tornar a casa amb “la cua entre cames” després de fer una malifeta. La proposta queda ajornada fins que hi sigui el MHP.

Es fan números i sortim a 13 € per cap després d’utilitzar un petit romanent per a la propina.

A quarts de sis, més o menys, arribem a casa.

9.53 h. En Ricard i els seus esgotats acòlits ja han tornat a la pista per on pugen els caminaires obedients i s'esperen a que arribin.

9.59 h. Reagrupament a la pista. Total, han guanyat uns 6 minuts i l'esforç no ha valgut la pena, però ja se sap sempre hi ha individus refractaris a rebre instruccions.

10.13 h. Arribem a la Collada de Sant Miquel (1692 m.), on fem la parada per esmorzar sense bota perquè l’Alfons així ho ha decidit unilateralment. L'Emili fa la rellevant i molt interessant classe de geologia. Ah! La subsidència ... les plaques africana i europea, que, indecises, ara se separen creant mars que arriben al Cantàbric, i després s’ajunten fent-los desaparèixer originant els Pirineus, roques sedimentàries, encavalcaments, fòssils marins, roques calcàries amoltonades i ... vés a saber.

Collada de Sant Miquel

La coca de Cercs

Guardiola de Berguedà

11.06 h. Som al Roc del Catllaràs. Segons manifesta el senyor Ventura, expert escalador, aquesta roca presenta un “extra plom” i potser alguns “sostres”. El nostre mai prou ponderat reporter gràfic s’ho enginya per fer la fotografia del grup en aquest indret.

11.12 h. Reprenem novament la marxa en direcció a la Collada del Pla de l’Orri.

Collada del Pla de l’Orri

Cavalls i pastures

11.20 h. Ja som al punt culminat de la sortida. la Collada del Pla de l'Orri. Un extens prat permet d’una banda, fer una explicació del desig de tenir gespa davant les cases i de l’altra, veure una bucòlica escena de cavalls pasturant. A partir d’aquí, marxa enrere.

12.03 h. Després de passar davant el Roc del Catllaràs i la Creu del Catllaràs en lloc d’anar cap al Collet de Sant Miquel, per on hem vingut, anem a trobar la pista de tornada pel Coll del Llobató (1628 m.). Ja som al Camp de l'Ermità i l'Oriol, per fer temps, proposa fer un camí d'anada i tornada per veure els plegaments de Vallcebre. Ai las!, després de la caminada resulta que “els arbres no deixen veure el bosc” i decebuts tornem al punt de partida on ens espera el sofert Lluís que ha preferit quedar-se per tal de no castigar més les seves martiritzades plantes dels seus peus de ciclista.

13.15 h. Ja tornem a ser on hem deixat els cotxes. Toaleta i vermut “comme d’habitude”. Aquesta vegada anem molt bé de temps i no hi ha gens de pressa per anar a “ballar”.

Una mica petits, oi?