Caminaires de la Costa
Crònica sortida 13-12-17
a l'Alt Empordà
Guifré Gol
7,00h Disposades adequadament les vitualles en els cotxes d’en Pep, d’en Jordi P i d’en Guifré, els 10 caminaires de Badalona ens hi engolfem i sortim, del davant del Museu, en direcció a “La Caseta”. L’Oriol salpa de Montgat aixoplugant en Francesc i en Josep Ramon en el seu Capture; primer van de pet cap a l’Ànec Verd a recollir els encàrrecs que ja s’han fet, i després cap a Sant Tomàs de Fluvià per tal d’afegir-se a la resta de caminaires.
8,15h A la sortida 5 de l’AP-7 ens reagrupem els cotxes que hem sortit de Badalona; “ho sap tothom i és profecia” que n’hi ha de més lents i més ràpids pel que fa al pilotatge dels vehicles a motor.
8,35h Arribats a la mansió de Sant Tomàs en Josep encén la llar de foc i posa en funcionament els radiadors per tal de fer caliu quan ens cruspim les pastes d’en Marcel, els pastissets tortosins, l’aigua de foc i ... ah sí, aquella mena de cafè que ens subministra en Ricard.
La taula, que ja està parada, fa goig; els Ventura Padrò s’ho ha treballat de valent.
Entremig en Joan ens explica i demostra com funciona un artefacte que permet alleujar la bufeta urinària en una bossa de plàstic amb tota discreció quan la mare natura t’apressa i no hi ha cap establiment “ad hoc” que faciliti una micció decorosa. Els prostàtics s’hi veuen molt interessats.
9,05h Pugem als cotxes i ens dirigim cap a Palau-saverdera.
9,45h Aparquem els cotxes sota d’uns arbres a les afores del poble. Tenim previst un “itinerari de 5,9 km de longitud per la muntanya de Palau-saverdera. El punt de sortida i arribada de la ruta és la Font de Dalt. Des d'aquest indret pugem pel camí de Sant Onofre fins a l'ermita homònima”. El camí resulta pedregós i costerut, amb molts trams de murs de pedra seca a banda i banda. Aviat podem veure l’ermita de sant Onofre dalt d’un penya segat.
9,55h Ja som a l’ermita i les vistes de la plana i la badia de Roses són de postal. Aquí fem “alto” per normalitzar les pulsacions.
Dades subministrades pel prestigiós centre JSB
11,40h “Tornem a Palau-saverdera per la carrerada del Mas Ventós, un camí força pedregós que ens ofereix vistes molt boniques del golf de Roses”.
12,05h Ens aturem per veure el Dolmen de la muntanya d’en Caselles. Segons el plànol aquesta àrea està farcida d’aquestes “taules de pedra del neolític”.
Tal com va passar amb la regalèssia en l’anterior sortida, l’Alfons ha fet una demostració, qualificada amb un excel·lent “cum laude”, de com preparar i servir un filet de vedella amb fetge d’ànec amb el mínim temps i màxim sabor (no s’ha d’oblidar ni la reducció de Pedro Ximénes amb mel, ni el puré de poma, ni la mostassa).
En Ciu ens explica que les postres tortosines que s’anomenen “menjar blanc” es preparen segons una fórmula que s’explica al llibre del Sent Soví (https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_Sent_Sov%C3%AD). Vehementment insisteix que no és arròs amb llet! i ens adverteix que qui ho digui serà víctima d’una deposició sobre la seva còrpora. Després de tastar-lo concloem que són unes postres delicioses que recorden una mica a la crema catalana.
El pastis d’en Ricard (de fet de l’Anna Maria, la seva cònjuge) apareix guarnit amb un 7 i un 5 en forma d’espelmes per tal de celebrar el natalici recent del MHP, Jordi Lleal i Giralt, a qui se li canta la cançó de ritual amb el precís to de l’inefable Guifré. L’homenatjat, molt emocionat, dóna les gràcies a tots els comensals. Es fa un brindis per l’homenatjat, un pels cuiners, un per en Josep, que ens ha acollit a la seva casa, i un d’en Josep Ramon a la salut de tots nosaltres, desitjant que per molts anys duri la colla de gent tan collonuda?
Àrea d’esbarjo del Mas Ventós
Itinerari circular de Palau-saverdera a Sant Onofre
i magnificent àpat a “La Caseta”
Dolmen Muntanya d’en Caselles
12,45h Retrobem els cotxes i sense fer la toaleta sortim en direcció a Sant Tomàs.
13,25h Arribats a “La Caseta” d’en Josep, sorprenentment, ens trobem en Narcís Margall i Tauler, el pròdig, que feia una estona que ens esperava. Tot són grans mostres d’alegria per part dels caminaires pel fet de tenir-lo de nou entre nosaltres. Aquest cronista que sap d’algun episodi del Nou Testament (l'Evangeli de Lluc (Lluc, 15: 11-32).), s’identifica amb el fill primogènit, que havia restat a casa del pare i havia treballat i s'havia comportat com un bon fill, i ara sent gelosia pel tracte que el pare dispensa al seu germà. Això no obstant, l'alegria de retrobar el “fill extraviat”, fa que el mític mite s’afegeixi sense cap “reserva mental” a l’entusiasme general.
El personal es canvia i, seguint el protocol preceptiu, s’inicia el vermut d’acord amb la carta que en Josep Ramon a editat amb gran cura i destresa. Moltes gràcies company!
Darreres converses abans d’iniciar la caminada
El Perer, enrunat
Arribant a Sant Onofre
Descripció de l’indret
Sant Onofre
Admirant les vistes de postal
9,55h “Continuem per pista forestal fins al Mas Ventós, una gran àrea d'esbarjo que està situada a la mateixa carena de la serra de Rodes”.
11,20h Arribem al Mas Ventós on fem un mos aprofitant les taules de pícnic. El mas està mig enrunat i consolidat amb serveis annexes que estan tancats. Hi ha un mirador que ens permet fruir de nou d’unes vistes fantàstiques.
Amb els cafès en Ciu reparteix un licor de blanc (“Crema d’Arròs Segadors del Delta”) fet d’arròs i un beuratge d’herbes casolanes. L’animació dels comensals ha arribat al seu apogeu. Per el qui ho prefereix també hi ha disponible un Licor d’Herbes casolà de baixa graduació alcohòlica.
En Jordi P fa un acompanyament musical amb la seva harmònica amb peces sol·licitades, en especial, per en Guifré que proposa un repertori “camp” gairebé del temps dels cuplets.
En Pep passa comptes i sortim per 15€, queda un deute de 1€ a l’Alfons i 3€ al Ricard
17,20h Final del dinar. S’intenta deixar la cuina i la casa el més decent possible no fos cas que perdéssim l’oportunitat de tornar-hi.
17,30h Després de salutacions i abraçades i desitjos de Bones Festes de Nadal i millor any 2018, marxem tips i contents
19,15h Alguns arriben a Badalona
Fins la propera!
Anem!
Vista a l’esquerra...
Vista a la dreta....
Vídeo-crònica
sortida 13-12
Josep R. Ciurana
Dades logístiques
sortida 13-12
Josep R. Ciurana
Dades tècniques
sortida 13-12
Joan Soldevila
Caminaires assistents:
Josep, Guifré, Pep, Oriol, Ricard, Marcel, Josep Ramon, Joan, Jordi Lleal, Jordi Puente, Alfons, Lluís i Francesc
Caminaires absents:
Narcís (encara que ens acompanya al dinar)
Vehicles:
Guifré, Oriol, Pep i Jordi Puente
Localització on deixem els cotxes:
A una zona d'aparcament tot just on s'inicia el camí per pujar a la ermita de Sant Onofre
Localització GPS:
42°18'34"N 3°09'07"E (encara que sembla es el parking del Restaurant Terranova que està al costat
Incidències:
Cap ni una
"Restaurant" per dinar:
Dinem a la "mansió" del Josep a Sant Tomás de Fluvià un excelent menú preparat per els xefs Guifré i Alfons, amb postres elaborats per l'Anna Maria (esp. del Ricard) i Josep Ramon
Cost del menú:
Cost per començal: 15 Eur.
Distància caminada:
6,07 km
Temps total:
2h 47m 57s
Ritme mitjà:
27' 39" /km
Altura màxima assolida:
463 m
Mapa del recorregut:
Gràfic altura:
