CR 17.07 Saldes | caminaires2

Crònica i Dades

CAMÍ DE LES PILONES DE L'ESPÀ i RUTA D'EN PICASSO

10,05 h Penjades dalt del cable ja podem veure les vagonetes que transportaven el carbó i uns metres més enllà la quarta i última pilona que forma part de l'objectiu d'anada.

10,45 h Ens aturem a la Plana d’en Reig (1.420 m) on les vistes sobre el Pollegó Inferior, la Gallina Pelada i el Serrat Voltor són privilegiades. Alguns afamats esmorzen i d’altres hi renuncien en previsió de les extraordinàries expectatives del àpat a Ca la Jana. Acabat el refrigeri i un extens repàs a la Guia Gastronòmica Michelin i també d'un bisbe, el MHP fa la lectura d’un poema d’en Àlex Susanna: “Edat vençuda”, una glosa del plaer en la contemplació de boscos i muntanyes.

Avui toca una ruta circular prop del Pedraforca. L'anada es farà seguint el camí de les pilones del telefèric de l'Espà i la tornada per un tros de la ruta Picasso. S'ha de remarcar que el camí de les pilones, inaugurat la darrera primavera, ha representat un ingent esforç de desbrossament per part del nostre mai prou ponderat "sherpa" i d'altres col·laboradors.

6,30 h Els cotxes d’en Ricard, Pep i Ciu (que ha vingut de Premià) donen cabuda a 7 Caminants irreductibles a més dels 3 respectius conductors, igualment irreductibles. Sortim puntualment del Museu amb tan sols dues absències: en Fran (visita familiar dels USA) i en Narcís. En Josep surt des de Sant Tomàs, en Marcel des de Llívia i l’Oriol ens espera a Ca la Jana, punt de trobada oficial.

7,45 h Abans d'arribar a Guardiola enfilem la carretera que ens portarà al Saldes.

8,10 h Ja som a Ca la Jana, on ens espera l’Oriol. El dia està ennuvolat, però la temperatura és agradable. Descarreguem els queviures i begudes que cascú tenia encomanat. En Josep Ramon, home que no escatima esforços ni detalls, té connectada la nevera a la bateria del cotxe per tal de no trencar la “cadena” del fred, segons postil·la el perspicaç Joan. L'Oriol ens proveeix de coca de Perafita (congelada i escalfada al forn) i, com que els proveïdors, oficial i suplent, de cafè avui han fet l'orni, ha estat la Nespresso de l'Oriol la que ha salvat l'entrebanc amb gran complaença de tots els Caminants sense excepció.

8,40 h Arriba en Marcel que complementa el preesmorzar amb les tradicionals pastes.

8,55 h Enllestits cafès i llepolies iniciem des de Ca la Jana el camí programat: el camí de les Pilones. Es tracta de resseguir el trajecte que feien les vagonetes d'un telefèric que baixaven el carbó que s'obtenia a les mines de l'Espà. Les torres metàl·liques o pilones van esser construïdes el 1942 per una empresa alemanya. Tot el material de construcció va ser pujat a lloms de matxos i els perfils de les torres s’ajuntaren amb reblons. L'Oriol ens aclareix alguns detalls. Aquest telefèric havia de permetre el transport del carbó fins a l'estació de tren de Collet, però només es va poder construir fins Hostalets (Vallcebre), a 4 km de l'estació, perquè el propietari dels terrenys que s'havien de travessar fins a Collet, el compte Fígols, no ho va permetre; des d'Hostalets es feia el transport amb camions. El 1944 una explosió de gas grisú a la mina acaba amb la vida de 34 persones i la mina es tanca quedant el telefèric aturat. El 1954 l'empresa Carbons del Pedraforca reobre la mina de la Font de Puda i torna a fer funcionar el telefèric des de l'Espà fins a Saldes. El telefèric deixa de funcionar definitivament a finals dels anys cinquanta. Dit i escrit tot això, des de Ca la Jana iniciem la caminada.

S'aprova la moció que proposava que a partir de la temporada vinent el nom de la nostra Molt Honorable Associació passi a ser “Caminants de la Costa”, i així es penjarà a les xarxes socials de tot el mon. Es farà un escut nou i samarretes amb el logotip adient.

També es parla del dinar amb les contràries el 2020. Algú comenta si cal venir amb la pròpia o una altra. El seny i l'experiència d'en Pep s'imposa adduint que millor no canviar-la perquè en general s'hi surt perdent!

També es proposa que l’inici de la temporada 2019-2020 sigui el dia 18 de setembre, i, si no hi ha cap fet excepcional, l’última serà l’11 de desembre. OK!

Moció d’en Guifré: Proposa iniciar la segona part de la temporada fent l'àpat a la fastuosa mansió de la Urbanització Santa Maria de amb un “cim i tomba” com a plat principal.

Queda aprovada amb gran exaltació dels comensals; sembla que les beuratges etílics han fet el seu efecte. No hem d'oblidar la gentilesa d'en Josep Ramon en oferir-nos, del seu celler particular, una Crema de Licor d’Arròs Segadors del Delta, a mes a mes dels digestius Limoncello i Licor d’Herbes Solera del Abad, del celler “col·lectiu” dels honorables Caminaires de la Costa, servits en gotets gelats que han fet la delícia de petits (en Ramon, en Francesc i l'Alfons) i grans (la resta)

16,10 h En Pep passa comptes i sortim a 10€ quedant 6€ de romanent

L'Oriol ha organitzat un mercat de samarretes de la Diada vinent a 15€. Ha estat un èxit comercial.

L’Oriol ens demana que la tropa s'esforci en deixar-li la cuina com una patena, no fos cas que la Montserrat, la seva contrària, prengui represàlies i no puguem tornar.

Mentre recollim les taules i la brossa del garatge (on hem fet l'àpat) comença a tronar i amenaça una desitjada pluja que ho regui tot.

16,50 h Quan marxem cap a casa, ja plou a pleret.

18,15 h Alguns arriben a Badalona

Fins a la propera temporada

BONES VACANCES!!

13,20 h Després de passar pel voral de la carretera, a l'altra costat de la banda metàl·lica de protecció, l'Oriol indica el camí a seguir, però el mític mite en pren un de diferent que l'obliga a perdre la verticalitat i anar a parar amb les parts més nobles damunt d'un esbarzer. Amb la seva proverbial flegma i amb l'ajut dels seus companys recupera la verticalitat i segueix caminant com si res no hagués passat tot i els àcids comentaris d'en Joan. Com que el mite sagna profusament en Josep Ramon i en Ricard li ofereixen les seves farmacioles, però el malferit olímpica i amablement agraeix i refusa les atencions. L'orgull és l'últim que vol perdre (Es allò de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra"

11,05 h Reprenem la marxa, que ara ja és de tornada, per un camí diferent al de l'anada. Espontàniament surten els noms de Mantecober, Robín, Canyetes, Càscares i altres fites de la història recent badalonina.

Moment dramàtic captat per un hàbil reporter gràfic....

Abans de començar a caminar

9,10 h Hem deixat enrere una mena de fusteria que deuria formar part dels serveis de la mina, i comencem a pujar en direcció a un espès bosc de pins entre converses d'avis, nets i les conseqüències que comporten en període de vacances (Canal Clan, Disney, baralles per l'iPad, etc). En Josep Ramon comenta molt positivament una sèrie (60 capítols) sobre Simon Bolívar que, segons ens diu, les situacions que es reflecteixen són molt semblants a les que vivim avui en dia a Catalunya. Cal que el mon ho sàpiga, la Maria Antònia troba que el net gran del que això escriu és molt educat i amable; vaja, que es deu assemblar a l'altre avi. En Lluís, tal com es típic en el seu capteniment, va a la seva intentant altres camins als establerts pel sherpa.

11,13 h Marrada i esbroncada general a l'Oriol perquè, segons ell, li han “modificat el territori” i un baixador que abans hi era ara s'ha fet fonedís. Reculem i marxem per un altre camí que també haurem de rectificar perquè una esllavissada l'ha deixat impracticable. Finalment l'Oriol troba el camí bo que ens ha de dur a la carretera de Guardiola a Gósol.

11,20h Ja som a l'esmentada carretera i fem camí cap a Feners mentre l'Oriol es queixa dels complicats tràmits oficials que cal superar per fer qualsevol modificació en una masia. Decidim deixar la carretera i baixar a Feners i seguir el camí d'en Picasso en direcció a Saldes. En Francesc i en Guifré es dediquen a repassar acudits suats que tots dos ja saben, però que els fan riure com criatures.

11,35 h Arribem a una masia rehabilitada de nou i agafem camí amunt. Continua el cel ennuvolat.

Menjant les patates emmascarades

Aspecte de la taula esperant les postres

15,20h El MHP llegeix un poemes d’en Goethe amb aquesta introducció “En homenatge a en Pep, l’home que es cuida d’organitzar qui porta el cotxe a les sortides, l’hora de la sortida, la comanda dels cafè, passar comptes al marxar del restaurant i mantenir-nos a tots degudament informats. En nom de tots els Caminants. Moltes gràcies!”

Avui hi ha celebració i el cava Agustí Torelló Mata dona solemnitat als 75 anys d'en Joan (ningú ho diria) i als nostres bons desitjos per ell i la seva família, sense oblidar allò de "la cançó va per tu"

Annexes: lectures del dia

ÀLEX SUSANNA

Edat vençuda

Quan a mitja tarda a casa retornes

de la feina, res no t'agrada tant

com esmunyir-te per camins boscans

i aturar-te, de tard en tard,

a contemplar des d'un relleix aquestes

velles muntanyes que t'envolten

-el seu front arrugat de cingles i escorrancs,

la seva veu adusta, els ulls embardissats-,

com per embeure-te'n, del seu aplom,

la seva edat vençuda, el fosc silenci

que s'hi ha estès com una taca immensa.

però saber-vos pacients

és el que més m'agrada de vosaltres,

feréstegues marasses, abruptes carreranys,

boscos que sempre em recordeu què sóc

quan em perdo pel vostre faldar mil·lenari.

GOETHE

Espero Pep, que em perdonis el meu mal accent alemany...

Wandrers Nachtlied

Über allen Gipfeln

Ist Ruh,

In allen Wipfeln

Spürest du

Kaum einen Hauch;

Die Vögelein schweigen im Walde.

Warte nur, balde

Ruhest du auch.

Ara, pels que sou uns ignorants i no teniu ni punyetera idea d’alemany, us ho llegeixo en català.

Cançó nocturna del caminant

Damunt tots els cimals

hi ha repòs,

en tots els brancams

un hàlit

a penes sentiràs;

els ocellets callen al bosc;

espera, que aviat

també reposaràs.

Traducció de Salvador Espriu

CANÇÓ DE TAVERNA

Tu, malcarat, no em donis mai

El porró d’una revolada:

Qui m’allarga’l vi ha de riure amb mi

O si no, el vi dolç se’m torna agre.

Ei, tu, noia maca, vine aquí:

Què hi fas al peu de la porta?

Si tu me la dones, serà per mi

La mistela més dolça i forta.

Traducció de Miquel Desclot

Saldes 17-9-20

Crònica sortida 17-07-19

Camí de les Pilones de l'Espà i

Ruta d'en Picasso

Guifré Gol

Ja hem iniciat la caminada....

Comencem a pujar....

que hi ha ensenyaments que es tenen tatuats als cervell. La conversa deriva cap a les qüestions tècniques de la instal·lació metàl·lica i l'inevitable trajecte absolutament rectilini del cable. És el moment que esperava en Pep per posar en valor la feina dels topògrafs, com el seu fill, en aquestes construccions. És també en Pep qui es lamenta que en la darrera crònica va quedar un assumpte pendent que malauradament en aquest precís moment no recorda; benvingut al club!. L'Alfons justifica l'absència d'abraçades als arbres perquè els veu poc consistents i no vol llevar-los l'escassa energia de la qual disposen. És tot un detall de generositat que cal valorar molt positivament. També hi ha uns moments per parlar del gran avenç que representen els teixits tècnics (amb marca o sense) envers la vulgar samarreta de cotó. D'acord amb els experts: samarreta de cotó 1€, samarreta tècnica Decathlon 30€ i samarreta Dry Fit de Nike 60€. (sempre preus aproximats)

9,40 h De cop i parafrasejant en Rodrigo de Triana l'Alfons declara: "pilona a la vista". Hem arribat a la segona pilona. Moment que en Francesc aprofita per recordar-nos quan, anant amb els juniors van trobar en "Joan Dron i la de Cal Sastre de Gisclareny", dalt l'enforcadura del Pedraforca. Aquests dos éssers humans els van recomanar que baixessin per la tartera, cosa que els innocents juniors van fer, i ... més tard, es van petar de riure (naturalment, en Joan i la sastressa). Detall remarcable, en Lluís després de mortificar-me cada dilluns, després que el MHP pren públicament la paraula, amb la cançoneta de President, President, ... a cau d'orella, m'ha confessat que a Breaking Bad no hi troba res interessant. Més humiliació és impossible.

9,50 h Una altra pilona, la tercera. El MHP insta als caminants a amorrar-se a la pilona per tal que en Lluís faci una fotografia del grup. S'acusa a en Pep de prevaricació per fet d'haver afavorit al candidat estalviant-li haver de portar el cotxe, no fos cas que algun dia es complís la meravella i arribés a MHP.

En Ricard, reiteradament, es posa neguitós perquè no seguim caminant mentre estem argumentant sobre transcendents problemes de la política espanyola.

Ja som a la fita del dia...

10,19 h Ens fem la foto “oficial” del grup al mateix indret:

Hora d’esmorzar

La lectura del dia: “Edat vençuda”

Reprenem la marxa

12,05 h Ja som a la carretera de Coll de Pradell amb un indicador que ens obliga a alentir la marxa per tal de no superar els 50 km/h. Som al Coll de la Trapa. En Ricard intenta justificar la seva renúncia al Canigó amb l'excusa d'un esmorzar amb un ciclista amic; patètic!

12,40 h Pugem per la drecera graonada que ens porta a l'eixida de Ca la Jana.

12,45 h Arribem a Ca la Jana! Alguns excursionistes es despullen del tot lluint cossos que són l'enveja de la major part dels mortals. La manega regadora de Ca la Jana ens transporta al paradís traient-nos la suor i la pols del camí. Ara nets i polits estem en condicions d'emprar roba seca i presentar-nos al menjador adequadament.

En Pep proposa al President de fer net amb el romanent i rep el seu vist i plau.

Preparem i enllestim un aperitiu abundós, amb cerveses, clares en porró i cava.

El dinar cuinat per l’Oriol i col·laboradors consta de: patates emmascarades, pèsols negres, rovellons, una amanida collida de l'hort de l'Oriol preparada curosament per en Guifré, cuixes d’ànec confitades amb mongetes de guarnició i aletes de guatlla. Què es pot demanar més?

9:30 Un indicador en forma de fletxa, clavat en un pi, ens diu que anem pel bon camí i 3 minuts més tard ja tenim al davant la primera de les pilones que retratem des de tots els costats. Sembla que pels voltants n’hi ha un altra de perduda que algú a vist alguna vegada, però no és el nostre cas. Mentre restem aturats sent una veu amb olor de cera que diu "Primera estació. Jesús davallà la creu" i a continuació una càntic que diu més o menys " per vostre passió sagrada ...", i és

15,35 h En Josep Ramon amb la indumentària pròpia d'un pastisser de l'Hotel Arts ens presenta l'incomparable tiramisú i un pastís de poma que fa les delícies del personal.