CR 17.10 Tavertet | caminaires2

Crònica i Dades

7,00H Museu cotxes d’en Pep, Francesc i Jordi P.

El MHP agafa una bona emprenyada al veure al Joan , amb qui no es comptava amb la seva presència. Perquè ja havia comprat la clara, les olives i les patates Corominas amb la nevera plena de gel...

En Joan es disculpa dient que va avisar al Pep i el MHP el renya per haver-se saltat el conducte reglamentari i no haver-lo avisat a ell abans!

Després marxem de camí, uns per la Conreria i en Francesc en un atac de rebel·lia pel túnel de Parpers

8,35h Arribem a Rupit, aparcant els cotxes i fem el cafetó del Ricard amb galetes del Marcel i en Lluís i aigua de foc d’en Jordi P. aquesta vegada ens quedem sense els croissants del Ciu, que es baixa per recuperar-se dels estralls d’una setmana a Cuba. Què hi farem!

CRÒNICA SORTIDA A TRAVERTET

En Jordi L. llegeix uns versos adients al moment polític que estem vivint

Crònica sortida 17-10-18

Rupit-Tavertet-Rupit

Jordi Lleal

9,00h Puntuals sortim de camí, arribats a les primeres cases hi ha dubtes

9,15h Pugem per unes escales i arribem a un mirador

10,15h Aturada per les pixeres i treure’s els abrigalls

10,25h Arribem a la Font de Rajols, on sorgeix un doll d’aigua abundant. L’expert en beure de les fonts, en Joan, la tasta i la troba una mica salada...

Després es deixen els cotxes al pàrquing de pagament per evitar problemes. No sabem si a Rupit posen multes o tenen grua. Bon temps i no fa fred

A la dreta el cap de l’oposició tot eixerit

El desdejuni a punt, peti qui peti....!

11,55h S’ha estès una bona boira que ara ens tapa la vista dels pantans de Sau i Susqueda. En Lluís i en Jordi L. es queden mentre la resta de Caminaires continuen camí cap a Tavertet

12,08h Els gruix del grup (en termes ciclistes) arriba a Tavertet i reprenen el camí de tornada per un altre indret que el d’anada. Per variar hi ha un mal entès i la parella de despenjats no ho saben

12,30h En Lluís i en Jordi L. marxen de tornada, els truquen i queden que els esperaran a l’Avenc una casa de turisme rural

Rupit a vista d’ocell

Font de Rajols o de la Verge de la Gelada

Pel camí s’estableix un conflicte o polèmica d’interpretacions de com s’ha d’anomenar a qui té un pis llogat i qui el lloga, qui paga i qui cobra. Llogater i llogador o propietari? Inquilí, arrendatari i arrendador? Vaja, diferents versions a gust de cadascú.

Per els lletra-ferits, hom ha mirat per internet i ha trobat a la web “Fica-hi la llengua” (https://ficahilallengua.wordpress.com/2012/02/16/lloguer-i-llogaters/), una descripció que sembla prou acurada i raonable. La persona que lloga es te que dir propietari o propietària, encara que també se’n pot dir formalment, arrendador o arrendadora. La persona que pren el pis es te que dir llogater o llogatera, encara que també s’accepten les formes inquilí o inquilina i, més formalment, arrendatari o arrendatària

A estones surt el sol

11,00h Aturada al mirador del Cingle, fem un mos, altres mengen fruites, corre la bota de vi i la xocolata amb avellanes d’en Lluís.

Cingles de l’avenc de Tavertet

11,20h Ens trobem amb un grup de veterans que fan camí i un d’ells ens fa la foto del grup.

Ens mirem el calendari i establim els dies de les properes sortides:

Octubre el dia 31

Novembre dies 14 i 28

Desembre dia 12

Gener dia 9 i 23

Fem cafès i el compta surt per 17€

Tots sortim encantats amb el servei i els plats

16,20h Marxem del restaurant, mentre cau una boira pixanera

18,15h el cotxe d’en Francesc arriba a Badalona, després d’haver donat una volta pel Vallès oriental, Vallderiolf, Vallromanes, baixar per Font de Cera, Alella i l’autopista. Olé!

Fins la propera sortida!

9,20h Caminem quatre passes hi es produeix un concili, entre els experts en perdre’ns mirant els plànols, per determinar el camí que hem de fer

13,00h La parella de “despenjats” es troben a l’Avenc al Guifré i en Francesc que informen quin camí de tornada a fet la resta .... i en Pep ens vindrà a recollir amb el cotxe

13,35h Passem per la Font de Rajols, que segons diu el cartell “Font de Rajols o de la Verge de la Gelada. Es troba situada a poc més de 100 metres de la casa de Rajols, en la principal pista d’accés a l’espai i sobre del GR. Té una petita capella que acull la Verge de la Gelada i per tant també se la coneix amb aquest nom”

13,55h Els quatre despenjats arribem a la cruïlla de la carretera. On ens recull en Pep que quantifica el trajecte des de Rupit a on som en 3,7 km

14,10h Fem l’aperitiu que ha portat en Joan, en Jordi L. diu que ja proveirà ell a la propera sortida. La gent es canvia

14,20h Marxem cap al restaurant, que resulta que avui era tancat i no sabem el perquè o quines influències té en Ricard amb les mestresses ens obren per nosaltres sols Humm!

14,35h Som al restaurant La Devesa on tenim la taula parada

Menjar i plats a dojo: Amanida, esqueixada i brandada de bacallà, escalivada, patates emmascarades, favetes, olives i talls de pernil i fuet..

De segons Peus de porc, Galtes, tall rodó amb salsa, bacallà amb salseta de tomàquet i panses; també es podia triar brasa amb botifarra, pollastre, etc

Postres: gelat de llimona, crema catalana etc

Moció d’en Pep: Es caga en la colla, dient que sou una mica maricons perquè sempre li donem canya per portar el cabell llarg i ara que s’ha pelat, ningú és capaç de dir-li res

Moció d’en Guifré: La moció la tenia preparada en saber que en Joan no hi seria, però així i tot la presenta (es recomana veure-la gairebé sencera al vídeo de la sortida. Es fina i deliciosa):

1.- Demana que el MHP li hauria de fer al Joan alguna reflexió per anar ensenyant les cames faci fred o calor

2.-Si va de copilot que faci el favor de callar i no vagi dirigint cap aquí o cap allà o preguntant al pobre conductor si té son!

3.-En to fatxenda, que l’únic que tindria que fer abans de sortir de casa es mirar-se al mirall. Hi ha qui diu si aquestes admonicions és per enveja entre els de la confraria de les fleques?

En Francesc intervé, com sempre amb la seva punyent ironia i pregunta si és perquè en Joan va deixar de jugar a basquet quan el pare Gol era entrenador

L’Alfons proposa i insisteix (no sabem perquè) que es podrien organitzar sortides amb autocar i així poder fer excursions sense haver de tornar al punt de sortida En Jordi L. afegeix que a més es podria demanar que vingués un guia de veritat, per estalviar-nos perdre’ns

L’Oriol informa que un amic seu antic atleta de marxa (els que caminen ràpid remenant el cul) viu a Igualada i es podria fer alguna sortida per aquelles contrades

Bevem cava a la salut del 70 anys d’en Josep