
Caminaires de la Costa



7,00h Museu, trobada amb els cotxes d’en Joan i Guifré, Jordi Lleal, Jordi Puente, Alfons, Lluís, Ricard i Marcel. En Pep va fins a Montgat amb el seu cotxe per recollir a la mateixa hora a l’Oriol, Francesc i Josep Ramon al lloc convingut, a l’aparcament davant del Poliesportiu. En Narcís i Josep s’excusen.
Marxem de camí observant que al cotxe d’en Guifré hi ha el llum del darrera a l’esquerra que no li funciona, l’avisarem. Mentrestant hi ha qui s’adona que va amb el mòbil de la seva contrària esperem que no se li acudeixi mirar massa coses...
Passem per la Vallensana, Montcada i autopista de Manresa
8,05h Agafem la sortida 49 de la sortida C-16 per anar direcció Pont de Vilomara, on ha arribat uns 5 minuts abans el cotxe d’en Pep que espera l’arribada dels cotxes d’en Guifré i del Joan amb els seus ocupants.
8,12h Anem, primer per la carretera BV-1225 fins a Pont de Vilomara i després per la BV-1224, direcció Rocafort, per desviar-nos poc abans del km 4 per una pista a la dreta, on trobem una zona d’aparcament senyalitzat i deixem els cotxes, on fem el cafetó preparat pel Ricard, aquesta vegada la llet és de veritat, croissants d’en Ciu i pastes d’en Marcel.
CRÒNICA SORTIDA A LES TINES DE LA VALL DEL FLEQUER
9,30h de tina en tina i camino perquè em toca, ara som a les tines de l’Escudelleta
8,50h Som a les tines del Bleda, construccions de pedra seca i les tines revestides per l’interior amb ceràmica vidriada.


Les Tines de l'Escudelleta, al igual que totes les d’aquesta vall, són unes tines del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les tines de l'Escudelleta se situen just al llit del riu Flequer.
És un conjunt format per onze tines de planta circular i un total de set barraques. La part inferior de les tines és feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió i s'hi localitzen les entrades. Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descriurem les edificacions d'esquerra a dreta.
El primer grup amb què ens trobem és format per quatre tines. Les seves entrades donen el mateix camí i els brocs dels dipòsits queden protegits per les tres barraques d'aquest grup. Situat a 20 metres trobem un segon grup format per sis tines. Les tres primeres tenen l'accés directe des del camí i les tres darreres, des de l'interior d'una barraca comuna. Les tres tines següents tenen accés dins d'una barraca comuna. A 11 metres hi ha la darrera tina del conjunt. Pel que fa a les edificacions auxiliars, hi ha set barraques. Al primer grup n'hi ha tres, al segon tres més i finalment la darrera tina té la seva pròpia barraca. Algunes són de planta rectangular, altres són de planta trapezoïdal o irregular.
9,38h Continuem camí
9,52h Arribem a les tines d’en Ricardo, el nostre company ens assegura que ell no hi té res a veure.
Reiniciem el camí canviant la ruta, discussió de si era a munt o a vall.
Pujada horrorosa, hi ha qui gemega de valent i entre esbufegades proposa fer una moció de censura a qui ha triat aquest camí.
13,30h passem pel costat d’una masia que fa patxoca, sembla una casa de colònies amb piscina... Baixada per un pista formigonada
13,45h Per fi som als cotxes! Clara, patates Coromines, toaleta
14,00h Marxem cap al restaurant on s’ha encarregat taula
14,20h Arribem a Pont de Vilomara, al restaurant CURRO. En Jordi L. recorda haver-hi anat fa molts anys, hi va menjar un civet de porc senglar boníssim. Carta del menú d’10 €, amb cafè 11 €
L’Alfons convida a cava pels seus 65 anys (punyetero!) i una vegada cantada la cançó es repeteix pels seus 64 anys que l’any passat no va convidar a cava (hi ha gent amb molta memòria)






Preparant motxilles, pals, calçat ......
Taula parada per el desdejuni
8,30h Ens posem en marxa per un pista forestal


Tines del Bleda
Per conèixer la curiosa historia de les Tines enmig de les vinyes es pot consultar aquest article de la wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tines_enmig_de_les_vinyes
9,05h Som a les tines del Tosques

Tines del Tosques

Tines de l’Escudelleta

Tines d’en Ricardo
10,10h Agafem de nou el camí
10,35h Una abella, no sabem si és la Maya, li fot una bona picada al Lluís, li recomanem que es pixi al terra i amb el fang es faci un pegot per posar-ho sobre la picada per alleugerar-se. No ens fa ni puto cas...
11,00h Ara va de bo! Una pujada brutal per un corriol, que si anem amunt o a vall, després al replà d’un camí hi ha qui es queda a fer el mos i altres continuen muntanya a munt. Per variar en Lluís s’ha tornat a deixar la preuada i deliciosa xocolata amb avellanes
11,12h els ressagats continuen camí a munt

Moments abans de que els ressagats tirin amunt
11,25h Passem pel Puig Gili, (hi ha qui diu pel Gilipolles)
Iniciem el retorn, per variar per manca d’indicadors fem una marrada i en arribar a una paret de la muntanya, alguns s’acolloneixen i reculen, els altres també reculem.
Tornem pel mateix camí per on hem arribat
11,35h Som de nou a les tines d’en Ricardo on ens fem la foto del grup.


Moció d’en Guifré amb una prèvia:
Sense dir noms, emplaça a una majoria absoluta de Caminaires perquè reconsiderin la renúncia de la seva proposta de substituir a l’actual president.
No es pot mantenir una associació feble amb un final d’etapa. Cal un Conde Duque d’Olivares per mantenir l’ordre és canviar el president sense que es noti i l’actual president passi a ser “emèrit” a l’ombra, però sobretot que l’Anny no s’assabenti d’aquesta nova circumstància.
També posa en relleu que des de que va marxar el mascle Alfa dels Caminaires, hauria de prendre el relleu algun membre dels Caminaires.
En Ciu pregunta com es poden mesurar els mèrits i talents per prendre el relleu, per qüestions de sexe?
L’Alfons està fet “la pitxa un lio” i ja no sap si la proposta és per un Conde Duque d’Olivares o per un nou mascle Alfa. No se’n surt...
Moció Ricard: proposa pel dia 16 de maig fer una sortida per fer la caminada des de el Santuari de la Mare de Déu del Coll al del Far; seria amb autocar amb possibilitat de dos recorreguts i dinar a la Devesa. S’accepta la proposta i s’anirà desenvolupant per saber sobre tot de quantes places és l’autocar per “convidar” a més gent i ocupar-lo del tot.
16,00h En Pep fa comptes i sortim a 12€
16,08h Contens i satisfets marxem
17,25h Hi ha qui arriba a Badalona
Fins la propera!!

Vídeo-crònica sortida 18-04
Tines de la Vall del Flequer
Josep R. Ciurana


Distància caminada:
12,90 km
Temps total:
4h 56m 55s
Ritme mitjà:
23'01" km
Altura màxima assolida:
588 m
Mapa del recorregut:
Caminaires assistents:
Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Jordi LLeal, Joan, Josep Ramon, Marcel, Jordi Puente, Alfons, Lluís i Francesc
Caminaires absents:
Josep i Narcís
Vehicles:
Guifré, Pep i Joan
Localització on deixem els cotxes:
Al pàrking de ca n'Oristrell, a pocs metres de la carretera BV-1224 de Pont de Vilomara a Rocafort, abans del km 4
Localització GPS:
Coordenades del punt de la carretera que, venint del Pont de Vilomara es te qe agafar desviament a la dreta:
41.709090 1.894689
Restaurant per dinar:
Restaurant Cal Curro a Pont de Vilomara, Avinguda Constitució 95-97, telefón 938.317.279
Localitazació d'on deixem els cotxes:
41.703162 1.875158 (Carrer Farell)
Preu del menú:
Preu menú: 10 Eur; cost total amb cafés, mes propina, mes un remanent: 12 Eur

Dades tècniques
Ricard Pablo

Dades logístiques
Josep R. Ciurana



Sortida del 18-04-2018 a les Tines de la Vall del Flequer

Gràfic altura:
