Caminaires de la Costa 

Annex 1

​

​

​

REFLEXIONS D’EN GUIFRÉ GOL

Molt sovint em venen al pensament les paraules de Thomas Jefferson i crec que ha arribat el moment de proclamar-les en veu alta;

"Sostenim com a evidents les següents veritats:

• que tots els homes són creats iguals;

• que són dotats de certs drets inalienables;

• que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat;
• que per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs i les societats on obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats i associats;

• La prudència, és clar, aconsellarà que es canviï, per motius lleus i transitoris, governs i juntes establertes d'antic; ... Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble i als associats a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern o aquesta junta i establir nous resguards per la seva futura seguretat".

Com que sóc un admirador fervent del pensament de Jefferson no oblidaré, tampoc, el seu consell: "El més valuós de tots els talents és el de mai utilitzar dues paraules quan en pots fer servir tan sols una" i, per tant, em proposo ser el més breu possible en la meva reflexió.

Aquesta formidable mansió, que ha estat testimoni de molts dels nostres raonats i respectuosos debats, ofereix un marc incomparable per donar el context adequat als meus humils vocables.

Ara va de bo

Els retalls que he distribuït no tenen altre objectiu que refermar les consideracions que vull fer-vos en el torn de paraula que tan graciosament m'ha concedit el MHP.

Entre els líders que en els nostres dies governen el món, trobem grans figures recolzades per una trajectòria irreprotxable i de gran durada. Com bé sabeu, en el cas de les monarquies la data de caducitat està vinculada a la longevitat de la persona que ocupa tan il·lustre càrrec. Com podeu comprovar en els exemples que us he fet a mans, hi ha un comú denominador, vàlid tant pels acòlits com pels súbdits, vassalls o governats; gairebé sense excepcions, hom ha de demostrar i mostrar l'"adhesió indestructible sense reserva mental" al cabdill, capitost, dirigent, cap o adalil de torn.

Un exemple reforçarà el que fins aquest moment acabo d'esmentar: Luís Miguel Dominguín, dirigint-se a Franco, manifesta: "Mis camaradas, los toreros españoles, que no dudan en verter su sangre, la ofrecerían (su sangre) en defensa de una patria a la que adoran y de un Caudillo al que idolatran". Vull recordar que en començar aquest senzill parlament he fet èmfasi en les paraules "trajectòria irreprotxable i de gran durada" la qual cosa comporta, gairebé inexorablement, a un execrable culte a la personalitat.

No és ociós recordar que la cega inclinació davant l'autoritat d'algun personatge, la ponderació excessiva dels seus mèrits reals, la conversió del seu nom en un fetitxe, així com, els minuts de pantalla que se li concedeixin en menyscabament dels que poden rebre d'altres, no sol acabar bé. La base teòrica del culte a la personalitat rau en una concepció idealista de la història, segons la qual, el curs d'aquesta (de la història) no és determinat per l'acció de les masses del poble, ans al contrari, pels desitjos i la voluntat dels grans homes (cabdills militars, herois, ideòlegs destacats, "corre-ve-y-diles" portadors de micròfon per tal que altres exposin les seves opinions i/o preguntes, etc.). Si, sens dubte, són grans homes de ment desvetllada i amb una ferma inclinació a fer el bé, en altres paraules, homes que senten com a propi el patiment dels altres i s'esforcen per posar-hi remei.

Això no obstant, les societats avançades ens hem de guiar per la idea que la teoria i la pràctica del culte a la personalitat obstaculitzen la justa educació de les masses, frenen el creixement de la seva iniciativa, debiliten en cada individu el sentit de la responsabilitat per a la causa comuna, influeix negativament en el desenvolupament de la convivència entre els homes (i les dones) i talla les ales a una joventut preparada que en veure els seus anhels barrats es vegin abocats a l'emigració, depressions, suïcidis, etc., sense comptar els que es veuen empesos cap a la delinqüència i / o les drogues.

Resumint i amb tot el respecte MHP posi les urnes

​