Caminaires de la Costa 

7,00 h Avui tan sols 9 caminaires, això sí molt ben avinguts, ens disposem a sortir cap a Guardiola de Berguedà amb els cotxes d’en Joan, en Josep i d’en Francesc. Les absències, sempre doloroses, d’en Ricard, l’Emili, en Narcís, en Lluís, l’Oriol i en Marcel han estat justificades plenament. Els presents ens consolem amb la seguretat que no seran definitives (les absències). Em plauria, qui-sap-lo, poder estendrem en les exegesis i les anàlisis sobre un ventall de temes de gran transcendència que es van tractar en el trajecte d’anada a Guardiola de Berguedà, però aquesta humil crònica no és el marc adequat per reflectir-ho.

8,40 h Arribem a la plaça de l’església de Guardiola on fem el cafè amb pastes que han  proveït en Guifré i en Josep Ramon.

9,00 h Amb el consistent lideratge d’en Joan caminem pels carrers de Guardiola fins a trobar l’inici de la Via Nicolau. Es tracta del trajecte que feia un carrilet que transportava la fusta dels boscos de Gisclareny fins a Guardiola. En l’actualitat no hi ha vies i està molt ben condicionat per fer-hi una caminada sense panteixar gaire. El camí transita per el vessant dret del Bastareny en el seu curs cap al Llobregat. “El gran atractiu de la ruta són els diversos túnels i ponts que hi ha, entre els quals destaca la passarel·la del Nicolau, un pont penjant de més de 35 m de longitud que segur que deixarà bocabadats als més petits de la família” (en el nostre grup el bocabadat ha estat en Francesc i també una mica l’Alfons encara que feia l’orni). Al llarg del camí també trobem diverses badlands. Per a nosaltres, els nord-americans, les badlans  (paraula que deriva de l'anglès i que significa "terres dolentes") són zones de roques sedimentàries i argila que han patit una forta erosió a causa del vent i de l'aigua”. Ai las! Quan que enyorem a l’Emili (quan no hi és).