CR 22.05 Castell d'Hostoles

Crònica i Dades

GORGS DEL RIU BRUGENT, DE LA RIERA DE COGOLLS i CASTELL D’HOSTOLES

9:00 h Iniciem la caminada seguint la Via Verda del Carrilet en direcció a Amer. Mentre caminem veiem a en Josep Ramon tan actiu i ben disposat com sempre malgrat les poques hores que fa que ha arribat de Sicília i l’absència dels seus referents Narcís i Jordi L. D’altra banda, algun observador perspicaç pot comprovar la inquietud del MHP en funcions; pel que fa al seu capteniment hom diria que no està gaire convençut de poder mantenir controlat el grup i, molt en particular, per la presència d’en Francesc.

El record de l’ordre i la placidesa de la darrera sortida el neguiteja encara més. Deu ser per aquest motiu que l’ha agafat de parella (a en Francesc) i li explicat la seva lamentable vida sense que en Francesc pogués badar boca tot fent veure que se l’escoltava. En un moment en què el mite ha pres aire per tal de respirar, en Francesc ho aprofitat i arrenca informant que el divendres vinent anirà a Bèlgica i, entre altres activitats, té programada una entrevista amb el President Puigdemont a Waterloo. Tothom ha quedat meravellat.

“... aprofito per fer-vos arribar una segona opció d’aquesta mateixa excursió, que em sembla més atractiva ... s’hi veuen 3-4 gorgs o saltants, un castell i un entorn igualment esplèndid” Així s’expressava, el 16 de maig, en Lluís (sí home, el ciclista!) i a més afegia “...no tinc cap inconvenient en guiar-vos, sempre que disposi d’aquest recorregut a l’aplicació mòbil (Maps.me), que solc utilitzar, i el mòbil no em faci “la perla”, perquè si us heu de refiar de els meus dots de sherpa… us recomano que aneu preparats si aquell dia voleu dinar!!!”.

Per part dels afiliats a la Molt Honorable Associació (MHA), l’adhesió a la seva proposta fou unànime, tot i la lamentable absència del MHP que, en la data de la sortida, havia compromès una ineludible reunió al registre de la propietat.

Així doncs, fet: 4 cotxes, 14 caminants i un teòric buit de poder.

11,00 h Un pal amb un rètol ens informa que ens hem de desviar de la Via i seguir un caminet per tal d’arribar al Gorg del Molí dels Murris que origina la Riera de Cogolls. En aquest gorg, d’acord amb el rètol, hi podem trobar crancs de riu, salamandres i travertins (plantes petrificades a causa del alt contingut de bicarbonat càlcic de la riera). Les aigües del gorg conviden a prendre un bany, però la prudència i el decòrum ens ho desaconsellen. A la ribera del gorg s’hi amuntega una munió de caps grossos, gairebé tants com els de fora que bocabadats contemplen el Salt del Molí (de fet hi ha dos salts). Altre cop bosc de ribera esponerós amb figuera inclosa. El MHP en funcions atorga un altre 10 sobre 10 a l’inspirador de la sortida. Decidim fer l’esmorzar de veritat en aquest indret i, en acabar, en JR fa la fotografia oficial del grup; ha sortit una mica fosca, però la tecnologia ja l’aclarirà. El que no podrà arreglar ningú és la negligència de la màxima autoritat en funcions que ha oblidat l’estelada a casa.

El primer cafetó del nou fitxatge (a prova), Fran

Gorga de Santa Margarida

10,30 h Hem perdut de vista el Gorg del Poetí i ja som altre cop a la Via Verda. Seguim la Via en direcció a Sant Feliu de Pallerols per tal d’arribar al Gorg del Molí dels Murris. Durant el trajecte en Josep ens resumeix una conferència -“El Planeta de les Plantes” de Stefano Mancuso (Neurobiòleg) - a la qual va assistir. Fins allà on vaig poder entendre el senyor Mancuso manté que les plantes (85% de la biomassa), són imprescindibles per a la vida a la Terra i nosaltres, els humans (només som el 0,3%), tenim un cervell que pateix ceguesa respecte a les plantes. Les plantes es belluguen buscant els llocs més favorables, juguen entre elles, tenen sentits, intel·ligència i sentiments; mala notícia pels vegetarians. Durant uns 30 minuts hem caminat envoltats per unes planes conreades o de pastura amb un grup de cabres i bocs que ens ha ignorat olímpicament.

11,12 h Desfem el camí i tornem a la Via per enfrontar un nou repte: el Castell d’Hostoles, però no pas abans de reservar taula al restaurant Absis d’Amer. Durant bona part del camí hem suportat una lleu pluja de llavors de pollancre tot i no haver-hi cap d’aquests arbres a la vista. L’inefable Alfons avui està molt comunicatiu, després de comminar-nos a fer-nos socis del Club Natació Badalona (30€/mes), fa una aferrissada defensa de la utilització de pals per caminar i, per justificar-ho, argumenta que el seu us representa un “exercici integral” pel cos i que la notable i visible millora del seu tren superior ho legitima plenament. Ara és el mite qui té interès en què la resta de Caminants se n’adoni que, a diferència d’altres MHPs, ell no es queixa de si el terreny puja o baixa, de si hi ha pedres al camí, etc. També el negociat de cardiologia absorbeix una part del temps de la caminada. N’hi ha que els han desaparegut les arrítmies i en desconeixen les “causes”, expressió que ha incrementat l’interès d’algú perquè havia entès “calces”; desfet l’error el tema ha quedat liquidat, però no abans que algú presumís de tenir 48 pulsacions per minut en repòs. El de les “calces” ha reblat el clau dient que s’ho acabava de mesurar i en tenia 131 en aquell moment. Temporalment sorgeixen dubtes pel que fa al camí per pujar al Castell.

12,00 h Seguint les indicacions d’en Lluís arribem al peu del turó on hi ha el castell i unes cordes estratègicament disposades ens faciliten l’escalada fins a dalt. La construcció està enrunada, però paga la pena haver-hi arribat per la panoràmica circular que ens ofereix. Segons una taula d’informació, es tracta d’un castell de principis del segle XI propietat d’un tal Guillem de Cartellà que va col·laborar amb Jaume I durant la conquesta de Mallorca. Posteriorment, en la Guerra dels Remences, el rei Joan II el va cedir a Francesc Verntallat i quedà com a seu principal del Comtat d’Hostoles. Alguns Caminants mostren cert neguit pel fet d’haver de baixar pel mateix lloc que han accedit al castell. Són aquestes les circumstàncies on un líder es manifesta com a tal, i així succeeix perquè el MHP en funcions pren les regnes de la situació i treu als astorats Caminants de l’atzucac, menant-los per un camí alternatiu que amb poques dificultats supera el desnivell atès i els condueix sans i estalvis a la carretera que va a Les Planes. Ara és l’Oriol qui se n’adona que la Via Verda està a tocar i tan sols cal seguir-la per assolir l’últim objectiu de la sortida, el Gorg de la Plana (vaja la germana d’en Francesc).

12,50 h Seguint la Via hem passat sota un pont i a continuació per dins un túnel amb unes arcades que ben segur haguessin captat l’atenció del MHP absent.

13,15h Ja som al Gorg de La Plana (o Les Planes) i no té res a envejar als altres que hem vist. Un altre 10 sobre 10 per en Lluís. Diferents salts d’aigua i un espai prou ample fa les delícies dels presents. Aquí el rètol ens indicava que hi podíem trobar libèl·lules i verns; els insectes no els he vist, però els verns a pleret.

13,30 h Iniciem el darrer tram de camí que ens conduirà a la carretera i a Les Planes d’Hostoles on tenim els cotxes.

14,00 h Enllestit el “vermut” habitual, gentilesa d’en Joan, pugem als cotxes i marxem en direcció a Amer on hi ha el Restaurant Absis que ens està acabant de parar la taula.

06,45 h En Ricard i en Guifré es desplacen cap a Mataró per tal de recollir a en Fran, el nou fitxatge (a prova).

07,00 h Des de Badalona en Joan i en Pep, amb els respectius cotxes, agombolen l’Alfons, en Josep, en Ramon, en Jordi P, en Lluís i en Marcel.

07,00 h Des de Montgat, l’Oriol i el seu cotxe acomoden a en Francesc i, a Premià de Mar, a en Josep Ramon. Els quatre cotxes s’han conjurat per retrobar-se a Les Planes d'Hostoles a la confluència de la G-63 i la GI-531 des d’on començarà la caminada.

08,30 h Ja han arribat els primers cotxes al punt de sortida i al cap d’uns minuts han arribat els darrers. Com sempre els caminants habituals ens saludem individualment i donem la benvinguda al grup a en Fran. Fem el cafè amb coca de vidre i de forner, pa de pessic, pameles, trepins i aigua de foc, sempre d’acord amb la litúrgia i els estatuts de la MHA.

09,30 h Trobem una colla de caminants d’edat interessant (com la nostra) que vénen de Santa Coloma de Farners. Tal com sol passar l’Oriol s’hi llença en picat per explicar que en Lluís Solà, pare de l’antic alcalde, és el seu cosí germà; els de Santa Coloma manifesten conèixer-lo. Suposem que a causa d’experiències recents, en Pep no esmenta res de Sant Adrià. Fent servir tot el tacte i diplomàcia possible, algú, que hi tingui ascendent, hauria de dir a en Joan que probablement de jove tenia unes cames harmonioses dignes de contemplar, però el temps passa per tothom i els pantalons curts no li fan cap favor.

09:45 h Torna l’assumpte de les mutualitats i la “caja de previsión laboral” per aquells que havien cotitzat treballant en altres bancs abans de fer-ho a la Caixa. Segons en Pep, el dia 3 de juny, a la plataforma a la qual està adherit hi poden haver novetats positives per tots aquells que hagin rescatat plans de pensions recentment.

9:49 h En el grup de colomencs s’han identificat alguns bancaris, en particular, un que “carda” molt i ha estat director en diferents oficines de Girona; no en sap res del topall, però és amic o conegut d’una sèrie d’empleats de la Caixa que els Caminants li anem anomenant.

10,00 h Som a Les Planes d’Hostoles on hem deixat els cotxes. Deu ser un acte reflex, perquè en Marcel en veure els cotxes sembla que ja vol mudar-se; se li ha hagut d’advertir que encara faltaven gorgs per visitar. Seguim, doncs, per la Via Verda però ara amb direcció a Sant Feliu de Pallerols.

10,10 h Agafem un trencant a l’esquerra que, segons el rètol que hi ha al començament, ens portarà al Gorg de Can Poetí; és la residència habitual de blauets i llúdrigues. El caminet fa baixada amb trams esglaonats i barana. Altra vegada un bosc frondós de ribera i un gos invisible que ens borda. El MHP en funcions atorga un altre 10 sobre 10 a en Lluís. Aquí no hi ha cap salt espectacular, però està envoltat per parets rocoses que junt amb l’aigua ens donen una visió admirable. Aquests moments de repòs i tranquil·litat els aprofita en Lluís per fer una llunyana fotografia del grup i, a continuació, és l’Alfons qui pren el mòbil per repetir la fotografia amb la presència d’en Lluís al grup. Ai, las! En primera instància la càmera falla per la incompetència de l’auto nomenat aprenent; no sap quina icona de la pantalla s’ha de prémer. Una vegada alliçonat per en Lluís la fotografia ja és un fet i l’Alfons ha incorporat més coneixements. Sense solució de continuïtat i, potser torbat pel darrer incident, l’aprenent ens sorprèn amb una disquisició sobre les heures i les seves fulles (a hores d’ara tots els caminaires ja hem sentit a parlar de Montant, comarca de l’Alt Millars, on hi ha de tot).

Crònica sortida 22-05-19

al Castell d'Hostoles

i Ruta dels Gorgs

Guifré Gol

Coca de vidre, de forner, pa de pessic, pastes....

Via Verda del Carrilet

WhatsApp Image 2019-05-24 at 15.26.45.jp

WhatsApp Image 2019-05-24 at 15.26.45(1)

L’honorable Francesc i el Molt Honorable President Puigdemont a la Casa de la República (24-05-19)

09,15 h A la nostra esquerra trobem un desviament que, envoltat d’avellaners i verns, davalla esglaonadament fins al Gorg de Santa Margarida. És en aquest gorg on el riu Brugent ens ofereix un preciós salt d’aigua. El MHP en funcions concedeix un 10 sobre 10 al promotor de la sortida. Una vegada vist, admirat i profusament retratat l’indret, fem mitja volta i desfem el camí que ens ha portat fins el gorg.

Les transparents aigües del Gorg de Can Poetí

Gorg de Can Poetí

Foto de grup abans de la que va fer “l’aprenent”

Gorg del Molí dels Murris

Alguns esmorzen

Escalada amb cordes....

Magnifica des de el Castell d’Hostoles

Gorg de la Plana

No tots ho han vist....

Obert, pel MHP en funcions, el torn de ponències és l’Alfons qui pren la paraula per reclamar una correcció en l’ordre d’admissions a la MHA. Considera que se’l menysté quan hom considera la seva admissió posterior a la del MHP. Malgrat el testimoni oral del MHP en funcions que dóna suport a la reclamació de l’aprenent, l’absència proves documentals que justifiquin que l’Alfons es va incorporar abans, fa que s’ajorni la modificació de l’ordre d’entrada dels Caminants fins que es presentin les esmentades proves.

Algú havia comentat que en Ricard prendria la paraula per presentar una moció consensuada amb el MHP, però finalment no ha estat així. Per cert a mitja caminada en Ricard ha comès la imprudència d’imitar a en Joan, amb allò dels “shorts”, i faria bé de plantar-se davant del mirall de casa seva perquè aquest no enganya.

L’àpat a sortit, a la majoria, per 14€

16,10h Fem una passejada per Amer buscant la pastisseria Puigdemont que finalment hem trobat tancada. El poble molt bonic i endreçat està farcit de senyals independentistes la qual cosa el fa doblement agradable a tots nosaltres.

Pastisseria Puigdemont

Plaça d’Amer sense la “montapollos”

16,30h Pugem als cotxes i cap a casa.

FINS LA PROPERA!

14,30 h Ja estem asseguts al voltant de la taula i ens presenten dos menús: el Gourmet de 22€ i el menú, menú, de 12,50€. Acordem que ens serveixin el més barat i cadascú tria de les 7 opcions de primer plat el que més li abelleix i, pel que fa al segon plat, són 8 opcions i repetim la jugada, si be un dels honorables caminants tria un dels plats amb suplement que, sembla, li ha vingut molt de gust i paga, el suplement, sense dir ni piu. Res a destacar en les 8 opcions de les postres on seguim el mateix procediment. Els natalicis han brillat per la seva absència i de cava res de res.

Pasar el cursor per sobre per engrandir el text