CR 24.01 Matagalls | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 24-01-18

al Matagalls

Guifré Gol

Segons diuen els entesos avui farem una sortida clàssica, d’aquelles que solen fer els excursionistes que s’estrenen pujant a un cim. A banda pretenem satisfer les ànsies d’en Jordi P que sovint es lamenta de què el grup ha bandejat l’èpica de remuntar muntanyes fins a atènyer l’àpex (em podia sortir més rebuscat, però no n’he sabut més). Avui també és un dia especial perquè aquell que ho fa tot possible, en Josep Ramon, tan sols vindrà a l’àpat, això si, amb la companyia d’un amic cubà, en Kike. Ben segur que la informació gràfica de la sortida es veurà fortament perjudicada, perquè els reserves són d’un altre nivell. Així doncs comencem.

7,00h Els de Badalona ens trobem davant del Museu i sortim amb els cotxes d’en Josep, de l’Alfons i d’en Ricard. Al costat de l’ajuntament de Montgat recollim l’Oriol i en Francesc. A més de l’esmentat Josep Ramon també trobem a faltar a en Narcís. La presència del MHP, absent en la darrera sortida, ens fa recobrar la solemnitat i la confiança que habitualment palesa el grup. Sense apartar-nos del següent itinerari, C-32, C-60, AP-7, sortida a Sant Celoni, BV-5114 arribem al Coll de Sant Marçal al bell mig del Parc Natural del Montseny.

8,27h L’aparcament del Coll de Sant Marçal ens rep amb la Taula dels 3 Bisbes i el que sembla una munió de “conguitos” escampats per terra. Inicialment els més petits (d’edat) donen mostres d’alegria, però una observació més acurada esvaeix les il·lusions en comprovar que són cagallons de be, que cal esquivar si no hi ha algun interès extravagant per portar-los enganxats a la sola de la bota durant el trajecte. Una vegada evitats els inconvenients de les boletes negres prenem el cafè amb pastes d’acord indiquen els estatuts. Segons indiquen uns rètols molt ben disposats estem a 1089 m. d’altitud.

Dades subministrades pel prestigiós centre RPF

10,30h Aprofitant el prat, el sol i la bona temperatura fem l’esmorzar oficial al costat del monòlit on en Felip Grau hi ha gravat uns versos dedicats al violoncel·lista del Vendrell.

SORTIDA DEL COLL DE SANT MARÇAL AL MATAGALLS

Vista aèria del Coll de San Marçal

8,55h Sense cap concessió o escalfament comencem a caminar cap ... a munt! Serà una variable invariable en tot el trajecte. Són aquells moments en els quals hom recorda aquell tros dels Pastorets d’en Josep Ma. Folch i Torres quan en Satanàs exclama “quina costa tan pesada per a mi que sóc tan vellet”. Seguim el GR-52 que ens condueix al cim del Matagalls (1.661 m.) travessant un bosc de grans fajos on trobem pasturant un remat de bens que suposem responsables de les deposicions de l’aparcament de Sant Marçal. Sense que aquest despistat cronista se n’hagi adonat resulta que hem passat pel Pla dels Èvols, el Pla del Parany, el Coll de Sesportadores i més endavant la clariana i el prat on hi ha el Coll Pregon. En aquest punt trobarem un monòlit dedicat a Pau Casals.

Zona d’aparcament

10,55h Després de molts intents fallits (és clar, en JR no hi és) en Pep se’n surt i fa la foto del grup en aquest indret singular. Sense cap altre fet remarcable, reprenem la marxa que per variar segueix pujant. També amb el cronista fent l’orni passem pel Collet de l’home Mort (1619 m.)

11,15h Fem el cim i uns amables excursionistes ens fan la fotografia del grup sota la creu i davant la taula del Matagalls. Com que tota precaució és poca, un dels caminaires s’ha quedat guardant-nos la retirada a la resta. És de molt agrair.

11,55h De tornada, en passar per l’indret del monòlit, ens veiem encerclats per una gernació de gent jove del Col·legi Sant Gabriel que han sortit d’excursió. Hem hagut de posar-nos seriosos i arrossegar a l’Alfons i en Francesc perquè volien afegir-se al grup i jugar amb les criatures. Bé, ara tot és baixada i sembla que no ens podem queixar; doncs si, si la pujada ha estat dura, la baixada no ha tingut res a envejar-li amb l’afegitó de caure de cul a terra més d’una vegada.

13,00h Alguns ja estem a l’aparcament de Sant Marçal i les racions d’olives i patates “van que volen”.

13,20h En Marcel i en Jordi arriben una mica més tard i pobrets es queden sense ni una oliva. Ja se sap “a la taula d’en Bernat ...”

13,35h Enllestit el vermut (no per a tots) i convenientment empolainats marxem en direcció a Campins. Restaurant Maria Rosa.

14,05h En Ciu i el seu amic ja fa estona que són a Campins i ens esperen fent el vermut. Avui el menú, a suggeriment de la mestressa degut a que som un grup prou nombrós, consta d’un “pica-pica” on hi ha una mica de tots els plats primers (una espècie de “col·lectiu” al estil del restaurant de Rupit) i un segon plat a escollir.

El servei i el restaurant tenen un aspecte òptim i el menjar no s’hi desdiu.

Per celebrar el natalici d’en Josep Ramon brindem amb cava Montsarra i li cantem allò de “la festa va per tu,...”.