CR 24.04 Monistrol de Calders

Crònica i Dades

SORTIDA GRANERA – MONISTROL DE CALDERS

En aquest darrer paràgraf, i després de rellegir-ho, el cronista podria ser que no referís els esdeveniments acuradament, vaja, que arrossegat per la seva “vena emocional, artística i literària” fantasiegés una mica. És en aquest precís instant que el MHP, víctima innocent de l’infortuni, comprova que la seva càmera de retratar té la bateria sense càrrega elèctrica; això provoca un trasbals considerable entre els seus llagoters “palmeros” que malden (perden el cul) per tal de trobar un cable que resolgui el contratemps. Finalment, amb gran consternació per la seva part, no se’n surten. Per primera vegada, tot i havent-hi en Francesc, hi ha un acord unànime: fa fred!

8,30h Enllestit l’esmorzar el sol treu el nas i ens fa l’ullet. És moment de començar a caminar. El MHP manifesta la seva admiració per l’“exprópiese” del veneçolà Chaves; tal com ens sembla entendre ell faria el mateix amb moltes de les construccions enrunades (o no).

8,40h Just sortir del poble ens aturem a un mirador acompanyats per la Sílvia; un escenari d’èxtasi en el que destaquen, a primer pla, la Mola, el Montcau i la serralada de Montserrat sota unes capes de núvols amb totes les tonalitats de gris. La Sílvia (tal com l’hem batejat) és una agraciada joveneta que algú la va convertir en estàtua. La ruta establerta per el saldenc segueix el GR-177 que uneix Granera amb Monistrol de Calders; es tracta d’una pista ampla, gairebé asfaltada del tot, que inicialment fa baixada la qual cosa provoca un conat de reflexió, en forma de 3-6-9, que el MHP fa a l’Oriol, preveient que a la tornada farem l’últim tram amb pujada; vaja, allò tan agradable.

“De Granera a Monistrol de Calders, ruta que segueix el GR-177, visitant el Mirador del Pla de Trullars i el Dolmen del mateix nom”, aquesta és la nova proposta de l’Oriol que, de bell antuvi, no troba cap oposició i, a més, sembla garantir la presència d’en Pep al concurs de relats (en alemany!) on és molt probable que rebi un guardó.

En aquesta sortida s’ha de lamentar l’absència de quatre conspicus Caminants i la seva circumstància: Ricard o la determinació, Josep i Ramon Ventura o la circumspecció, Alfons o el saber enciclopèdic i Narcís o l’enyorança de tants Caminants. Compromisos de diferent índole els impossibiliten d’estar entre nosaltres.

7,00h Davant del Museu els cotxes d’en Pep i d’en Marcel emparen els Caminants de Badalona i el cotxe d’en Francesc, el ben plantat (ell, el cotxe no tant), pren cura dels d’El Maresme. Hem acordat trobar-nos a l’entrada de Castellterçol. S’ha de fer constar que un minut abans de les 7,00h ha arribat en Guifré carregat amb el termos del cafè i la llet (descremada per a en Joan)

El trajecte fins a Castell (els iniciats ho solem dir així) passa per la Conreria, Mollet i Sant Feliu de Codines on tenim un record per en “Laureanu Lópes”.

7,50h Els tres cotxes arribem al punt de trobada gairebé a l’hora. Ens saludem efusivament mantenint en tot moment el decòrum. De seguida tornem a pujar als respectius cotxes que ens han de dur a Granera; és aquí on tenim previst iniciar la caminada.

8,10h Estan caient quatre gotes quan arribem a Granera; aparquem els cotxes darrera l’església de Santa Cecília amb el cementiri adossat. Aquest és moment freturat per tots els Caminants puix que, sota l’ombra protectora del castell enrunat de Granera (segle XI), el Mite presenta l’enginy tecnològic que atresora aquell cafè, plaer dels Deus, que ha pres el compromís de proveir als seus honorables companys. Aquest extraordinari esdeveniment es produeix cada vegada que per algun motiu (raonable o no) en Ricard, habitual proveïdor del cafè (?), s’absenta (res a veure amb el licor). Després de degustar el beuratge la resta de Caminants fan “l’onada” a en Guifré com a mostra d’agraïment i admiració. Hom ha de reconèixer que l’esmentada “onada” ha estat doblement justificada pel exquisit maridatge del cafè amb les pastes d’en Marcel, els pastissets de taronja, cabell d’àngel i poma d’en Josep Ramon i aigua de foc d’en Jordi P.

9,45h El sol encara llueix quan prosseguim la marxa. Ara hom es posa una peça de roba, perquè l’ambient és fred, i al cap d’una estona tot el contrari, a causa de la calor; això és una constant en tot el trajecte. Passem pel costat d’una barraca de pedra seca que forma part d’un grup de 500 que es poden trobar en l’anomenada ruta de les barraques de pedra seca; que nosaltres no seguirem.

10,05h D’acord amb el rètol d’un pal indicador a un costat del GR, ja som al Solell del Pla de Trullàs, a 2,5 km de Monistrol de Calders. Ara seguim caminant per un corriol estret fins recuperar el GR a l’alçada de l’Obaga d’en Saladig, just a les envistes de Monistrol.

12,15h Reagrupament dels 10 Caminants i seguim la pista cap a Granera.

13,05h Ja som al poble, però ens falta quelcom que satisfaci les nostres ànsies d’èpica. És per aquest motiu que decidim pujar al Castell de Granera que encimbella el poble damunt d’uns grans blocs amoltonats (que diria l’Emili).

13,15h Superant totes les dificultats de l’orografia hem abastat el cim del turó on hi ha el castell. Consternació, el castell està tancat.

13,35h Un descens més suau ens ha portat on hi ha els cotxes aparcats. En Joan posa a disposició del grup la clara amb porró, les olives i les Coromines. És repeteix per enèsima vegada aquell espectacle deplorable de Caminants gairebé nus. Aquesta circumstància s’hauria de sotmetre a un debat seriós perquè n’hi ha que creuen que malmet la imatge del grup.

13,50h S’han acabat les olives i les patates quan decidim enfilar-nos als cotxes i dirigir-nos a l’Hostal de Castellterçol.

És moment de caminar al crit de “exprópiese” (MHP dixit)

Darrera Santa Cecília de Granera

Un gran cafè amb un gran acompanyament

Aturada al mirador

La Silvia ben acompanyada

Al Mirador de Trullàs

9,35h S’han complert les previsions i som al costat d’el Dolmen del Pla de Trullàs, un monument megalític que pertany al terme de Monistrol de Calders. D’acord amb una taula informativa ens assabentem que abans de que fos afectat per l’incendi de l’estiu del 2003 estava envoltat per pins i sotabosc; posteriorment va ser reconstruït. Amb la col·laboració del sol, que ara ens escalfa i il·lumina, en Ciu immortalitza i dignifica aquest indret fent una fotografia del grup. El MHP considera que aquesta sortida s’hagués hagut de fer al revés (Monistrol de Calders-Granera-Monistrol de Calders) adduint inapel·lable argument que es resumeix amb “primer puges i després baixes”.

9,10 Passem pel costat d’El Coll “una gran masia documentada a l’Edat Mitjana. Està situada a 643,9 metres d'altitud, justament en un coll, molt a prop del termenal entre Granera i Monistrol de Calders” (Viquipèdia dixit). En aquest coll, anomenat Coll de Granera, seguim les indicacions d’un rètol que ens anima a abandonar la pista i seguir durant 1km un corriol, envoltat de romaní florit, que puja decidit cap el Pla de Trullàs, on assegura que hi veurem un Dolmen. Malgrat el panteix aprofitem l’ascensió per fer valoracions de diversos temes entre els que destaquen la preocupació del bisbe de Donosti sobre la pràctica de la masturbació,

en Josep Maria de Sagarra i el seu fill, Joan de Sagarra, que forma part de la dilatada parentela (sobrevinguda) de l’Oriol i el poc recomanable Sostres (Semon) per la seva inconstància i verbositat.

10,35h L’Oriol considera que no hi ha res especial en aquest poble i el grup decideix fer un mos al voral del camí. En Francesc, que sol estar al corrent de les relacions sentimentals de gairebé tots els Caminants, insinua que la falta d’interès de l’Oriol per visitar el poble obeeix a un embolic sentimental del seu passat que no aconsella a trobar-se amb algú de la família (de l’embolic, s’entén). Monumental desencís al comprovar que no hi ha bota. Hi ha una proposta engrescadora que suggereix fer un 3-6-9 (amb sang o sense, no s’ha aclarit) al Caminant absent responsable de no haver portat la bota a casa d’algun dels

Caminants presents. Es prendran les mesures adients per a evitar noves incidències. En Lluís, que no pot eludir de mostrar el rostre moix, fa periòdicament llambregades a la seva ma dreta buscant el seu inseparable mòbil que avui ha oblidat a casa seva; és un cas a compadir pobre xicot. Això no obstant, la seva generositat no es veu perjudicada per tant luctuós esdeveniment i ens convida a menjar xocolata amb avellanes. També considero interessant fer esment d’una ponència i/o debat entre dos significats càrrecs de La Caixa que han exposat de forma diàfana la fiscalitat sobre les indemnitzacions d’aquells empleats que en jubilar-se havien cotitzat a “mutualidades o a la caja de previsión” (sic).

10,45h Iniciem la marxa de retorn. Com que en Jordi L. reitera amb certa vehemència la orientació de la sortida, tal com ja he avançat prèviament, l’Oriol, en sentir-se altra vegada al·ludit, perd els nervis i manifesta àcidament “que qui vulgui s’encarregui de programar les sortides!”. Hi ha altres queixes pel que fa al subministrament de la cartografia de la ruta; en aquest cas inexistent (el subministrament no pas la ruta). El malestar s’esvaeix aviat sobretot per la intervenció d’en Josep Ramon que anuncia que potser hi haurà taula rodona a l’hora de dinar; malgrat tot no li van garantir. En Joan no deixa passar cap oportunitat per ferir l’estantissa sensibilitat de l’Honorable Mite; aquesta vegada ha volgut remarcar en veu alta que en Maldonado va ser convidat a la celebració del 25è. Aniversari de la consecució del títol de Campió d’Europa per part de la Penya, mentre que al Mite no li van dir ni ase ni bèstia. Tot i això, el Mite, persona de gran qualitat moral, no escatima a en Joan l’aclariment d’alguns passatges abstrusos de la sèrie “The Looming Tower” que se li havien fet poc entenedors (és que parlen en àrab).

11,20h Seguim la pista i més endavant trenquem a l’esquerra per un camí que ens portarà al Mirador de Trullàs. Aquest mirador permet una panoràmica gairebé circular. En Marcel i en Jordi L no han pujat al mirador i han seguit la pista en direcció a Granera.

Intent d’assalt al castell de Granera

14,15h Ens confirmen que per motius de logística no podrem fruir de la taula rodona. Que hi farem! Quan ens presenten la carta en Guifré fa un esglai contingut de dolor,... no hi ha pollastre! Diu que farà el cor fort i el salmó a la brasa serà el mal menor. Triem i ens serveixen amb diligència. Avui no hi ha celebració programada i, per tant, de cava res de res. El MHP obre el capítol de mocions. És en Guifré qui pren la paraula. D’acord amb la intenció del seu discurs, hi ha qui s’empolaina i queda en calçotets per canviar-se els pantalons! Troba que això trenca amb la uniformitat de la majoria dels Caminants i marca diferències que no pot suportar. De seguida el contradiuen, per exemple, en Lluís (ara va de bon samarità) que manifesta que no és pot coartar la personalitat de “ningú” i amb més motiu, si aquest “ningú” és un Honorable Caminant, persona física amb consciència pròpia i lliure.

En Jordi L. explica que un dia es va proposar que les parelles anessin també als sopars de la colla de la “Patxanga” (una societat de mascles sense votants de VOX) i ell s’hi va oposar pels comentaris que aquestes podrien fer: ... que si aquell diu bajanades, que si aquella va massa enjoiada o mudada, que si... i al final tots barallats!. Ep! segur no seria el cas en la nostra Molt Honorable Societat ... (veu en off del cronista: “això no ho vaig dir, però podia haver-ho pensat en el meu incansable afany per tal d’aconseguir la desitjada paritat”).

A resultes d’aquesta intervenció en Ciu certifica el que ha esmentat el MHP posant com exemple el País Basc i les societats gastronòmiques, que només per homes pel mateix motiu adduït pel MHP, en particular, a l’hora de cuinar els àpats. Arriba l’hora de la ponderació quan en Pep argumenta que ell suporta sense entrebancs les trobades amb la colla de la seva dona i ella les dels seus amics. Es tracta tan sols de tolerància! uns i altres!... vaja, “que quan un estiri, l’altre arronsi”. Es clou el debat i en Pep anuncia que ha sortit a 13€ per barba.

Es comenta si seguirem la mateix calendari de sortides o no; no ha quedat gens clar com s’acaba el tema.

16,05h Marxem cap a casa contents i satisfets

17,15h Dos cotxes arriben a Badalona i els maresmencs, mes o menys, també

FINS LA PROPERA!!