CR 28.06 Pardines | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 28-06-17

a Pardines

(Ripollès)

Guifré Gol

D’acord amb el que ens anunciava el nostre estimat guia, la caminada d’avui sortint de Pardines “serà una excursió circular fins a la Collada Verda, n’envistes (segons l’IEC, indica la situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà) de la Vall de Camprodon. Hi ha la possibilitat de visitar unes mines d'antimoni que estan abandonades. Només falta triar el restaurant, que podria ser "Els Caçadors " de Ribes”.

Vegem doncs quina ha estat la realitat.

6,30 h. Presents, davant del Museu, els convocats a Badalona: Pep, Emili, Ricard, Joan, Guifré, Jordi P i Jordi L, aquests dos últims amb els respectius cotxes. Són de molt lamentar les absències d’en Narcís, en Marcel, l’Alfons errant, en Lluís vigilant instal·ladors d’A.C., en Francesc devot de la seva família i, a darrera hora, en Josep que ha passat una mala nit. A la mateixa hora, l'Oriol i el seu coquetó Renault Captur recull a Josep Ramon davant casa seva a Premià de Mar. Les dues expedicions tenen com a primera destinació Ribes de Freser.

En el cotxe del MHP es produeix un fet que per la seva singularitat i interès és del tot inevitable reflectir en aquesta modesta crònica. Si durant el trajecte el diàleg ha estat participatiu, relaxat i interessant en un determinat moment, no sabria dir-vos com, s’ha esmentat quelcom referent a una tonalitat musical. Aquí s’ha acabat el bon rotlle i l’harmonia, perquè en Joan s’ha apoderat del fil de la conversa i ha encetat un monòleg (estil jaculatòria) que ens ha posat el cap com un timbal. Si bé, hem de reconèixer els seus profunds coneixements sobre octaves, tonalitats, tecles negres (ara si, ara no), bemolls i altres termes musicals indesxifrables pels llecs, no calia massa empatia per adonar-se’n que els soferts oïdors començaven a patir els desagradables inicis de les arcades mentre l’atuït conductor preguntava si ja havíem arribat als Monegros.

8,00 h. Per sort hem arribat a Ribes i, preocupats per salvar el laberint que presenta travessar aquesta vil·la, les elucubracions musicals han passat a segon terme. Finalment hem trobat la sortida cap a la vil·la de Pardines (Ripollès) situada en la Vall del Segadell.

8,20 h. Quan els badalonins arribem a Pardines i aparquem els cotxes, els diligents Josep Ramon i Oriol ja estan parant la taula per prendre el cafè (?), la llet, el formidable coc de maçana d’en Ciu i la beguda espirituosa que porta en Jordi P. i l'anisat grec del Josep Ramon, fruit del seu recent viatge al país hel·lènic (incomprensiblement no hi ha constància gràfica d'aital desdejuni).

8,40 h. Reconfortats els esperits amb les begudes i les menges caminem cap al centre del poble (1.226 m.) on tenim el goig de contemplar un indret molt endreçat amb l’església romànica de Sant Esteve, l’Ermita de Santa Magdalena, les antigues muralles i un senyal indicador en direcció sud que diu: Espanya a 243 km. Un altre fet sorprenent, però no pas de la dimensió dels abans esmentats, és que en Guifré avui porta motxilla! Potser hi té a veure la climatologia que a més de fresca amenaça pluja.

Aviat sortim del poble i seguim una pista forestal encimentada que va a favor nostre, és descendent. Molt aviat s’acaba el ciment i després de travessar el torrent de la Pietat, afluent del Segadell, comença la pujada que ens acompanyarà bona part de la caminada. Aquest és el camí que enllaça la Vall de Ribes amb la Vall de Camprodon. Caminem envoltats de muntanyes, la Vall del Segadell i núvols, però reiteradament hi ha ullades de sol. El paisatge és majestuós, boscos a pleret, freixes, roures, pins, avellaners gegants i falgueres (moltes falgueres) que donen prova de la humitat d’aquest indret. Les clarianes, cobertes d’una densa estora d’herba de pastura, són amples i extenses; tenim l’esperança de recórrer-les a la tornada si el temps o permet.

10,05 h. Aturada per contemplar el Taga, el Puigllangord i la part de la Serra Cavallera que correspon al territori de Pardines. De passada fem temps per tal que els endarrerits (no pas intel·lectualment) s’afegeixin al grup capdavanter.

10,55 h. Degudament sadollats iniciem el camí de tornada (per on hem vingut)

11,15 h. En veure que allò de la pluja era broma i el MHP tenia tota la raó, decidim fer un intent d’arribar a les mines d’antimoni per un camí inexistent. Dos ardits caminaires s’adjudiquen la feina d’exploradors, però davant el temor de ser engolits per les falgueres sense veure cap camí fressat fan marxa enrere capcots i vençuts fins a retornar de nou a la pista. Per tal de justificar-se diuen que no s’ha perdut res perquè l’antimoni és verinós (és allò tan suat de fer de la necessitat una virtut). L’Emili s’ha passat bona part de l’excursió intentant reservar telefònicament nou places al restaurant de Ribes, Els Caçadors, sense rebre altre resposta que el “Per a Elisa” de Beethoven i una veu femenina que li anunciava una vegada i una altra que l’atendrien de seguida. Finalment s’ha assabentat que aquesta setmana feien vacances. Porca misèria!

12,45 h. Som de nou a Pardines i en Ciu ens fa la fotografia del grup davant la font i els safareigs del poble. Sembla que aquesta vegada ens podrem reconèixer contràriament al que va succeir a la Roca del Catllaràs. Ens esperen la toaleta i el vermut del nostre benefactor Joan a qui es disculpen ràpidament les rareses que ara tots considerem virtuoses.

En el sobre taula es discuteixen diferents assumptes i en Pep que, com a Secretari, hauria de posar ordre està als llimbs.

Es proposa que la propera i darrera sortida d’aquest curs, 12 de juliol, es faci a la Vall d’Eina. Està previst sortir de Badalona a les 6,00 h. de la matinada. Ens trobarem amb l’Oriol a Guardiola de Berguedà sense precisar l’hora.

A continuació és en Guifré, com sempre, qui presenta una moció. Comença en la nostrada expressió “a la taula d’en Bernat qui no hi és, no hi és comptat”. Aclareix que vol fer referència a l’absència de la primera autoritat en la darrera sortida sense nomenar suplent i les evidents conseqüències: la insurrecció viscuda a la Collada Verda. Ens recorda el políptoton llatí “homo homini lupus” i a la necessitat ineludible en tot moment d’un Leviatan (el MHP o el suplent) que imposi el seu criteri per tal d’evitar l’anarquia i assegurar la pau. Si el MHP diu que es tracta d’un cap de núvol la resta ho ha d’acceptar i pensar que són ells els equivocats, tal com s’ha pogut comprovar avui. Algunes veus (el ciclista present) gosen dir que també s’ha de fer cas al xerpa!. La resposta única admissible és: “Sí, sempre que estigui d’acord amb la voluntat del MHP o el seu suplent”. Com que fins avui el tema no ha estat tan directament tractat es perdona el “3, 6, 9” als amotinats.

En Pep fa els comptes i sortim per 13 €.

16,20 h. Hem acabat l’àpat i anem als cotxes, acomiadaments i marxa cap a casa.

17,25h. Hi ha qui arriba a Badalona després d’escoltar la persistent cantarella d’en Joan: “Jordi, com vas? Que tens son?”, durant tot el trajecte mentre “el mal de mare” s’ha apoderat del mite.

10,30 h. Ens apareix un rètol que anuncia el camí (?) per anar a les mines d’Antimoni. No es veu massa clar i ho deixem per a la tornada si no fem el sender de la vall.

10,40 h. Ja som a la Collada Verda (1.700 m.) (pels poc polits, la “collonada verda”). Aquest coll és el punt d’unió entre la serra Cavallera i la serra de Mont-Roig que s’enfila nord enllà. La temperatura ambient s’ha refredat, fa vent de pluja i cauen quatre gotes. El MHP sentencia que tan sols es tracta d’un cap de núvol que s’esvairà de seguida, però els pusil·lànimes (de sempre) addueixen que el cap sembla de Mataró, i prefereixen deixar per un altre dia la tornada a Pardines per la vall, fer mitja volta i seguir el mateix camí d’anada. Han estat uns instants lamentables, perquè ha prevalgut l’opinió dels amotinats que han posat en evidència la precària autoritat del MHP legalment i legítima establerta. Tot plegat l’escaramussa s’ha acabat en trobar que era un lloc adient per fer-hi un mos. Tots els beneits per la deessa Fortuna que han fet llevar a la seva contrària per tal de preparar-los un entrepà ara l’engoleixin en plena satisfacció.

13,05 h. Aquesta vegada l’autoritat del MHP s’imposa i pugem als cotxes direcció els Traginers d’Aiguafreda; és molt d’hora i millor tenir un tros del camí de tornada enllestit després de dinar. En Joan preocupat per una possible narcolèpsia del MHP mentre condueix el vehicle (el del President) no se n’està cada 2 o 3 minuts de recomanar-li que no s’adormi. Aquest extravagant capteniment està produït pel fet que és ell mateix, en Joan, qui pesa figues i no pot controlar l’eficàcia del que condueix. Vaja un corc durant tot el trajecte!

14,10h Som als Traginers, restaurant de bon tracte i bon menjar.

Tornem-hi! I que consti en acta, sense que serveixi de precedent, en Guifré en lloc de demanar amanida verda, ha preferit entremesos variats! Avui, el mite, se’ns ha desbocat! Més tard, en una demostració de sinceritat i confiança m’ha confessat que les calorades d’aquests darrers quinze dies l’han fet sentir culpable. De la mateixa manera que els bovins, grans consumidors d’herba, amb els seus gasos contribueixen molt efectivament a l’efecte hivernacle li ha semblat aconsellable no tirar més llenya al foc i reduir el consum d’amanides.

En Joan, que el dia 9 de juny va fer 73 anys, ens ha obsequiat amb cava per tal que brindem a la seva salut i li cantem allò de “la festa va per tu”. En Jordi P que més recentment, el 20 de juny, ha fet els mateixos anys ha insistit en fer-se càrrec de l’import del cava, però s’ha acordat que ja tindrà l’oportunitat de convidar-nos en la propera sortida.