CR 29.11 Moianes | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 29-11-17

Sant Feliu de Rodors

(Moianès)

Guifré Gol

7,00h Del davant del Museu de Badalona surten els cotxes d’en Jordi L i d’en Marcel, en direcció a La Conreria, amb l’objectiu d’arribar, primer a l’aparcament del CAP a Castellterçol i després al Km 42 de la carretera C-59 que passa per Moià i L’Estany. El cotxe d’en Josep Ramon va al mateixos indrets, però sortint d’El Maresme. Avui tan sols som 12 caminaires perquè a última hora en Josep es dóna de baixa a causa d’un fort refredat. El MHP fa notar que falten alguns minuts per sortir i en Guifré encara no hi és, això no obstant, amb el zel britànic que sol exhibir reiteradament arriba a l’hora assenyalada de bell antuvi.

8,00h A Castellterçol ja ens hem reagrupat els tres cotxes, i Pep aprofitant l’avinentesa es canvia de cotxe a un de net i polit i mes nou, reprenent la marxa cap el punt de sortida de la caminada confiant a ulls clucs en el GPS d’en Ciu (aquell que mai falla).

8,15h Arribats a Montivi de Baix, el punt de sortida freturat, aparquem els cotxes i encetem el cerimonial del cafè amb llet, gentilesa d’en Ricard, acompanyat dels sofisticats trepins i pameles, proveïts per en Marcel, el coc de maçana del tortosí i el licor espirituós d’en Jordi P.

8,35h Enllestit el ritual iniciem el camí. Al cap de poc de sortir de Montivi podem contemplar camps de conreu coberts de gebre i blanques vaques pasturant prop d’una masia de la qual en desconec el nom. El camí és planer i segueix en direcció a l’Agropecuària de Moià La Rovira

9,15h Sense gaires esforços ja hem arribat al lloc de Rodors. Aquest indret “està documentat des de 929 i deu anys més tard ja apareix l’església de Sant Feliu de Rodors. El seu aspecte actual és fruit de les reformes dutes a terme durant el segle XVIII, que van aprofitar part de les estructures antigues. El conjunt està format per la capella, la rectoria i el cementiri.”

Dades subministrades pel prestigiós centre RPF

10,20h Amb tota la pompa i solemnitat de la que som capaços fem la marrada del dia (Oriol, ai ai ai!) que ens porta a la torre elèctrica d’alta tensió número 130. Ja que hi som fem una ullada al paisatge i fem marxa enrere, AR!.

10,40h Ens apareix una clariana que ens convida a fer l’esmorzar de veritat. Avui la xocolata de Lidl, que solen subministrar en Joan o en Lluís, ens ha fet el salt cosa que omple d’enyorança els esperits més sensibles.

11,50h Moment estel·lar!. L’Alfons, prodigi d’enciclopèdia que cobreix tots els àmbits del coneixement, ens alliçona sobre la “Glycyrrhiza glabra”. La demostració no és tan sols teòrica perquè a continuació, ens mostra empíricament la planta i les seves arrels que vulgarment coneixem com regalèssia. Ens diu l’Oriol que la seva mare endebades havia anat a El Perer per trobar la regalèssia que recordava de petita, però ho buscava en un suposat arbre de regalèssia inexistent. El nostre celebrat company Alfons està més ben informat i sap que “la regalèssia o regalíssia és un arbust de la família de les fabàcies. A partir de l'arrel o rizoma se n'extreu una substància dolça coneguda col·loquialment com <<pega dolça>>”. Tots hem tingut l’oportunitat de fer un tast de l’esmentada arrel i ens hem vist transportats pel seu gust a la nostra infantesa. Iniciem el retorn que el dinar es refreda.

Restes del Castell de Rodors

Sortida a Sant Feliu de Rodors i El Perer

Hora d’esmorzar

10,55h Una vegada sadollats reprenem la marxa

11,30h Ara sí, ara sí que hem arribat al punt cabdal de la sortida, El Perer! Un mas enrunat que va tenir el privilegi de veure, temps enrere, el naixement de l’avi matern de l’Oriol, el senyor Franquesa! Fem la fotografia del grup en aquest emblemàtic lloc i, per arrodonir-ho, en Jordi L llegeix un poema relacionat amb la família de l’Oriol que es retrotrau al 1860.

Rucs a La Rovira

La taula apunt per el desdejuni

El Perer, enrunat

13,00h Arribem als cotxes, ens canviem i fem el vermut sense cap altra sorpresa.

13,15h Nets, polits i satisfets (ho dic pel vermut) pugem als cotxes i ens dirigim cap al restaurant Magadins Vell, situat a peu de la carretera de Moià a L’Estany (Km 43,5) en mig de camps de conreu i entorn natural

Exterior del Rest. Magadins Vell

Amb motiu dels seus 69 anys, acabats de fer, l’Oriol ens convida a cava i li cantem la cançoneta de rigor amb la precisa direcció musical d’en Guifré que marca el to. Per tal de reblar el clau, un efusiu i generós Oriol ens convoca a menjar els seus pèsols negres en el proper dinar!

A l’hora de les postres en Pep li diu a la mestressa que li vol fer una proposició “indecent”, cosa que la trasbalsa fortament fins que se li aclareix que la proposició no és altra cosa que regar amb Ratafia, gratuïtament, el gelat de torro dels comensals que el triïn. Més assossegada, la mestressa ens fa una ponència sobre el que li han arribat a demanar diferents clients/tes i diu que s’hi ha de negar. Malgrat tot, crec recordar que després s’avé a fer-ho sense més comentaris.

S’ha de fer constar en acta que en Pep, potser afectat per l’episodi viscut, o pel cava de l’Oriol, o ves a saber, s’equivoca en la comanda dels cafès!

Es pregunta si algú dels presents té la intenció d’anar a Brussel·les i aixequen el dit: en Joan, que hi va amb autocaravana acompanyat de contrària, filla, gendre i dos nets, l’Alfons, en Guifré i en Francesc hi pretenen anar amb autocar.

En Guifré suggereix que, sempre que en Josep s’hi avingui, la propera sortida es podria fer a L’Alt Empordà i fer l’àpat a la caseta de Sant Tomàs amb els subministraments que aportin els caminaires. L’Alfons mirarà de convèncer a l’Anna Maria per tal que en Josep ens autoritzi. Sembla que pinta bé...

El dinar ens surt per 14€ més el romanent que es guardava en Pep (aquí està encertat)

Acordem que si el dinar es fa a la “caseta” d’en Josep, anirem a buscar les comandes d’ànec a “Coll Verd” i farem una caminada per un entorn proper a la “caseta”

En Joan portarà el cava, en Marcel formatges, en Guifré una lasanya de carn, etc... Bé, en Pep ja posarà ordre i concert sobre qui ha de portar què. L’Alfons fa una dissertació de com s’ha de fer la carn el dia anterior a l’àpat i l’endemà “volta i volta al foc” per servir-la a continuació. En Guifré, que se sent menystingut per allau d’habilitats d’en Gil Prats, vol protagonisme i fa una precisió sobre les diferents parts del filet que s’han de cuinar per tenir : “filet goulash”, “filet mignon”, “tournedo”, “steack” o “chateaubriand”. Després d’això creu que es troba més valorat.

Acabat l’àpat la mestressa ens ensenya els menjadors del restaurant.

15,35h Final del dinar, amb bona nota per la cuina i el servei d’una cambrera francesa.

15,55h Marxem molt contents.

17,05h Hi ha qui arriba a Badalona

Fins la propera!

Iniciem la caminada

Camps gebrats i, potser també, les vaques

Arribant a Sant Feliu de Rodors

Vista del darrera de Sant Feliu de Rodors

9,30h Ben a prop de l’església hi ha les escasses restes del castell de Rodors que es fan difícils de reconèixer, això si, deposicions de bestiar a pleret (vull dir cagarades de vaca). Desil·lusionats reprenem el camí amb algun “record” enganxat a la sola.

Mur que va embadalir a l’Oriol

Foto del grup a El Perer

12,15h Després de caminar per una pista sense cap dificultat i contemplar, de tant en tant, extensions de conreu, ara sense gebre, passem per la granja agropecuària La Rovira, on uns gossos ens donen la benvinguda bordant a cor que vols.

Descobrint la regalèssia o pega dolça

La Rovira, una masia esplèndida

Interior del menjador

13,30h Ja som al restaurant. Una masia restaurada que disposa de quatre menjadors rústics, una terrassa exterior, ampli pàrquing i un jardí natural. La carta del menú ens satisfà a tots i cadascú tria el que li abelleix.