CR 3.04 La Tremolosa | caminaires2

Crònica i Dades

SORTIDA ALPENS – LA TREMOLOSA

De manera semblant a com hom diu que va succeir a Natzaret o a Betlem (hi ha diferents opinions) fa 2018 anys trobem aixopluc sota un cobert entre bales d’herba, però sense el bou i l’euga. Amb tota la solemnitat que requereix l’acte prenem el cafè sol o amb llet que proveeix el pròdig Ricard, sense solució de continuïtat engolim les refinades pastes d’en Marcel i els croissants d’en Ciu. Tampoc falta l’aigua de foc que sol subministrar en Jordi P.

8,50h Reconfortats amb les begudes i menges pugem de bell nou als cotxes per tal de cercar el lloc adient per aparcar els cotxes i iniciar la caminada.

9,05h Deu ser la boira o alguna cosa, perquè no ens estalviem una marrada abans de trobar on deixar els cotxes.

9,15h Adequadament aparcats comencem a caminar. El termòmetre indica 9 ºC i persisteix la roina i la boira, ara més espessa. Ho deu requerir el protocol o bé en Lluís Llach perquè el MHP ha bescanviat el seu barret per una gorra de llana; servituds del càrrec.

9,40h Ens sorprèn el lleuger desconcert que sembla ensenyorir-se del nostre MHGO i que comporta la primera marrada de la caminada (no serà l’última). Tal com ens fa palès “l’única responsable és la boira”. El fang i les basses d’aigua són omnipresents sigui quin sigui el camí que prenem. Això té doloroses conseqüències com en pot donar testimoni en Ricard, home valent i sofert, que es veu humiliat pel fat amb una notable culada. S’ha de reconèixer que s’aixeca amb un estoïcisme que hagués fet enveja a Zenó de Cítion i els seus deixebles.

10,00h Ai, las! La maleïda boira. Aturada per reflexionar i consultar els mapes que el MHGO ha ampliat per tal de superar els indrets més difícils. Tot i l’acurat estudi no sabem on som ni si seguim el camí preestablert.

10,25h No puc assegurar que sigui Tiqué o Fortuna la deessa que no ens abandona en tan compromesa situació, ja que apareix en forma d’un cotxe amb dos agents forestals que faciliten al nostre MHGO una orientació clara del camí a seguir per anar a Sant Martí i tornar a on són els cotxes. Ens informen que la masia que acabem de deixar enrere és el Mas Ierra

29-03-2019: “Com sigui que fa molt de temps que no hem anat a dinar al Collet de Sant Agustí, he buscat una caminada a prop de l'esmentat restaurant, ... la idea és arribar-nos fins a Sant Martí de Vinyoles, seguint una ruta que iniciaríem al quilòmetre 13 de la carretera que mena al poble d'Alpens.” (Oriol dixit).

El temps condicional (verbal) que esmentava el Molt Honorable Guia Oficial (MHGO) es transformà en futur imperfecte per obra i efecte de l’adhesió sense reserves mentals de la resta dels Molt Honorables Caminants.

Tot seguit el provident Web Manager (WM) va postil·lar “la matinada d’aquest proper diumenge s’avança (un cop més) l’hora: les 2 AM passaran a ser el 3 AM ... Si us veieu amb cor, canvieu l’hora de les vostres càmeres de fotos, sincronitzant-la amb la del vostre mòbil ... Doncs hem faciliteu la tasca per confeccionar la pàgina web” i afegia “... segons Meteocat, a la zona on anem demà:

Temperatura: entre els 6 i els 11 graus C.

Possibilitat de pluja, no massa intensa, entre les 8 i les 10 i a partir de les 15 hores. Abrigueu-vos i agafeu l’impermeable”

2-4-2019: Finalment en Pep reblava el clau amb les:

“Instruccions definitives

L'Oriol recull a en Francesc al Poliesportiu de Montgat, passen per Premià a recollir a en Josep Ramon i pugen directament.

Els cotxes de l'Alfons i en Joan i sis caminaires més es troben a les 7 al Museu i també pugen directament ... Jo pujaré tot sol a dinar i ja us trobaré.”

És pràcticament impossible trobar una preparació més acurada d’una sortida que promet ser extraordinària en tots els sentits. Així doncs anem per feina.

7,00h Els 8 residents a Badalona ens trobem davant del Museu i procedim a agombolar-nos en els cotxes d’en Joan i l’Alfons. Un fet prodigiós s’ha produït en el capteniment del Mite puix que a ¾ de 7 ja estava esperant ansiós al punt de sortida. Els 3 d’El Maresme s’han conjurat amb l’Oriol i el seu Capture per desplaçar-se directament cap al punt de trobada estipulat; davant del restaurant “El Collet de Sant Agustí de Lluçanès”.

En Narcís (com sol passar) i els Ventura “brothers” han excusat la seva no assistència i en Pep, en període de convalescència, s’ha compromès a acompanyar-nos a l’hora de l’àpat.

8,25h Després d’un trajecte sense cap esdeveniment remarcable els 3 cotxes ens hem aplegat al punt pactat dins d’un interval temporal que no ha excedit els 10 minuts. Podem comprovar l’exacte acompliment de les previsions del WM; està plovisquejant lleugerament i hi ha boira.

11,20h Decidim que Sant Martí de Vinyoles pot esperar un altre dia i fem mitja volta cap al punt de sortida. La pluja ara sí, ara no, ens ha anat acompanyant, però ara l’assumpte és més seriós perquè plou de veritat mentre fem un bon tros del camí de tornada.

12,05h Quan hom arriba a certa edat la memòria, si en té, és més aviat escadussera. Ens hem tornat a aturar en una cruïlla per tal d’orientar-nos. En aquesta circumstància és remarcable la indiferència de WM que olímpicament s’absté de donar el seu valorat parer per tal de sortir de l’atzucac; sembla que l’envitricoll de la darrera sortida l’ha desmotivat.

12,25h Segueixen els dubtes, però finalment és pren la decisió adequada.

12,40h Ja som a la carretera i girem cap a la dreta tal com ens van indicar els forestals.

12,55h Els cotxes i en Pep ens estan esperant. Canvi de la roba enfangada i del calçat els que hagin pres la previsió de portar una muda. N’hi ha un que periòdicament ens fa quedar molt malament a la resta perquè quan arriba al restaurant sembla que vagi a un casament; algú amb autoritat li hauria de fer una reflexió. Sort que l’aperitiu d’en Joan ens alleuja i ens fa recuperar el bon humor.

13,15h Marxem motoritzats cap al Collet

11,00h Un conjunt de casalots i una ermita romànica, tot està abandonat, ens informa que som a la Tremolosa. Ves per on un bon lloc per tal que els afamats facin un mos, circuli la bota i, els llépols, frueixin de la xocolata que proveeix en Lluís. El MHP ha embogit una estona fent múltiples fotografies de parets, teulades, arcades, finestres, ... vaja tot pedres (natura morta). No sé pas si això ho curen els metges.

Substàncies mortes

13,30h Asseguts a taula ens presenten un menú amb 10 opcions d’entrants, 17 de primer plat, 19 de segon plat i 31 per les postres.

Ara bé de postres la gran majoria s’inclina pel Catalanet (un tall de gelat de torró amb una pàtina de caramel cremat per sobre i un raig de Ratafia). Exquisit!

En Pep ens obsequia amb cava ben glaçat per celebrar els seus 71 anys i tal com és preceptiu la colla li canta la cançó reglamentària.

En Josep Ramon fa notar que la temporada passada no vam venir a aquest restaurant i que això pot ser “motiu de cese”. Insisteix que com a mínim s’ha de venir un dia a l’any! Si el responsable ha estat l’Oriol, es mereix un 3-6-9 sense sang.

En Lluís està a punt de tenir un orgasme entre les postres i el cafè; ho troba tot tan bo!

Estranyament en Guifré pren la paraula per tal de fer una moció nova. Proposa que el “sherpa” o “sherpes” hagin de passar una ITV d’aptesa per exercir el càrrec. No podem córrer el risc de perdre’ns per algun insondable camí i no poder tornar mai més a casa. Ni la boira, ni la pluja ni altres fenòmens naturals o no han de servir d’excusa.

Ara és en Pep qui pren la paraula per recomanar a l’Oriol que digui “Sou tots una colla de cabrons...”

El Mite diu que vol parlar i se li concedeix torn de paraula. Vol fer-nos adonar a tots els Caminants que el nivell literari de les cròniques ha entrat en una decadència persistent que recorda sobre manera la migrada prosa dels telegrames. En lloc de valorar les seves constructives paraules els presents, per unanimitat, el trien com a nou cronista. Vaja és el típic “no t’agrada?, doncs fes-ho tu”.

Veus gens dubtoses de cap parcialitat han remarcat que el Mite podria ser víctima de “bullying” per part de la resta de Caminaires. Aquí ho deixo!

Finalment, i per última vegada, torna a demanar la paraula i sense que li sigui concedida, ens recorda que el 2 d’abril en Bouteflika, president de Algèria, va dimitir, un exemple que podrien aplicar-se altres càrrecs que van camí de l’obsolescència. Sense voler presumir de la seva idoneïtat ell creu que ho faria molt bé si fos votat MHP. Ningú li fa cas..