CR 3.07 Pedro Quatre Batlles

Crònica i Dades

ESTACIÓ D'ESQUÍ TUXENT-LA VANSA FINS LA TOSSA PELADA i

EL PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES

9:35 h Ara, seguint el mateix camí, pugem entre boscos d'avetoses que continuen sense oferir-nos cap protecció de les radiacions solars. El terreny que trepitgem és ple de pedres la qual cosa fa que la berruga que arrossega el peu d'en Pep l'estigui mortificant especialment; en sentir les queixes i imprecacions algú poc informat pensava que finalment el MHP (l'evanescent) s'havia incorporat al grup a última hora. Contràriament, l'estoïcisme d'en Lluís, ens fa creure que les plantes dels seus peus estan en les millors condicions possibles.

9:45 h Tot caminant en Pep ens confessa que el tracta una podòloga que li fa "arreglos" i, per altra banda, que té embolics a l'agrupació fotogràfica. Davant l'astorament general, especifica que els "arreglos" no són altra cosa que cures i els embolics una coincidència de dates; d'una banda el veredicte de les fotografies de la Romeria del Rocio i a la mateixa hora un piscolabis de dos agrupats que celebraven la seva unió. El do d'ubiqüitat d'en Pep li va permetre salvar els dos compromisos, això si, reduint el piscolabis a un escadusser got de Fanta de llimona que quedava per consumir.

Diferents circumstàncies, totes elles plenament justificades, han forçat l'absència de 9 caminants a la sortida reglamentària dels dimecres (alternatius). L'esmentada absència ha sigut profundament lamentada (bé, uns més i d'altres menys) pels 7 caminants que finalment s'han aplegat davant el museu de Badalona per afrontar el repte compromès.

6:30 h Els cotxes d'en Ramon i de l'Oriol acullen a en Guifré, en Jordi P, en Josep Ramon, en Lluís i en Pep. El recorregut té una primera parada a Sant Llorenç de Morunys, per allò del cafè, i una segona i definitiva a les pistes d'esquí de Tuixent - La Vansa (1933 m).

8:30 h Dirigits per l'extraordinària perícia i coneixement del terreny de l'Oriol arribem a Sant Llorenç de Morunys. Com que l'encarregat suplent de proveir el cafè està als llims ens hem hagut d'aixoplugar en el Restaurant 9 LLOHIS; se'ns ha acollit amb gran consideració i el cafè oficial, amb els acompanyaments habituals, es han complagut d'allò més. Bé, de fet l'encarregat substitut, malgrat dir que se'n havia oblidat, és més que probable que no volgués deixar en una situació compromesa al proveïdor oficial, sobretot després del comentari poc positiu sobre el cafè que es va sentir en la sortida dels "ganxos"; en poques paraules la sensibilitat exquisida del MHP (en funcions) és molt probable que no volgués posar en evidència a en Ricard. No li ho hem preguntat, però l'atractiva, somrient i tatuada cambrera que ens ha servit segur que era de l'Est d'Europa. Acabat el refrigeri continuem per la mateixa carretera en direcció a La Coma i Tuixent. Deixem l'esmentada carretera al Coll de Port per prendre la d’accés a l’estació d’esquí de Tuixent - La Vansa.

11:35 h Iniciem la tornada. La baixada té cert risc a conseqüència de petites pedres que fan fàcil acabar amb el cul a terra.

11:43 h Tornem a retrobar els erròniament suposats Quatre Batlles que venen del Port del Comte i s'avenen a fer-nos una altra fotografia. Evitem pujar al cim de la Tossa i l'envoltem a bon ritme fins el Prat Llong on repetim el camí d'anada.

Crònica sortida 3-07-19

al Pedró dels Quatre Batlles

Guifré Gol

10:35 h El bosc comença a aclarir-se i podem veure a certa distància uns cèrvids (cabirols o isards?). El terra, que és molt pedregós, segueix pujant. En Lluís, com sol passar, fiat amb el seu mòbil xinès vol anar per un camí diferent en contra de l'opinió general. Seguint la recomanació de l'Oriol fem una aturada per tal d'hidratar-nos i esmorzar. Ens en aquest moment quan en Guifré desvetlla el motiu del poc discret pegat que porta al mig del front. Segons explica va topar amb un persiana (res a veure a les iranianes) que estava a mig baixar. Com que pren un fàrmac per tenir la sang poc espessa l'ensangonament va ser abundós i per tal que la sang quedés reclosa es va posar un apòsit prou gros.

Inici de la caminada

En Ricard ens dirà noms i cognoms

Maleïdes pedres que martiritzen en Pep i en Lluís

El grup transitant per Prat Llong

9:58 h La Tossa Pelada present en tot el trajecte sobre el prat ara se'ns mostra amb tota la seva dimensió. Es comenten els prodigiosos avenços tecnològics en la comunicació oral amb màquines intel·ligents i la manifesta ignorància del cap de llista del PP a Barcelona que es motiu de crues plagasitats.

Pendent amunt, caps avall !!

A Sant Llorenç de Morunys, el cafè + pastes

9:05 h Arribem a l'estació d'esquí situada al Prat de l'Arp (1.933 m). El dia és clar amb el cel blau, 19ºC de temperatura i algun núvol blanc escadusser que decorava un escenari natural perfecte. A mida que passen els minuts la tristor i el desencís per absència dels 9 caminants es va convertint en placidesa, benaurança i alegria en virtut del context del medi ambient i la profusió de comentaris enginyosos i interessants que els 7 caminants, sense excepció ni dissonàncies, comparteixen a pleret. Encara que semblem trobar-nos en el millor dels mons possibles em doldria d'allò més que els

absents en fessin lectures i/o conjectures errònies. En Pep recomana al MHP (en funcions) que canviï les arnades botes que porta per unes de noves, no sigui que li passi com a un altre caminant en una de les darreres sortides. Aprofitant que en Pep té dificultats per posar música en un Power Point i en Ciu s'ofereix a ajudar-lo, insistim altra vegada al tortosí que ens posi al corrent de la tecnologia punta.

9:15 h Iniciem la caminada seguint un camí ample amb lleuger pendent que va paral·lel a la pista d'esquí i de la qual el separa una fràgil tanca de branquillons. Aviat trobem a la dreta del camí un camp de pastura ocupat per una munió de vaques; d'aquelles que en Ricard en sap el nom i els cognoms (potser la bruna pirinenca segons l'Oriol). Per reblar la nostra confiança l'Oriol afirma que ja ha fet aquesta sortida amb èxit 3 vegades. El pubill de la Calajana, per demostrar el seu profund coneixement d'aquest indret ens parla dels petits poblets dels voltants, Fórnols, Cornellana, Graent, Padrinàs i Ossera on uns espavilats suïssos conreen herbes medicinals a banda de ser un lloc famós per la producció de melmelades i formatges. Innocentment, en Guifré, meravellat per l'extens coneixement que el saldenc té d'aquestes contrades, li suggereix que n'escrigui un llibre que faci públiques totes aquestes bondats pels excursionistes neòfits com ell mateix (en Guifré s'entén). Incomprensiblement l'Oriol es tanca en un impenetrable silenci i deixa al MHP (en funcions) per truca. En Pep treu el tema del bàsquet arran d'un interviu que en Basté va fer en Ricky Rubio, on li demanava pel millor jugador segons el seu criteri. La resposta d'en Rubio diu que es fa molt difícil comparar jugadors de diferents èpoques perquè les condicions físiques i tècniques varien amb el pas del temps. Com que aquesta opinió no provenia d'en Salvador Maldonado, alguns caminants van demostrar poc o nul interès per les opinions del base d'El Masnou.

9:55 h Hem arribat a una zona anomenada les Foques just a l'inici del Prat Llong (2.025m ); així ens ho informa un rètol indicador. Es tracta d'un extens i planer prat en direcció sud que ens permet oblidar el panteix i veure el nostre primer objectiu, la Tossa Pelada. Mentre caminem sobre l'herba, en Lluís que és conscient de l'enorme responsabilitat del MHP (en funcions), s'interessa per l'estat anímic d'aquesta autoritat; la lacònica resposta que rep és que es troba be i que agraeix la valuosa col·laboració de la resta de caminants presents. Això no obstant, el MHP (en funcions) amenaça en passar-se al grup dels caminants juniors on sembla que el president seria més fàcil enderrocar. Durant tot el trajecte en Lluís no ha perdut de vista el seu flamant XIAOMI

controlant la idoneïtat de la ruta que seguim; aquest fantàstic mòbil és un autoregal amb motiu del seu recent natalici.

La Tossa Pelada des de Prat Llong

10:10 h En Pep afirma que, en alemany, per tal de memoritzar una paraula cal repetir-la 80 vegades. El què no queda clar és per a quina edat és vàlida aquesta tècnica; algun pessimista constata que a la seva edat la constant pèrdua de memòria és un fet i creu arribat el temps de renúncies.

10:22 h Deixem el prat i ens endinsem en un bosc no gaire poblat d'avets que comença a pujar cap a la Tossa. El pendent és costerut i ens fa baixar el ritme. Sovint trobem senyals que indiquen que seguim el camí que fan, amb raquetes, els que damunt la neu van a la Tossa Pelada.

Cabirols o isards?

“Cooling break” i esmorzar

10:40 h Mentre esmorzem es fa un repàs a les icones cinematogràfiques de la nostra joventut i/o adolescència: l'Ana Belén, la Hayley Mills, la Natalie Wood, la Gina Lollobrigida, la Marisol, la Sara Montiel, la Claudia Cardinale, etc. Ens adonem de la presència d'uns núvols d'evolució que ens fan desconfiar. Fent referència a algun dels caminants es fa una crítica formal a les fotografies i, sobretot, els vídeos en vertical que dificulten la seva inclusió en la web del grup. Per tal d’endolcir aquest moment no falta la xocolata refrigerada que proveeix pròdigament en Lluís.

11:05 h Després d'1 hora i 45 minuts ja som a la Tossa Pelada (i pedrosa) que "és el cim de la Serra de Port del Comte que està situat més al nord. Els seus 2.379 m d'altitud el converteixen en el segon cim més alt de la serralada i, a la vegada, del Solsonès. La seva carena fa de partió entre els termes municipals de La Coma i la Pedra i La Vansa i Fórnols". La Tossa és "una bona talaia que ens permet albirar des de cims del pre-Pirineu Aragonès fins als de la Cerdanya. També bona part de la vall de la Vansa. El Cadí li pren bona part de l’horitzó. Per l’altre vessant atalaiem el Pedraforca, la Serra del Verd, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el Montseny, la Mola, Montserrat i el Montsec". Des d'aquí i a 666 m de distància en direcció sud podem veure el pic del Pedró del Quatre Batlles; el nostre següent objectiu.

Al cim de la Tossa Pelada

11:07 h El cim del Pedró és el més alt de la serralada del Port del Comte (2.386 m). L’Oriol diu que llevat d’un pujada inicial el camí planeja i ens serà fàcil arribar-hi. Apareix un avió solcant el cel i en J. Ramon fent us d'una aplicació (gratuïta) del seu mòbil fa una previsió exacta de la ruta de l'avió i de la altura a la que vola; el que no pugui fer aquest home deu ser impossible de realitzar.

11:10 h Segons informa en Ramon en els darrers números de l'Avui i ha un reportatge sobre 100 mites entre els quals no ha sabut localitzar-me.

11:18 h Mentre ens dirigim al Pedró observem quatre homes que en baixen. S'apunta la possibilitat que siguin el Quatre Batlles que fan una pausa, però després de parlar amb ells resulten ser de Barcelona, sense que cap fos parent de l'Oriol i no haver treballat mai a La Caixa. Insòlit! En Jordi P està exultant perquè ha fet dos pics.

11:23 h En els miradors del Pedró (taules d'orientació que envolten el Pedró) conflueixen els municipis d'Odén, Fígols i Alinyà, La Vansa i Fórnols, La Coma i La Pedra, tot i que la vista és una mica més limitada que la de la Tossa. Després de resoldre uns entrebancs tècnics en Josep Ramon aconsegueix fer la fotografia del grup.

12:20 h Som al Prat Llong i a la dreta veiem la Barraqueta Refugi dels Pastors (2.149 m). Un pessebre fet en una carabassa buida al costat d'un arbre ens recorda les aficions del matrimoni Pablo-Garcia. El cel segueix cobert, però sense fred ni calor.

12:56 h Ja som a Les Foques just al final del Prat del Llong. Torna el camí pedregós, ara de baixada, que ens ha de conduir on hem deixat els cotxes.

13:20 h Ens aturem per contemplar el Refugi del Camp de l’Arp, que està en molt bon estat, i caminem pel prat fins arribar al Mirador de l'Arp (1.940 m) que ens ofereix precioses vistes sobre la vall de la Vansa i muntanyes veïnes.

Magnifica vista des de el Mirador de l’Arp

13:38 h Tornem a veure les vaques que aquesta vegada potser s'han acostat per tal de saludar-nos. Els peus d’en Lluís segueixen en ple rendiment perquè, segons ell, no fa gaire calor. No és igual per en Pep que suporta amb resignació el dolor del seu mortificat peu. Ara els núvols ja són definitivament amenaçadors i en Pep vaticina pluja després de dinar.

13:40 h Final i dades: distància recorreguda 13,93 km, desnivell 517 m i durada de la caminada 4:19 h. Hi ha una indissimulada enyorança general del vermut al qual se'ns ha viciat ens les sortides anteriors. Toaleta de rigor i pugem als cotxes en direcció al Restaurant Cal Nin de La Coma.

14:45 h L'arribada no és gaire prometedora perquè ens rep un abúlic cambrer (suposem també propietari) que ens enquibeix en una calorosa sala. Per sort el menú és variat i amb moltes possibilitats d'elecció. L'indolent cambrer ens serveix les comandes amb total parsimònia, però pel que fa a les viandes no hi ha cap queixa.

15:56 h Després de servir-nos les postres en Jordi P ens convida amb cava Prima Vides de Codorniu per tal que brindem pels seus 75 anys acabats de fer i li cantem "la festa va per tu", tot desitjant-li felicitat per molts anys. Aquesta vegada no hi ha ponències puix que el grup no disposa del quòrum necessari.