CR 4.10 Llemena | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 4-10-17

Puig de Santa Lena

(Vall de Llémena-Gironés)

Guifré Gol

7,00 h Sortim de Badalona amb els cotxes d’en Ricard, l’Alfons i en Lluís. Avui tenim tres baixes que han excusat l’absència: l’Emili, arranjant papers, en Francesc, pendent d’un nou net i en Narcís, convalescent; tal com diu la cançó “hem trobat a faltar el seu somrís”, però ja hi haurà oportunitats per rescabalar-nos en un futur que esperem que sigui pròxim. La destinació és un mas enrunat que hi ha en un trencant de la GI-531 una mica abans d’arribar a Sant Esteve de Llèmena. Prèviament, en Ricard es dirigeix a Premià de Mar per tal de recollir a en Josep Ramon que, com sempre, és puntual. Així doncs, AP-7 fins la sortida Girona Oest en direcció Sant Gregori per arribar finalment al punt esmentat prop de Sant Esteve.

8,40 h Tan bon punt aparcats els cotxes al costat del mas, l’Alfons treu la Honda-Table del maleter del seu cotxe i prenem cafè, llet i croissants d’en Ciu. Hi ha un incident mecànic amb l’ampolla de whisky d’en Jordi P. que en dificulta el raig; s’apliquen diferents tècniques d’impacte per resoldre l’embús, però amb resultats negatius. Al·ludint a la recent actuació de las “Fuerzas de Seguridad del Estado” hi ha hagut propostes per demanar la seva col·laboració per tal que “l’atonyiment” sigui més professional i ragi d’una vegada. Finalment desistim.

9,05 h Acabat el desdejuni i ben satisfets emprenem la caminada per una carretera asfaltada. Els fets de l’1-O i del 3-O monopolitzen tots els comentaris.

10,00 h Després de passar pel davant d’algunes masies en no gaire bon estat arribem a l’església de Sant Andreu de la Barroca (Sant Andreu Sobre-Ça-Roca). Tant l’església com el cementiri que hi ha al seu costat estan en molt bon estat. Aquesta zona pertany al terme de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) i el conjunt de masies aïllades que hi estan escampades formen l’antic poble de La Barroca.

10,55 h Després d’alternar carretera i senders boscosos arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Puig de Lena (565 m.), un edifici romànic del s. XIII que pertany a la mateixa parròquia de Sant Andreu de la Barroca. “Consta d'una sola nau, senzilla, amb un absis semicircular malmès pels terratrèmols del segle XV, un campanar d'espadanya i un porxo”. Està en bon estat de conservació i és en els bancs de l’esmentat porxo on seiem per fer un mos. Ens fem la foto de grup i en Jordi Lleal llegeix un poema d’allò més patriòtic que s’escau als esdeveniments que estem vivint darrerament. L’aplaudiment final és entusiasta.

Dades del centre RPF

Comentaris politics al desdejuni

A punt d'iniciar la caminada

11,20 h Fem un intent per trobar un camí que ens condueixi a l’ermita de Sant Roc i així fruir d’una magnífica vista de la vall de Llémena. La nostra planeta no ens ha somrigut i decidim iniciar el camí de tornada per un camí forestal diferent del que hem arribat a l’ermita.

12,55 h Bastant desorientats, el camí que seguim queda tallat per un mas que està en obres. Girem cua per on hem vingut.

13,25 h Ja som a la carretera i desfem el camí de l’anada.

14,00 h Arribem als cotxes on el personal fa les ablucions i gaudeix de la clara molt fresca, les olives i les xips Coromines que ha portat el pròdig Joan.

14,20 h Com que s’acosta l’hora de l’àpat principal i hem reeixit en la sortida projectada marxem xirois cap al restaurant de Granollers de Rocacorba on ja tenim el dinar encarregat al segon torn.

14,30 h Arribem al restaurant Arnau Can Perot on cal que ens esperem una estona per tal que ens preparin la taula.

14,45 h Tots asseguts a taula i ens porten la carta del menú per poder triar, amb els següents plats:

De entrant i per a tots:

Amanida de l'Hort

Primers plats, a escollir:

Arròs a la Cassola

Cigrons guisats a la Cassola

Escalivada o

Amanida de Formatge de la Balda

Segons plats, a escollir:

Peus de Porc a la Brasa

Xai a la Brasa

Conill Rostit o

Calamars a la Romana

Postres a escollir:

Flam de la casa, Crema catalana, Iogurt, Mató amb mel, Fruita del temps,

Mousse de Xocolata o Mousse de cafè

Preu del Menú: 13,50 Eur, inclòs el Pa, Ví, Aigua i el cafè (12,50 Eur sense cafè)

En Lluís ens convida a cava per celebrar els seus 69 anys d’existència en aquest món de llàgrimes (és broma!) i la resta corresponen cantant “la festa va per tu” i brindant per a la seva bona salut per molts anys. Aquesta vegada surt el cor més entonat perquè després d’alguns assajos ens hem decidit per un “Re bemoll” o un “Do sostingut”.

Com sempre en Pep es fa càrrec de demanar els cafès.

Ha arribat l’hora de les mocions. Com sempre en Guifré té quelcom a dir i seguint la tendència marcada pel Sr. Secretari es posa dret. Exposa que després d’analitzar amb molta cura el capteniment dels seus companys caminaires trobaria molt adequat aplicar el “romanent”, que tan bé gestiona en Pep, a l’adquisició d’algun remei que pogués alleujar la tensió, les taquicàrdies i la tristesa que palesen alguns dels honorables. La ciència ha demostrat fefaentment que hi ha herbes que preses amb finalitats medicinals relaxen i fan riure als consumidors i, a més, potser no caldria anar massa lluny per trobar un herbolari que les facilités a bon preu. Davant d’aquesta eixelebrada proposta els caminaires presents, sense cap reserva mental, mostren un absolut rebuig i la moció va a la paperera.

Després, per variar, s’obre un nou torn de discussió, en aquest cas política, sobre què s’ha de fer en el futur. Tot i la diferència de criteris no s’arriba a les mans i tots quedem tan amics.

En Pep passa comptes i sortim per 13€

16,50 h Marxem cap a cas després de les corresponents abraçades d’acomiadament

18,25 h Hi ha qui arriba a casa.

Fins a la següent!

Sant Andreu de La Barroca

Santa Lena o Mare de Déu de Lena

SER O NO SER NACIÓ

Què és millor per a la pàtria

Patir insults, bastonades i gasos lacrimògens,

O aixecar-se en guerra contra un pèlag de mals

I oposar-se a ells i que així cessin?

Lluitar, sofrir, vèncer!

Potser somniar amb la independència

Només així donem fi a les nafres del cor

I a tots els mals i els mil turments

Posar fi a l’angoixa i els sobresalts

És el que hom desitja. Morir, dormir,

Amb els somnis que porten la vida

Ja superades les pors que ens embolcallen.

Doncs qui podrà suportar

Les fuetades i les burles dels unionistes,

La injustícia del tirà, l’afront del superb

L’angoixa de l’enuig pel menyspreu, l’espera del judici, L’arrogància del poderós, i la humiliació,

Que el patriota rep de qui és indigne,

Quan un mateix té al seu abast el descans

En el consol dels arguments clars?

Qui pot suportar tant? Qui pot gemegar tant?

Portar en la vida una càrrega tan pesada?

Ningú, si no fos per aquesta cosa després dels sacrificis Aquest petit país per descobrir, dels confins establerts ara, Fent-nos pacients davant de l’infortuni

Abans de volar cap a una pàtria reconeguda.

Així, que la prudència, no ens faci traïdors,

Que la valenta resolució no decaigui

Ni les grans empreses d’immens valer es torcin

I el seu distintiu, no perdi l’impuls i

Per sempre merèixer el nom de l’acció

Que amb aquesta varen reeixir

Fins aconseguir la nostra independència.

Ser o no ser nació independent, aquesta és la qüestió!

Adaptació de diverses versions de Hamlet

Jordi Lleal i Giralt

4-10-2017