CR 5.06 Santa Barbara

Crònica i Dades

DEL PONT DEL LLIERCA A SANTA BÀRBARA DE PRUNERES

09,20 h Fent una demostració del seu coneixement dels intersticis d’ERC, en Francesc pontifica que en Rufián no és nacionalista, en el sentit de considerar la cultura catalana com pròpia, no obstant això, està convençut que el millor per Catalunya és la independència. Algú esmenta la pèrdua del corrent nacionalista al PSC per la reiterada defecció dels seus representants; ara el PSC és federal (?).

09,25 h El trobàvem a faltar i per fi s’ha manifestat. Amb aquell to assertiu que el caracteritza, l’Alfons al·ludint a un llibre d’en Sala i Martin, diu que Europa ha practicat des de segles una economia extractiva. Els espanyols van anar a Amèrica ha “extraure” l’or dels indígenes i els sotmeteren gairebé fins exterminar-los. Contràriament, al nord els indígenes només podien oferir pells als anglesos i francesos, la qual cosa motivà que aquestes potencies importessin colons per treure’n rendiment; els importats finalment es van rebel·lar i es deslliuraren dels seus explotadors fundant la democràcia que més tard s’exportaria a Europa (revolució francesa, etc). En resum, la democràcia és fruit de la casualitat!. Tots excepte el cronista, que naturalment ja ho sabia, resten bocabadats després d’aquesta brillant exposició. Això si, tothom reconeix que els reformistes americans han sigut i són molt més carques que els seus homòlegs europeus. Amb tot, seguim pujant pel GR1.

09,30 h En Josep Ramon ens informa que en el dia d’ahir ha rebut a una enquestadora de la Generalitat que l’ha tingut mitja hora demanant-li la seva opinió sobre els més diversos temes. De tota manera li sembla intuir que del devessall de preguntes que li ha fet les rellevants eren les que li demanaven la seva opinió sobre un nou referèndum d’autodeterminació o una declaració unilateral; la resta de preguntes anaven dirigides a crear el perfil del entrevistat.

09,42 h Passem davant d’una “escultura”, o ves a saber què, d’un metre escàs d’alçada, que consisteix en 6 o 7 pedres una damunt l’altra. El Lluís, contemplant la seva ombra i la dels caminants que l’acompanyen, es mostra meravellat en veure’s un coll tan llarg i esvelt (això últim no ho ha dit però segur que ho pensa) en comparació a la resta. A més, ho ha anat reiterant en veu alta manta vegada.

Caminada que comença just a l'entrada de l'Alta Garrotxa, en el Pont del Llierca, entre Montagut i Sadernes, i segueix el GR1 fins Santa Bàrbara de Pruneres.

Caminants: 11 (8 a Badalona i 3 a El Maresme)

A Badalona davant del Museu: Alfons, Guifré, Joan, Jordi P, Lluís, Marcel, Pep i Ricard

A Montgat : Francesc i Oriol. Més endavant, a Premià de Mar: Josep Ramon

Cotxes: 3 (Francesc, Lluís i Marcel)

Absències: 5. Fran i germans Ventura (consulta a deixebles d’Hipòcrates), MHP (compromís cultural a Budapest) i Narcís (seguint el Danubi).

7: 00 h Respectant escrupolosament l’horari de sortida ens dirigim a Montagut. Cada cotxe pren el camí que més el fascina, però tots tres arribem a l’hora a Montagut.

08,30 h Sense baixar dels cotxes i des d’aquest punt seguim la carretera amb direcció a Sadernes fins a l’aparcament de cotxes que hi ha davant del Pont del Llierca.

08,50 h Malgrat no haver-hi taula ja hem enllestit el cafè i la cobejada guarnició. L’assumpte de les formacions de govern a les batllies i els possibles acords entre partits monopolitzen bona part de les converses. Aviat hom se n’adona que hi ha quelcom diferent en l’esvelta silueta d’en Joan; porta una ronyonera enlloc de la sempiterna motxilla. En previsió de probables cremades a la clepsa el mite s’ha proveït d’un elegant barret d’explorador i això, el fa víctima d’una descarnada crítica per part de l’Alfons; aquest considera que les ales del barret no són prou amples.

11,35 h Aconseguit l’objectiu de la sortida fem mitja volta per refer el camí de tornada. Passats 10 minuts ja som al mirador d’en Sala amb l’avantatge que ara el camí ve de baixada.

Enfilats per el GR1

10,55 h Un pal indicador, en un espai ample i obert, ens informa que som al mirador d’en Sala (664m) i que arribarem a Santa Bàrbara al cap de 10 minuts. La vista panoràmica és preciosa. Seguim caminant i de seguida veiem l’espadanya de l’església. En Lluís pren una drecera que el permet arribar dalt el turó on hi ha Santa Bàrbara de Pruneres abans que les resta de caminants.

11:05 h Ja som dalt i els lladrucs de dos gossos ens donen la benvinguda. L’esglesiola i una casa ben endreçada estan envoltades per una tanca. L’home que hi viu ens obre la tanca i ens permet fruir d’una panoràmica excepcional de la vall d’Oix, el Basegoda, el Ferran, etc. “La església, d’estil romànic, està formada per una sola nau amb volta apuntada, capçada a l'est per un absis semicircular. L'element més destacat és el porxo o galilea. És una construcció datada del segle XII o principis del XIII, tot i que segurament hi existia abans una esglesiola anterior”. Aprofitem un banc, que hi ha en el porxo de les arcades, per seure i esmorzar. Un altra banc, que hi ha a l’exterior, ens ofereix el lloc ideal per tal que en Ciurana faci la fotografia del grup. És en aquest moment que el MHP en funcions se n’adona que s’ha oblidat l’estelada al cotxe, circumstància que aprofita, ja us podeu imaginar qui, per etzibar-li el qualificatiu de “tonto amb ganes”; per sort l’Oriol ha portat la seva estelada i el tràngol queda superat sense més incidents. El nou trípode que exhibeix en Josep Ramon causa l’admiració de tots. La visita a l’interior del recinte motiva comentaris de diferent índole, però n’hi ha un que ressona especialment i fa referència a la segona absència consecutiva del MHP; reclama que “això és motiu de cesse” i sembla obrir-se una finestra d’oportunitat per l’etern candidat.

13,30 h Ja som al alzinar on hem deixat els cotxes, però, llevat de l’Oriol que ja hi ha estat abans de començar a caminar, anem a contemplar el pont medieval del Llierca. “El Pont de Llierca, tot i que no se’n té confirmació, va ser probablement construït per ordre dels barons de Sales per facilitar el comerç entre les masies ubicades a l’oest del riu Llierca amb les poblacions de Tortellà i Besalú. Pont d’estil romànic, tot i que no coneixem la data de la seva construcció. En el segle XIV ja s’utilitzava amb finalitats comercials i es cobrava un peatge per a poder-lo creuar amb bestiar o mercaderies. I és molt possible que sigui un dels peatges més antics de Catalunya. El pont té una mida de 52 metres, empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s’eleva, en el seu punt màxim, fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dóna nom. A banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L’amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies. Aquest pont respon a la tipologia medieval, que consisteix en una construcció d’un arc de mig punt fet amb dovelles, dos vessants anomenats d’esquena d’ase, i pilars i murs aixecats amb pedra calcària a cada banda de riu, units amb morter de calç i sorra.”

13:45 h Altra vegada a l’aparcament procedim a fer la toaleta i l’anhelat vermut. Una vegada esgotades la clara, les olives i les patates fregides marxem motoritzats cap el restaurant Bundància a mig camí de la carretera de Montagut a Oix.

14,20 h Ja som al restaurant i se’ns ofereix un menú de 13€ amb 3 opcions de primer (embotit, patates farcides o mongetes seques fregides) i segon plat (costelló guisat, xai guisat o carn a la brasa) i 6 opcions de postres i un cafè.

Com que el dia 4 d’aquest mes en Francesc va envellir fins a 63 anys, ens convida amb Parxet i li cantem allò de “... 63 anys de sobre no te’ls traurà ningú”. La cambrera, que resulta ser d’origen búlgar, ens serveix amb diligència i accepta que les postres siguin gelat de torró amb ratafia. Com que la transcendència de les converses ha estat l’habitual i ningú presenta cap moció, dono per tancada la crònica tot recordant que el dimecres vinent un grup d’ardits caminaires es proposa pujar al Puigsacalm per la ruta dels “ganxos”.

Al voltant de les 18,00 h ja som tots a casa.

Les fites de la sortida:

10,35 h Se’ns ofereixen excepcionals vistes del Bassegoda i el Comanegra, primer, i una mica més tard apareix l’imponent massís del Canigó. L’Oriol ens diu que les fruites catalanes autòctones són les que apareixen com a cognom de molts catalans; prunera, pera, cirera ....

Crònica sortida 5-06-19

a Santa Bàrbara de Pruneres

Guifré Gol

09,48 h Veiem una altra “escultura” igual que l’anterior i seguim desconeixent el significat o motiu. Un senyal en el GR1 ens indica que estem a Planseslloses, a 461m d’altitud. Seguim la mateixa pista que va a Oix mentre en Josep Ramon corre amunt i avall fent el mateix camí que la resta, però dues o tres vegades més, per tal de captar gràficament el decurs de la sortida.

Seguim parlant de les eleccions i els seus resultats. Insòlit! A Sant Adrià han sortit 5 dels candidats d’ERC. En Pep, en qualitat adrianenc ben informat, corrobora els comentaris i s’ho fa venir bé per comunicar que el dijous, dia 5, s’inaugura el concurs fotogràfic de l’Associació que ell tan dignament representa. Aquest any, a través de Facebook, han facilitat un vídeo sobre l’exposició i l’èxit ha estat clamorós. Malgrat tot, els capitostos dels diferents partits fan cas omís a les reiterades invitacions que l’Associació els fa arribar. Amb gran satisfacció, en Francesc esmenta que a “la Morera” (Morera) ha guanyat la Sabater, malgrat tractar-se del “homeland” d’en Javier Garcia Albiol; també pronostica que el del PP a les eleccions vinents es presentarà com a independent tal com a fet el de Terrassa.

09,00 h Just al costat de l’alzinar on hem deixat els cotxes hi passa el GR1 que prenem en direcció a Oix. El camí és estret, pedregós i fa pujada. La vegetació poc variada pel que fa als arbres, tots són alzines. Entre els matolls, el romaní, marca els llindars del camí. En Pep em fa un resum de les converses amb el Col·lectiu Ronda; vaja, assumptes fiscals dels empleats de la Caixa.

9,50 h Algú reclama a en Marcel que parli per poder contradir-lo i, així, crear polèmica, però no cau en el parany. En Francesc es vanta de ser condescendent amb nosaltres en ser l’únic dels recomanats per en Guifré que segueix venint a les sortides quinzenals.

9,55 h Deixem el GR1 ampla i ens endinsem, en el mateix GR1, per un camí molt estret que s’enfila cap al Coll Pregon en direcció a Santa Bàrbara. Les converses han girat cap aquell tema tan nostrat d’avis nets i fills i filles que treballen fora de casa. No puc evitar de recordar aquella imitació feta a en Machin que acabava amb “...que majicos son mis nietos ... pero pa un rato!”. El tema dels ajuntaments no s’ha esgotat i n’hi ha de molt ben informats que fan ufana de saber “qui vota que o què vota qui” a les barriades de Barcelona i Badalona. Avui en JR llueix un pin nou a la motxilla que segons ens ha explicat correspon a “l’Aliança Rebel d’Star Wars” aplicada a casa nostra. Un regal pels que patim d’insomni és la reeixida estratègia que practica en Ciurana per conciliar el son. Segons ens explica es tracta de plantejar-se dues utopies i desenvolupar-les creient que es podrien fer realitat; no sé si el Dr. Estivill en sap res. En Guifré, en correspondència a la revelació que li ha fet en JR, se sent obligat a desvetllar les seves caduques veritats universals sobre el bàsquet.

10,20 h En Francesc fa una detallada anàlisi tècnica dels darrers fracassos del Barça donant-ne la responsabilitat a la defensa; creu imprescindible tenir una defensa a l’anglesa, es a dir, fortalesa, velocitat i alçada encara que es perdi habilitat amb la pilota als peus.

10,30 h Hem arribat al Coll de Palomeres, de 621m d’altitud. Relacionant jocs de paraules i accidents atòmics surt el nom d’en Fraga. L’Oriol esmenta el bany d’art que rebia cada vegada que anava a un Gabinet d’Assessoria Fiscal, en contemplar les pintures que hi tenien exposades tot i els rumors de que algunes no eren el que semblaven. Hi ha una lleuger desconcert pel que fa al camí a seguir, però apareix l’Oriol que pren el comandament, ens fa abandonar el GR1 i seguir el camí que ens ha de dur a Santa Bàrbara de Pruneres. Ara caminem per una pista ample sense cap protecció arbòria i el sol s’acarnissa amb la nostra delicada epidermis.

10, 50 h Arriben a una altra cruïlla i hem de girar a l’esquerra. L’Oriol se sorprèn de la insensibilitat d’alguns caminants que passen de llarg davant d’un cóm (obi) arranat a la paret de la muntanya sense fer-hi cas. Segons l’Oriol la nul·la presència de pins durant tot el trajecte és deu a què el pi creix en els llocs on hi ha hagut conreus previs. Ara podem contemplar amb tota claredat el Puigsacalm i els cingles de Cabrera i Ayats. El GR1 segueix el Prepirineu.

Santa Bàrbara de Pruneres

12,00 h En un prat, al costat d’una casa, se’ns ofereix la imatge idíl·lica d’uns cavalls pasturant, mentre nosaltres seguim caminant i fent comentaris “constructius” sobre les característiques de diferents conciutadans badalonins. Sorprèn especialment l’adscripció a ERC d’un conspicu ocellet de l’extint PSUC. També hi ha un ampli debat sobre l’esperança de vida i el seu càlcul. En Ricard comenta un article una mica confús que parla de les màfies a l’ajuntament de Badalona.

12,20 h El deteriorament de les botes d’en Jordi P, que semblen tenir gana, es fa ostensible i obliga a posar-hi remei amb l’ajut d’un tros de planta enfiladissa.

13:05 h Hem arribat a l’Oratori de Sant Roc (o de Planseslloses), també anomenat dels Cossos Sants arran d’una llegenda que afirma haver trobat els cossos incorruptes de dos infants enterrats en aquest indret . Ens conviden a resar el rosari per tal de conservar les collites.