CR 6.03 Calçotada | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 6-03-19

Poblat Ibèric Puig Castellar i Calçotada

Jordi Lleal

CRÒNICA SORTIDA AL PUIGCASTELLAR

7,45h Marxem cap als cotxes

8,00h Aparquem el costat de l’antic seminari, en Ricard pronostica km i temps del recorregut, hi ha qui no se’n refia i no li fa ni puto cas...

8,17h Emprenem la marxa, fa un dia esplèndid amb una mica de boirina

Caminem per camins amb pujades i baixades, ja estan molt fressats, la gent explica històries, en una pujada en Pep es lesiona del genoll però diu que és poca cosa i que pot continuar sense que calgui avisar al SEM

7,00h Som al Museu cotxes Joan, Jordi L i Pep; i el del Ciu es a Montgat per recollir a l’Oriol i al Francesc, marxem puntuals

7,20h Arribem a sant Fost aparquem cotxes, ja som a can Pep, descarreguem menges i begudes, on ens trobem amb la taula parada! Café, llet, coc de massana i pastes acompanyat amb aigua de foc

10,35h a la part més alta hi ha uns bancs i fem un mos i corre la bota

En Francesc convida a dàtils, està generós o és que tem que se li podreixin?

Taula parada i ben presentada

10,15h Arribem als berenadors del Puig Castellar, amb la presència de mainada de les escoles que celebren el dimecres de cendra, en Ciu explica que podria haver portat una canya amb la sardina com havia fet quan era jovenet

10,20h Som a l’entrada del poblat ibèric, on un xicot ens explica una mica què també es parla de que era una ciutadella i que el nom de “Turó del pollo” no queda clar de què ve aquest nom

Entrada al poblat ibèric Puig Castellar

Parking del “seminari”

Iniciem la marxa

10,42h Marxem de tornada per un altre recorregut, passant pel costat de les antenes i una urbanització “fantasma” amb molts de gossos bordant-nos

12,30h Som als cotxes i marxem

12,50h Tornem a can Pep on iniciem l’aperitiu i la preparació del foc

Alguns preparen els calçots i els enfilen amb filferro

Sota les ordres d’en Pep en Lluís, Josep Ramon, Ramon i l’Alfons fan de fogoners, uns en Jordi P. prepara l’allioli i en Guifré la salda de calçots i el xató, mentrestant altres van consumin l’aperitiu i criticant que els calçots tarden massa i anar consumint l’aperitiu

14,30h Després de molts treballar és l’hora de l’inici de la calçotada, com a introducció en Jordi L llegeix un poema “Elogi al calçot” que és molt celebrat i el personal es dispara cap els calçots que són molt elogiats per la seva dolçor, per la seva bona cocció (mèrit dels fogoners) i l’acompanyament sucant-los en la salsa de calçots (mèrit d’en Guifré)

15,00h Seiem a taula i s’inicia el dinar amb xatonada d’en Guifré, mongetes d’en Jordi Puente, cansalada cruixent i botifarres negra i blanca. Corren els porrons amb vi negre, vi negre i gasosa i cava, és un no parar. Sembla que per això l’Oriol es dispara i ens canta tot esverat unes cançons del temps de la “mili” que faria enrogir al més descarat “Que tio, que pelotas...”

En Joan explica que al carrer del Mar es va trobar una senyora que li va dir “Ho se tot!”

I després de dubtar si dir-ho o no, ens va dir el nom era la Maria Gol, no sabem si renyar al Guifré per no acomplir la promesa de secret dels Caminaires

Brindem per donar gràcies al Pep per la seva hospitalitat i per l’Ajax per haver eliminat al Madrid

Postres espectaculars, tortells i gelat de torró convenientment regat amb Ratafia, i per tirar a vall xupitos de licors d’herbes i limoncello, esverats després de les cançons cantades per varis dels comensals també es va cridar al uníson “”No patxaran, volem Ratafia!”

Per finalitzar es serveixen els cafès, hi ha qui es queixa que les tasses no portin el seu corresponent platet, en Joan el vol descafeïnat i explica que no li pot fer un lleix al Pep que ha comprat unes càpsules per a ell

En Guifré explica que ha descobert que en Lluís Foix, el que escriu a La Vanguardia és de l’Opus Dei

En Pep explica que “vaig llegir un llibre” i salta en Joan amb la seva proverbial ironia “és aquell que tenies?” riota general entre els comensals.

El llibre és “L’amic retrobat” d’en Fred Uhlman, Edicions Columna

Moció d’en Guifré con la venia de la excel·lentíssima sala en Ciu contesta “a mi me suda la polla” (copiant al traspassat Pepe Rubianes); en Guifré insisteix “mostro la meva adhesió al MHP sense cap reserva mental, però que al sopar del Micaco’s vagi portant el micròfon entre els comensals li sembla que és rebaixar-se, el MHP li diu que s’equivoca que un president ho és amb esperit de servei! També es canta el limón limonero de l’Henry Stepfen

S’estableix un concurs d’esternuts entre el Ricar i en Jordi L, guanya aquest últim de carrer

17,45h Es passen comptes i el dinar surt per 18 Eur

Vist com va el tema de les previsions de consum de begudes i menges s’estableix que per l’any que ve es portin:

200 calçots

2 botifarres negres i botifarra crua per a 10 persones

½ quilo de mongetes

D’altres menges i begudes no queda clar, potser que cadascun dels Caminaires hi digui la seva i doni el seu parer

18,04h Ens fem la foto del grup