CR 8.05 Sant Julia de Cabrera

Crònica i Dades

SORTIDA A SANT JULIÀ DE CABRERA

8,55h 18 minuts més tard és el Tiguan d’en Josep, que després de fer una volta turística no programada per Torelló, arriba a l’al·ludit punt. Ja només falta un cotxe. A mida que va passant el temps, aquesta vegada des d’el punt de vista Newtonià, la inquietud s’apodera de l’estat anímic dels que s’esperen. En Pep, que sembla haver pogut contactar telefònicament amb els absents, ens informa que acaben de passar pel davant d’un rètol de tràfic que anunciava la Serra de Pàndols. A continuació rectifica i ens comunica que l’indicador feia referència al Basegoda. Hi ha un desori absolut, la falta de cobertura i les interferències fan extremadament difícil tenir una idea precisa de la posició del cotxe absent. Amb la finalitat d’intentar assuaujar l’ànsia que ens provoca la incertesa de la situació d’en Jordi P i d’en Marcel, que són el conductor i el copilot del cotxe fonedís, decidim encetar l’esmorzar tan sols amb cafè i croissants.

Contradient un suggeriment que ha fet l’Oriol, en Joan, que justifica una vegada més la seva ben guanyada fama de detallista, adverteix a en Pep que en el registre quilomètric de la sortida no ha de tenir en consideració el que assenyali el comptaquilòmetres d’en Jordi P. L’Alfons, home que sap fer de la necessitat una virtut, valora molt positivament els efectes de la “risoteràpia” perquè, segons té comprovat, hi ha gent que paga diners per fruir-ne (de risoteràpia).

9,45h Amb aplaudiments i grans manifestacions d’alegria, per part dels que ja estan sadollats, arriben en Jordi P. i en Marcel que han d’enllestir l’esmorzar amb un embut; això sí, tots havíem reservat un trosset d’estomac per cruspir les pameles i trepins que porta en Marcel. Sembla que el culpable de la desorientació és el navegador del cotxe que no estava ben programat i la línia blava no indicava la ruta correcta.

L’Oriol ha proposat “anar a Sant Julià de Cabrera, al peu dels cingles de Cabrera. És una caminada circular que començaria al quilòmetre 22 de la carretera que va a Cantonigròs, amb la possibilitat d'arribar-nos al petit cim de Puigsec, o si fóssim molt agosarats, ascendir al Santuari de Cabrera” i la resta ho hem acceptat.

10,50h Se’ns presenta una disjuntiva: pujar 400 m de desnivell durant 1,350 Km i gaudir del mirador del Santuari de la Verge Maria de Cabrera o seguir un camí planer que s’oblida del mirador i ens porta cap a una fageda. L’opinió del MHP (no vol pujar 400 m més) s’imposa de forma rotunda al suggeriment d’en Ricard que vol anar en mig de la boira fins el Santuari per fer gana.

11,00h Som al Collet de Sant Julià (956 m) a l’entrada d’una fageda esponerosa. El camí, que és prou ample, ara és de terra. Al cap de poc temps ens trobem altra vegada dos camins per triar: un cap a Falgars d’en Bas, que deixem per un altre dia, i l’altre que segueix el Camí Ral Manlleu-Cabrera.

En Guifré, fent honor a la seva prudència i discreció, pregunta amb veu alta la procedència de quatre homes que hi ha asseguts al costat de la nostra taula. En respondre que són de Bescanó, l’Oriol salta de la cadira per comprovar si algun d’ells és parent seu. Quan nosaltres comentem que la majoria som de Badalona en Pep reivindica els seus orígens a Sant Adrià de Besòs, a la qual cosa, un d’ells contesta: “Sant Adrià? Molts castellans i un riu brut!” Demolidor.... També diuen que coneixen a un mossèn que es diu Lleal, però res a veure amb el nostre MHP.

Arribada l’hora de les mocions demana la paraula en Guifré (és estrany oi?). Posat dempeus manifesta que creu reflectir el sentiment del comú dels homes i, molt en particular, el de la majoria dels Molt Honorables. Aquestes nobles criatures es veuen entotsolats a casa seva quan pretenen fer un comentari o reflexió a algú dels que amb ells conviuen; tot just obrir la boca, tots, sense excepció, tenen alguna cosa urgent que els obliga a escapolir-se. Amb la finalitat de pal·liar la malmesa autoestima que aital conjuntura comporta, proposa que a cada sortida hi hagi un grup de Caminants “escoltadors” que facin teràpia als “explicadors” mirant-los als ulls, o, si més no, fent veure que els escolten. Insisteix que queda prohibit amb pena de 3-6-9, la utilització per part dels escoltadors del característic “... doncs jo ... el meu net/a ... doncs a mi ...” i similars. En Pep, amb la seva experiència organitzativa, podria encarregar-se de distribuir els torns d’escoltador i d’explicador per tal de no afavorir o menystenir a ningú. En Marcel s’ofereix per fer d’escoltador.

En Josep i el seu Tiguan han arribat

Punt de trobada sense boira....

En Jordi P. i el seu rutilant Peugeot ja han arribat

10,17 Dos camins divergents generen els primers dubtes. Malgrat que el senyor Ventura suggereix una tercera via (PCS), l’Oriol ens commina a seguir el camí de la dreta (PP, Cs i VOX) que ens ha de portar a Sant Julià de Cabrera.

10,30 Som a un indret assenyalat com la Font de Cabrera, on seguim una pista encimentada en direcció a la Masallera i Sant Julià.

10,40h Ja hem arribat a Sant Julià de Cabrera (943 m). Un gran casalot i una església d’estil romànic ens donen la benvinguda. “Es tracta d’un veïnat molt disseminat, situat al peu de la serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que va ser la seva parròquia: l’església de St. Julià de Cabrera i del Prat de St. Julià. L’església de St. Julià data del 1050, i va haver de ser modificada després dels terratrèmols del 1428. Conserva de l’obra primitiva dos absis”.

11,09h Després de deixar enrere el camí que va la masia els Pous i sentir el constant lladruc dels gossos que ens han estat acompanyant cada vegada que hem passat per un lloc habitat, hem arribat al Collell de Sant Julià. Extensos prats de pastura amb ramats ovins que ens contemplen sorpresos.

11,28h Un solell, que sembla fet expressament per descansar el cos i l’esperit, ens impel·leix a fer parada i fonda i fer un mos. El panorama ens mostra algunes masies escampades, explotacions ramaderes i camps i més camps de pastura i conreu. Aquesta vegada la bota ha vingut i es desplaça de ma en ma alegrement. Pel que fa a la xocolata d’en Lluís es manté la generosa rutina de sempre. Un caminaire lloa el color i la textura del cabell de l’Alfons i li pregunta si porta perruca. L’interpel·lat manifesta que es cabell natural i sense cap additiu, ara bé, ens confessa que de jove era ros (com un fil d’or) ... “sí home, i amb ulls blaus!” afegeix un Caminant plaga; en Josep Ramon afegeix que deu ser per aquest motiu el seu continuat èxit amb el sexe suposat dèbil. Complert el tràmit alimentari reblem el clau amb la fotografia del Grup.

11,59h Iniciem el retorn en direcció als cotxes seguint un caminet que ens mena per dins d’un bosc de roures i matolls de boix arrasats per una plaga de cucs. La intenció és fer una ruta circular que voreja algunes masies i finalment arriba a un punt, que desconec, del camí d’anada.

12,45h Desmanec! els llecs tenim la impressió que els que ens condueixen han perdut l’orientació i ens dirigim camp a través cap un rierol que voreja una granja de porcs. Creuem el rierol amb l’ajut d’uns troncs que hi hem travessat. En Marcel ha estat a punt de perdre un ull a causa de la maldestre maniobra d’en Guifré amb un dels esmentats troncs. Tot i així, hem hagut de resseguir un vailet electrificat que ha enrampat al MHP.

13,15h Per sort hem superat el tràngol sense més entrebancs i ja som de nou a la pista encimentada de l’anada i el camí cap els cotxes se’ns presenta sense obstacles.

13,50h Arribem als cotxes i ens estalviem les olives i les patates fregides, perquè a les 2,00h tenim compromesa la taula al restaurant i no podem fer quedar malament a en Ricard.

14,10h Aparquem al costat de La Devesa. Avui tan sols hi ha porró amb clara i els sempiterns canvis de roba.

14,20h Ja tenim la taula parada i es fa ràpidament la comanda. Hi ha un “posh” que de primer demana una amanida i de segon “llomillo” a la planxa; la resta en té prou amb el pica pica del menú amb amanida, brandada, patates d’Olot, faves i fideuada; de segon plat hi havia pollastre, llom, tall rodó a la jardinera, peus de porc i bacallà.

De postres hi ha un taulell amb diferents llepolies: pa de pessic, flam, púding, pastís de formatge, gelats variats, iogurt... amb l’acompanyament de Ratafia de l’Àvia. Cafès al final.

Avui és dia de celebració perquè l’Alfons va fer 66 anys (ningú ho diria) i ens obsequia amb cava Codorniu. Per tal de correspondre, la resta ens bevem el cava a la seva salut i li cantem aquella cançó que tots sabeu.

6,30h Els pocs vianants que passen davant del Museu de Badalona miren amb commiseració un individu, assegut en el portal de la casa del costat, que els sembla agreujat per algun seriós motiu. Res més lluny de la realitat puix que aquest subjecte, que no és altre que el mític Mite, està reflexionant sobre l’aleatorietat del capteniment humà en la dimensió de l’espai-temps. Sense mirar l’hora ha decidit saltar del llit, abillar-se i córrer cap a l’oficina de Caixabank per tal de proveir-se de 30€ que li permetessin pagar-se l’àpat al restaurant La Devesa de Cantonigròs. En aquest precís instant, mentre espera als seus companys, es dedica a reflexionar sobre la relativitat del temps.

7,00h Ens hem aplegat 11 Caminants, dos cotxes rutilants, un tercer que Déu ni do i un quart ..., sense comentaris. En Francesc ha demanat, i se li ha concedit, la baixa temporal per tal de ser reconegut per un facultatiu. Marxem puntuals per recollir a l’Oriol, a Mongat, i a en Josep Ramon a Premià de Mar. No sabem si és per justificar l’aleatorietat abans esmentada, però un dels rutilants enfila l’autopista cap a Barcelona; potser sap d’una drecera.

7,30h Reunits amb els d’El Maresme passem pel túnel de Parpers. Rostres consirosos dels Caminants evidencien somnolència o, potser, sofriment a causa del demolidor esdeveniment esportiu del dia anterior.

8,37h Els que han seguit l’itinerari més curt (Vic – Roda de Ter – L’Esquirol) ja són al Km 22 de la carretera de Vic a Olot; punt de trobada oficial.

9,55h Encara que no plou el cel es manté rúfol i boirós. Iniciem la caminada per una pista de terra, que passant per la Font de Cabrera, la Masallera i el Prat de Sant Julià ens ha conduir a Sant Julià de Cabrera.

10,15 El MHP i l’acòlit primer, lideren el grup a marxa ràpida. Hom suposa que s’ha de recuperar temps per arribar a l’hora a La Devesa.

Sant Julià de Cabrera

Una fageda esponerosa....

La èpica de la sortida....

S’aprova la moció, perquè així ho fa saber el MHP.

En Pep pren la paraula per confirmar que els quilòmetres d’avui del cotxe d’en Jordi P. no es comptabilitzaran.

Ara és l’Alfons qui vol posar en coneixement dels presents que sempre està d’acord amb el MHP i no fa cas del què pugui dir o fer en Guifré, però avui ha pogut veure com, amb el pitjor estil Villareju, en Guifré anava enregistrant amb el mòbil les incidències de la caminada. Tot hi això, veient-lo prémer botons s’ha congratulat de la seva evolució! (vaja que no hi ha res impossible).

Repeteix en Guifré amb una nova moció que havia oblidat. Manifesta que amb la finalitat de netejar el seu currículum de fracassos pel que fa a les seves propostes de nous Caminants, que venen un dia i després desapareixen, pregunta si hi hauria inconvenient que en Fran Costello vingués a la propera sortida. Es tracta del marit de la seva cunyada, ex jugador de bàsquet, només fa 2,03 m d’alçada i parla castellà, francès i anglès; tot i que entén el català no el parla. En Fran és amic i ex company d’equip d’en Narcís, la qual cosa podria ser un esquer per tal que en Narcís tornés a sortir amb nosaltres. S’aprova que en Fran s’incorpori, fent la prèvia de que en Guifré l’alliçoni dels estatuts i de quina mena de gent es trobarà. És tanca el període de mocions.

En Pep passa comptes i sortim a 17€ propina inclosa.

16,15h Marxem cap a casa. En Josep Ramon ens informa que arribarà del seu viatge a Sicília la vigília de la propera sortida. Ja es posarà en contacte amb el Pep pel tema de cotxes.

18,15h Hi ha qui arriba a Badalona

FINS LA PROPERA!