CR 8.11 Tiana | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 8-11-17

Serralada de Marina

(Maresme)

Guifré Gol

7,00 h 8 caminaires 8, davant del Museu s’encabeixen en els cotxes d’en Guifré, i d’en Pep acabats de sortir “de la capsa” (els cotxes). El 9e caminaire, en Josep Ramon, va pel seu compte des de Premià de Mar. L’Oriol, l’Emili, en Lluís, en Francesc, en Josep i el sempitern (en el sentit que es manté invariable) Narcís, aquesta vegada no venen.

7,10 h Seguint el guiatge de l’experimentat promotor de la sortida, en Ricard Pablo i Fidelis, prenem la carretera de la Conreria, altrament anomenada B-500, fins el trencant cap a la BV-5008 que ens deixa davant les instal·lacions del Club de Fitness Duet, altrament conegut com el Poliesportiu Municipal de Tiana. Quan el comboi badaloní arriba a destinació en Josep Ramon ja els espera amb tauleta desplegada amb un magnífic pastís de poma i ametlles; en Marcel no ha fallat amb els inefables trepins, tampoc falta el cafè i la llet d’en Ricard i esperit de whisky d’en Jordi P. El sol tot just ha tret el cap per l’horitzó i fa fred i vent. Amb un senzill ritual en Josep Ramon fa el lliurament d’un guardó al MHP que consisteix en un bolígraf musical que entona l’himne d’Els Segadors; són uns instants emotius que provoquen l’escolament d’alguna llagrimeta.

7,30 h Enllestides les llepolies comencem la caminada. Prenem el camí esglaonat en direcció a la Font de l’Alba. El panorama ens permet veure l’Observatori Astronòmic de Tiana, l’església de l’Alegria i el sol que comença a amagar-se darrere uns núvols escadussers damunt del mar.

8,20 h Hem arribat al turó de “Nou Pins” just a tocar d’unes vinyes; malgrat el topònim sembla que se’n poden comptar més de nou.

8,30 h Voregem el turó d’en Galceran i fruïm d’una clara panoràmica que inclou Tiana, Montgat, Badalona i Barcelona.

Dades subministrades pel prestigiós Institut JSB

9,30 h Seguint la pista del GR-92 creuem la carretera del coll de Font de Cera.

11,25 h Malgrat que l’organitzador de la caminada havia previst arribar fins a Orrius (3 o 4 Km més enllà) acordem fer mitja volta per tal de no fer esperar al restaurador de Tiana que ens ha preparat el dinar.

12,00 h Ens aturem al “mirador de la cornisa” on un plànol molt detallat ens informa del què estem veient.

El sol comença a amagar-se...

Panoràmica

SORTIDA A LA CREU DE BOQUET (quina creu!)

La font d’en Gurgui

11,08 h Ja portem més de 3 hores i mitja de trajecte quan arribem a la Creu d’en Boquet on fem un mos i la fotografia del grup.

12,35 h Creuem de nou el coll de Font de Cera i prenem el camí que passa pel mig de la urbanització Alella Park. A aquestes alçades de la sortida els caminaires s’han dividit en tres grups, els avançats, els peripatètics i dos més. Els integrants dels “dos més” (els consogres) han hagut de fer un “alto” en el camí perquè un d’ells ha agafat una “pàjara” (defalliment); mig entrepà i una cervesa han fet esvair “ipso facto” l’incident. Més tard m’agradarà puntualitzar quelcom sobre aquest fet.

14,30 h Arribada del grup d’avantguarda a Tiana. Al cap de poc temps, amb el vermut en marxa, arriben els peripatètics.

14,40 h En Pep, que ha contactat amb els “dos més” per telèfon, els ha anat a rescatar al punt estipulat i ja els ha tornat al Duet sans i estalvis.

14,45 h Fem el vermut d’en Joan i alguns fan la toaleta de rigor.

14,55 h Marxem cap al restaurant Mas Blanc de Tiana. Només alguns saben on és o fan servir el GPS. En Guifré, que es vanta de conèixer Tiana amb tot detall, porta als seus acompanyants a fer una volta per la figuera i finalment reconeix que no sap on és. Una trucada oportuna els treu de l’atzucac.

15,00 h Ara ja hi són tots al Mas Blanc

15,10 h Tenim la taula parada i, valgui la redundància, ens entaulem. Hi ha menú:

Primer plat: Amanida amb formatge de cabra, verdura estofada i alguna cosa mes

Segon plat;: “Callos” tripa amb cigrons, fideuà, botifarra i pollastre a la brasa

Postres: Gelat de xocolata, púding de coco, flam amb nata

Cafetons varis i un “carajillo”

Algú interpel·la al cambrer per tal de saber si tindrem un “txupitu” de franc. La resposta és, NO.

En Ricard presenta una moció. Proposa que en arribar la primavera seria una bon moment per fer una caminada des de la mare de Déu del Coll fins al Far, aproximadament 28km. Hauríem de llogar un microbús, que ens deixaria al punt de sortida i ens recolliria a l’arribada, i dinaríem a la Devesa. S’aprova la moció i queda per decidir el dia.

Aquest cronista, que aquesta vegada no ha presentat cap moció, no es vol mossegar la llengua i fer públic un sentiment compartit amb la majoria de caminaires. “Els draps bruts s’han de rentar a casa” i si hi ha algun conflicte entre els consogres la resta no hem de patir-ne les conseqüències. Una caminada de 25 Km (30 Km si haguéssim arribat a Orrius) no es programa si no hi ha algun greuge amb “algú” dels integrants; per reblar el clau, vegeu que la moció en contempla 28 més (de Km). “No vols brou, doncs té dues tasses”. Naturalment sempre hi ha l’acòlit del MHP que assegura que no, que no és aquest el motiu, doncs la llarga i fatigosa caminada d’avui es va programar així per solidaritat amb els vaguistes i que la nostra sortida no és altra cosa que una vaga a la japonesa.

17,00h Final del dinar, sortim per 15€ marxem de tornada.

17,30h Alguns arribem a Badalona. D’altres a Premià de Mar.

10,15 h Ja som a la font d’en Gurguí que no raja i no sembla massa cuidada. El GR-92, si més no per la zona on anem, sembla el camino de Santiago; “daines”, ciclistes, motoristes (trialeros) i cotxes tants com en vulgueu. No escapa a l’ull clínic d’en Ricard que més d’un ciclista porta motor elèctric i així ens ho fa notar. També em sembla oportú reflectir la reiterada tendència de les “daines” ha dirigir-se al junior del grup amb l’excusa de preguntar-li o dir-li no sé què. Això sí, ell sempre correspon amb amabilitat i educació.