CR 5.04 BaumesTeixidor

Crònica i Dades

Crònica sortida 5-04-17

Baumes del Teixidor

(Ripollès)

Jordi Lleal

7,00h Ens trobem al Museu, plovisqueja. Cotxes Jordi L., Guifré i Oriol, excusen en Josep, Narcís, Marcel i Jordi P.

8,20h Arribem a santa Maria de Besora

8,30h Arriba l’Oriol i els croissants, cafè i lleteta, pastes i en Jordi L. s’ha deixat l’aigua de foc!

8,45h Pugem als cotxes

9,05h Parem a Llaers, iniciant la caminada

9,15h Arribem al peu d’un monument funerari en record d’uns carabiners afusellats en les guerres carlines, situat en mig del bosc. Una cosa ben estranya

Què ens expliquen, de les baumes, els llibres i les guies?

En la guia "Ripoll. Guia Cartogràfica del municipi", de Artur Masdéu, Francesc Morera i Gonçal Cutrina, editada per l'Impremta Maideu (1984), trobem, en l'apartat Monuments històrics, una referència a la bauma del Teixidor i diu: "Situades a una distància relativament curta (1 hora) del Castell de Llaers es troba la bauma del Teixidor, lloc interessant, refugi dels pobladors prehistòrics, taller de muntatge de les armes carlines i fins no fa pas molts anys habitacle d'una família pagesa. Altres balmes com són la Baumassa, la Baumeta, Xurigera, el Cuc, Cambrassa i Fumada donen fe de la importància que tingué en temps passat tot el sector de Llaers, perquè totes varen ser habitades en altres temps". En aquesta mateixa guia hi ha una relació de les masies del terme de Ripoll; allà, a més de les baumes citades abans també esmenta els Fleus i la Balma (?). De totes, indica que estan deshabitades.

En Ramon Vinyeta, en una de les seves publicacions "El Vidranès" (Ed. Celblau. Torelló, 1986) diu: "A la serra de Milany, a les proximitats de la masia del propi nom, del terme municipal de Vidrà, però en terme de Llaés, es troba un grup de balmes troglodítiques, essent les principals la balma del Teixidor, la del Burbau, els Fleus, la Baumassa i la Baumeta. Tenen un interès remarcable ja que persones que hi van néixer encara viuen en l'actualitat. Concretament, la bauma del Teixidor, la més notable, espaiosa i confortable, fou habitada fins l'any 1952, i els testimonis fotogràfics que en posseïm són abundosos i de gran interès. És possible que mil anys enrera fos un poblat ibèric-troglodita, del qual en som descendents els que vivim en aquestes comarques. Una excavació normalitzada, duta a terme per gent especialitzada, de segur que donaria resultats sorprenents".

Aquest monument es anomenat com El Panteó de Llaés i va ser restaurat al 2013 per l'escola Taller de Ripoll. Es tracta d'un monument situat a prop de la carretera N-260 a tocar del terme de Vallfogona del Ripollès. No és visible des de la carretera i s'ha de caminar unes desenes de metres per trobar-lo; està ubicat a uns 800 metres del castell de Llaés. El panteó forma part d'un episodi històric de la darrera carlinada. Commemora l'afusellament de 72 carrabiners a la primavera del 1875. Havien estat fets presoners un any abans a la batalla del Toix, prop de Castellfollit de la Roca. El monument és neoclàssic i va ser fet per subscripció popular a principis del segle XX. Com que està molt allunyat del nucli urbà tendeix a deterior-se. El panteó s'assenta en un prat molt extens. El prat està envoltat d'alzines i pins negres que tendeixen a crear un sotabosc molt espès que dificulta l'accés al monument.

10,25h Arribem a la balma del Teixidor amb unes construccions antigues i mig enrunades

11,00h Fem l’aturada per esmorzar, avui hi ha bota! En Lluís reparteix xocolata amb avellanes, davant el fracàs d’en Joan amb la xocolata del LIDL

11,15h Marxem de nou

11,30h Som a les balmes els Fleus

11,35h Ens fem la foto del grup

11,55h Som a la Baumassa, on es guarda bestiar avui en dia

13,05h Arribem als cotxes, vermut Joan i toaleta

14,00h Arribem al Collet restaurant amb menú de 3 plats!

En Pep s’entesta a nomenar a la cambrera com Ester que li contesta que no se’n diu i ell li contesta que li és igual.

Sobretaula moguda, al Joan li fan la broma de posar-li un sol bunyol al plat de postres fent-ho pasar per la ració de bunyols de peix que havia demanat. La cambrera col·labora i li diu que es un bunyol de Bilbao. En Pep remulla les postres seves amb ratafia.