Caminaires de la Costa 

S'aprofita la parada per reservar taula a un restaurant de Tavèrnoles.

12,15 h Fem una ràpida visita al Monestir de Sant Pere de Casserres

"El monestir de Sant Pere de Casserres  està situat en una península rodejada pel riu Ter que en aquest lloc es troba embassat per la presa de Sau. L'església i el monestir freguen a llevant i a ponent amb les parets rocoses del cingle, que baixa fins al nivell de les aigües. A finals del segle X aquest territori estava sota el domini dels vescomtes d’Osona.

El 1005, la comtessa Ermetruit, que el 980 havia quedat vídua del comte Guadall II, va prendre la decisió de fundar un monestir en la ja existent capella del castell de Casserres (Castell de les Serres), dedicada a Sant Pere. En aquest acte hi va participar el comte Ramon Borrell de Barcelona que va afegir a la fundació altres terres per a proveir i assegurar la nova casa monàstica.

Tot i el document del 1005 on la vescomtessa va crear el monestir de Sant Pere, no és fins l’any 1010 que es troba esmentat un primer abat de la casa: Eicfred. En els anys següents l’abadia esdevingué un lloc de certa importància, tal com ho demostra la documentació existent, que en fa referència. De la mateixa manera el lloc fou beneficiari de deixes i altres donacions, especialment de la vescomtessa Engúncia, nora de la fundadora.

Com a molts altres llocs de devoció, Casserres també té un episodi llegendari, el de l’Infant Sant, que explica el seu origen. D’aquest episodi, tot i fer referència als inicis de l’establiment monàstic, no es troba cap esment fins a mitjan del segle XVI i ens explica que tres dies després del naixement d’un infant, aquest va parlar, va profetitzar que moriria molt aviat i va indicar que el seu cos fos posat sobre un cavall i que allà on anés i s’aturés s’havia d’aixecar un monestir i dedicar-lo a Sant Pere. Altres versions identifiquen aquest nadó com a un membre de la família vescomtal. El cos de l’Infant Sant va ser objecte de molta devoció al monestir durant anys, tot i l’oposició de les autoritats eclesiàstiques. Darrerament, el 1966, la “relíquia” fou robada, recuperant-la el 1988.

A causa de la pèssima situació de l’establiment, el 1573 els jesuïtes de Betlem de Barcelona es van fer càrrec del monestir i de les seves possessions, propietat que mantingueren fins el 1767, quan va passar a la corona i fou venut a particulars (1773). Durant el segle XX es va valorar la importància històrica del lloc i diverses iniciatives van conduir a la seva protecció, pas a propietat pública i restauració."