CR 8.03 Orrius | caminaires2

Crònica sortida 8-03-17

Bosc Encantat d'Orrius

(Maresme)

Jordi Lleal

Crònica i Dades

7,00 h Museu puntuals amb els cotxes d’en Jordi L. Marcel i Joan

7,25 h Som a can Narcís, on s’afegeix el cotxe d’en Ciu i el d'en Francesc

Descarreguem begudes i menges. En Josep s’ha descuidat de comprar l’amanida! Segona admonició, al tercer descuit li farem la vaca!

Fem el tast de croissants, café, llet, aigua de foc i els trepins i pameles d’en Marcel

7,40 h Marxem amb els cotxes

8,10 h Passant per Òrrius, aparquem els cotxes molt a prop de la ermita de Sant Bartomeu de les Cabanyes

8,15 h Iniciem la caminada

8,25 h Tot just iniciada la caminada ja tenim la primera marrada, hi ha un home ben vestit que ens senyala el camí (l’Oriol riu una mica)

8,45 h Segona marrada (l’Oriol riu una mica més)

9,00 h Trobem la primera fita del nostre recorregut, el Dolmen de Cèllecs

10,20 h Fem una aturada per fer un mos. En Guifré fa una pre-moció amb la que demana que a l’hora de fer camí ha d’haver-hi un sol xerpa per així si s’equivoca el podrem renyar amb un 3-6-9 o una “pajilla” del Narcís i si ho fa bé..... Corre la bota de vi, aquesta vegada com l’ha portada l’Alfons, en lloc d’en Josep, no hi ha problema

9,10 h Som al Plat del Molí o del Rei, segona fita de la caminada. En certs ambients i programes televisius diuen que aquest monument servía per fer sacrificis satànics .... (deixem-ho així)

9,30 h Som al bosc encantat amb l’Elefant, l'Indi i el Maorí

En Jordi Lleal llegeix un poema de “Pagèsiques” del poeta Perejaume, segon en Guifré de difícil comprensió

10,30 h Marxem de nou

10,55 h Som a les roques de les Orenetes

11,10 h Tercera marrada (l’Oriol es pixa de riure!)

11,25 h Som al Camí de Cal Sereno al terme de Vilanova del Vallés on fem una aturada per orientar-nos de nou

11,45 h L’Emili s’atura, no pot més (per caguera o és una excusa?)

13,00 h Som als cotxes

13,40 h Arribem a can Narcís on fem el vermut i toilettes. En Marcel s’ha canviat fins i tot els calçotets! Es van fent les carxofes amb en Narcís de fogoner, en Pep cou les botifarres del país i de Còrsega, de porc senglar. En Jordi P. remena i remena l’allioli posant-hi tota la bona voluntat i, a mes a mes, prepara les mongetes

Abans d’iniciar el dinar en Jordi Lleal llegeix un divertit poema “Carxofada a can Narcís”

Ataquem les carxofes delicioses, amb les mongetes amb cansalada i les botifarres. Com trobem a faltar l’escarola que no ha portat en Josep, per “tirar a vall”!

L’Oriol continua rient i això que encara no ha tingut prou temps per veure massa vi ni cava.. perquè serà?

En Pep reclama que no li toqueu determinats pilars??

Jordi Puente es vanaglòria que és l’únic que ha fet el cim de Cèllecs!

En Pep afirma que d’aquí 15 dies hi haurà la calçotada, encara que no es pugui fer foc s’ho passa pels collons desafiant a l’Autoritat

Reparteix les responsabilitats de menges i begudes. Es demanaran 250 calçots que els portaran a casa d’en Guifré

Hi ha crítiques a les menges amb la corresponent resposta de que a qui no li agradi que s’ho faci ell!

Pastissos molt bons d’en Guifré i en Ciu, hi ha qui vol fer una comparativa entre els dos i no se’n surt

Cafès, copes de “xupitos”, no hi ha ratafia!

En J.P ens dedica una estona de música amb l’harmònica

En Guifré acusa al Pep de ser el “cap de l’hospici” (que no s’ho agafa massa bé), pel record de la pel·lícula Olivier Twist en la que el nen anava a demanar més menjar

En Guifré fa una moció definitiva de que qui ho faci bé hi posi l’esquena i es pregunta qui ha dissenyat la caminada d’avui? Esclata una rialla general (l’Oriol es tira per terra, cargolant-se de riure. És l’alcohol o no?)

En Pep fa números, sortim per 13€

17,15h Sortim al pati on ens fem la foto del grup