CR 3.05 RiuBrugent | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 3-05-17

Vall del riu Brugent

(Alt Camp)

Guifré Gol

Oh, Muses!, jo us convoco per tal que inspireu el meu humil relat i que els fets extraordinaris que pretenc reflectir s’ajustin escrupolosament a la realitat. Feu que no caigui, involuntàriament, en espúries epopeies que altres coneixedors més ben informats dels fets puguin posar en evidència.

El suggeriment d’en Ricard, seguir el riu Brugent en el seu decurs per l’Alt Camp, entre Farena i El Pinetell, per tal de fruir de la comunió laica que els ardits caminaires mantenim quinzenalment amb la natura de la terra catalana, estava plenament justificat i així ho vàrem entendre la resta de membres de la Molt Honorable Associació; els escèptics (si n’hi ha algun) poden esvair-lo (l’escepticisme) en l’enllaç

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/espai-terra/espai-terra-10042017/video/5661274/

Dades subministrades pel prestigiós observatori RPF

6,30 h. Com que hem de travessar Barcelona hem avançat 30 minuts l’hora de sortida i, així, poder evitar cues innecessàries i desplaents. Tots els caminaires convocats i confirmats som puntuals a l’hora de sortida davant el Museu de Badalona; han excusat la seva presència els Molt Honorables Narcís i Josep. Els cotxes de l’Alfons, d’en Josep Ramon i el d’en Francesc ens han de portar a Farena, el lloc des d’on començarem a caminar. Ep!, he dit “tots els caminaires convocats” i no és ben bé així, perquè l’Emili no hi és físicament; en Lluís, que l’ha trucat per telèfon, ens informa que l’ínclit geòleg encara es troba en els braços de Morfeu, sens dubte una de les situacions més delectables pels éssers vius. Aprofito aquest fet per fer-vos adonar que l’Einstein tenia raó quan deia que el temps és relatiu, depèn de l’observador. El despertador de l’Emili víctima d’aquest fenomen físic estava programat per ¾ de 7 en lloc de l’hora oficial caminaire, ¾ de 6. Potser no és un bon exemple de la teoria d’Einstein, però el fet és que l’Emili ha justificat finalment la seva involuntària absència per tal d’evitar corredisses i demores que poguessin pertorbar l’ordre establert.

6,38 h Una vegada ens hem repartit en els tres cotxes l’itinerari pactat ens ha dut a l’AP-7, després de deixar enrere el cinturó de la Trinitat i Barcelona, i prenent la sortida de Valls, l’AP-2 ens ha portat a aquesta bonica població on en Josep Ramon, que liderava el seguici, n’ha fet una ruta turística digna del Bus Turístic Barcelona.

7,55 h. Finalment i enlluernats per les belleses de la vila aconseguim sortir de Valls seguint la T-742 que ens permet arribar a Picamoixons i, a continuació, la C-14 fins a La Riba.

8,25 h. Després de les inacabables corbes de la TV-7044 arribem a Farena, final del trajecte motoritzat. Aparquem els cotxes i procedim al ritual del cafè, aquesta vegada sense sucre (en Ricard se’ns està fent gran) i sense croissants, però amb l’exquisida rebosteria d’en Marcel i d’en Lluís, i el beuratge espirituós d’en Jordi P.

8,50 h. Una vegada perpetrades les exigències del ritual cafeter iniciem la marxa en direcció a El Pinetell després d’una lleugera controvèrsia sobre el camí que cal prendre; la ferma convicció d’en Francesc ha forçat al grup a triar el camí de la dreta, tot i la malfiança dels “políticament sinistres” que hi ha al grup.

9,30 h. Després de sortir de la carretera de La Riba i endinsar-nos per un bosc de pi blanc amb algun roure escadusser quasi arribant a la llera del riu sec, hem tornat altra vegada a l’esmentada carretera; hom endevina un somrís sorneguer del nostre “Tensing Norgay” saldenc. No serà l’última vegada que haurem de travessar la carretera fins arribar a la plaça de l’escola d’El Pinetell.

10,30 h. Som a El Pinetell, un grup de cases en rehabilitació que fa 20 anys havia quedat despoblat (TV3 dixit). Just davant l’escola ens disposem a esmorzar amb allò què cadascú ha portat de casa seva: entrepans, fruita, xocolata i la imprescindible bota de vi que l’acòlit del senyor Ventura, l’Alfons, té la gentilesa de carregar cada vegada que l’encarregat titular no ens pot acompanyar en la sortida.

10,50 h. Satisfetes amb frugalitat les necessitats vitals reiniciem la marxa. Segons l’Eloi Cordomí haurem de fer la cabreta descendint uns 600 metres fins arribar a la llera del riu Brugent.

11,18 h. Abans, però, ens hem desviat per arribar a la roca del Lloro (“que no estamos tan mal”, segons un que era president). El panorama, que ens permet contemplar els Masos de Cabrera a l’altra banda del riu, és magnífic.

11,45 h. Per travessar el riu Brugent hi ha disposat un pont penjant (Pont de l’Esqueix) que posa a prova l’estabilitat i el vertigen d’algun caminaire. Aquest escull el salvem sense cap incidència remarcable. Som al marge dret del riu que anirem seguint en paral·lel contemplant els tolls que ha format. La velocitat s’alenteix en aquesta part del recorregut perquè ens veiem obligats a pujar i baixar la rastellera de roques que es van desprendre en la colossal riada el 1994.

12,20 h Després d’ascendir i deixar enrere la llera del riu trobem el camí del Molí del Castellà i una mica més amunt el molí totalment enrunat que travessem pel mig salvant-ne els enderrocs.

12,33 h. Un altre pont de fusta ens permet travessar el riu cap al marge esquerre i seguir el camí que voreja el molí fariner del Po, més endavant el molí paperer del Vilalta, el de Borrós i finalment el molí paperer del Fort que encara està habitat.

13,15 h. Ja som altre cop a Farena; la toaleta i el vermut (clara) amb olives i Coromines són enllestits sense demora.

13,30 h. Com que el MHP té un pair més aviat delicat i les corbes de la carretera són un mal averany pel seu metabolisme es decideix fer l’àpat a Montblanc i cap allà ens dirigim.

14,10 h. En arribar al restaurant Fonda dels Àngels, com que ja restaven avisats de la nostra fretura de nodriment, diligentment ens han ofert triar entre:

Primer plat: fideus, amanida catalana, amanida verda, faves i ....
Segon plat: pollastre, conill, fricandó i ...
Les postres: gelats variats regats amb ratafia, macedònia i ...

Per sorpresa de tots, perquè no ho sol fer mai, en Guifré presenta una moció que, sense voler ferir sensibilitats i amb total respecte a presents i absents, palesa que en altre temps es feia plaent, d’allò més, llegir les precises i precioses cròniques de cada sortida, mentre que, darrerament, potser per influència del WhatsApp, resulten eixutes i migrades, gairebé telegràfiques, impedint ser un reflex fidel i acurat de l’epopeia de la sortida. És per aquest motiu que proposa retornar a la prosa gairebé poètica d’altres temps. Abans de poder acabar la locució, l’Alfons vehementment se li menja part del torn de paraula per instar al ponent de la moció que sigui ell mateix qui escrigui la crònica, si és tan primmirat; el suport a aquesta última proposta és unànime. Això condueix a un episodi de preses de paraula simultànies de bona part dels comensals de les quals és fa difícil treure’n una síntesi aclaridora. Aprofitant un moment que els caminaires agafen aire per respirar, el Mite puntualitza que el sentit de la seva proposta anava més enllà i pretenia que cada sortida tingués un cronista diferent, conscient de les grans plomes (ep!, en sentit literari) que hi ha entre els integrants de la Molt Honorable Associació. Malgrat tot i per aquesta ocasió, accepta l’encàrrec i es compromet a seguir escrupolosament l’esborrany que li faciliti el MHP per tal de perpetrar la crònica de la darrera sortida i fer-la seguir a en Josep Ramon que hi posarà “imatges, colors i música”.

Prenem cafès i la cambrera ens pregunta si volem “xupitos”; la majoria s’hi apunta i, a posteriori, la minuta es veu incrementada en 2€ per "xupito". Encara que el servei i el menjar han estat excel·lents aquest darrer episodi no ha estat gaire ben rebut.

En Pep fa comptes i sortim a 20€ per barba. Seguim sense poder aclarir l’abrupte escull que manté l’assumpte del “romanent” en una indefinició frisant.

15,15 h. Sortim del restaurant i fem una volta per la ciutat que resulta gratificant

11,30 h. Retrobem el camí i seguim baixant i confirmant la premonició d’en Cordomí fent la cabreta rost avall per uns caminets pedregosos fins a arribar a l’Esqueix. Es tracta d’un pas entre dues grans roques que posa a prova la presència física dels caminaires; n’hi ha que dotats per la mare natura d’una esveltesa admirable hem passat sense cap entrebanc, d’altres han necessitat un calçador per fer esmunyir cul i estómac.

El ritual cafeter

"Perduts a la carretera"

Ja som a El Pinetell

Empinant el colze

A sobre del Lloro

L'esvelt Francesc

Pont de l'Esqueix

Imatges de Montblanc

15,23 h. A la plaça Major, després de visitar la catedral, ens fem la fotografia del grup, contemplem des de fora una altra església i anem a buscar els cotxes.

El grup a la ciutat ducal

16,55 h Abandonem la ciutat ducal degudament situats i motoritzats; uns millor que d’altres, perquè no és el mateix viatjar en un classe GLA que ... posem per cas un Honda o un Ford.

18,35 h. Hi ha un cotxe que arriba a Badalona sans i estalvis. Els altres dos sense voler competir també hi arriben dins el mateix espai temporal.