CR 19.04 RocaCentella

Crònica i Dades

Crònica sortida 19-04-17

Roca Centella

(Vallès Oriental)

Jordi Lleal

7,00h Al Museu puntuals, cotxes Marcel, Alfons, Francesc i en Ciu a la Garriga. Excusen en Narcís, Jordi P. i Josep, anem per la Conreria i ho sorpresa! No ens perdem per Mollet!

7,40h Som a la Garriga davant la botiga de mobles La Llar del Moble que com que està plovent ens dóna aixopluc. Cafè, lleteta, croissants i ... com que sembla que en Jordi L. ha dimitit de ser el suplent d’en Jordi P. amb portar l’aigua de foc en Ciu ha portat una ampolla de rom “Añejo BRUGAL”

8,00h Sortim de caminada, plovisqueja una mica, però para de seguida per sort

9,00h Aturada de reagrupament

9,20h Arribem a l’ermita de sant Cristòfol de Monteugues, està tancada i no podem entrar-hi

10,00h Nova aturada de reagrupament i fem un mos, es fa una trucada als Traginers per encarregar taula per a 11 comensals

Sant Cristòfol de Monteugues és una ermita romànica que es troba entre La Garriga i El Figaró (Vallès Oriental), prop del Tagamanent i del Pla de la Calma. Pertany a la masia Valls del Figaró. Hi ha un camí des de La Garriga d'uns 5 km. Ja existia amb seguretat l'any 1021, quan es documenta per escrit, i l'any 1139 va ser adscrita, com església sufragània de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga, al monestir de Santa Maria de l'Estany. La llegenda diu que va ser construïda per Lluís I el Pietós (el fill de Carlemany) quan anava a conquerir Barcelona; l'emperador hauria guanyat una batalla als sarraïns en un indret proper (Pla de la Batalla) i en commemoració va fer edificar l'ermita. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) s'hi feia un aplec organitzat pels propietaris de la masia Valls a qui pertany l'ermita. Es beneïen cotxes i cavalls per el rector del Figaró, es deia una missa i després es feia una costellada. Durant la missa es cantaven els Goigs de Sant Cristòfol Gloriós.

9,40h Passem pel davant d’una gran casa pairal molt ben conservada “Can Valls”

10,10h Marxem de nou costa a munt

11,00h Fem el cim a la Roca Centella on hi ha una senyal geodèsica, amb un petit pessebre a un costat. Ens fem una foto del grup.

11,05h Marxem de tornada

11,45h Aturada a l’alzina monumental de Can Valls, on l’abracem entre varis i ens fem la foto de grup

11,50h Reprenem el camí de tornada

12,10h Passem, un altre cop, per l’ermita de sant Cristòfol de Monteugues

13,15h Arribem als cotxes, fem el vermut aportat pel Joan

13,30h Nets i polits marxem cap a Aiguafreda

13,45h Arribem al restaurant Els Traginers, on serveixen un bon dinar.

La lectura d'en Jordi Lleal

Espera la rosa
(Joan Josep Roca)

En el poble estant,
on el sol trafega
el camí més llarg,
el carrer enceta
hores de jugar.
Algú ha posat
el verd en els camps
i una flaire gran
al jardí novell.
Car tot s'endevina
més calm i més suau,
deixo les cabòries
i enceto les joies
dessota el cel blau.
Com torna el poncell
a la gran batalla
de canviar la flama
per festes i precs.
Ella com li diu
que espera la rosa,
qui porta el caliu,
ell calla i escriu
ratlles en un arbre
i un temps més amable
esclata i somriu.

Sortida Roca Centella

19-4-2017

Les postres: gelat amb ratafia i l’Emili ens obsequia amb cava i li cantem la cançó pertinent pels 73 anys

En Joan ens recorda que en Narcís que ens deu el cava pel 7 de març

Proposta de l’Oriol per la propera sortida: fer-la al riu Brugent de Tarragona allà a la Riba i fer la sortida a 2/4 de 7

En Pep fa una moció de que a les sortides s’ha de venir cagat. L’Oriol ens recita un poema sobre la caguera (sembla que hi pot haver constància videogràfica!)

El dinar surt per 14€, com que en Ciu no hi és, ja es farà la valoració de l’excursió i el restaurant més tard per correu

16,10h Marxem de tornada cap a casa

17,00h Avui arribem molt d’hora, molt d’hora a Badalona

Fins la Propera!

En Jordi Lleal fa una lectura d’un poema. L’Alfons es dedica a recollir herbes aromàtiques

ELOGI AL CAGANER

De què serveix tenir béns i riqueses si caguen bugaderes i princeses, manobres advocats i capellans.

L'aristocràcia caga i no s'amaga i el poble és poble mentre es caga puig el cagar no es compra ni amb diners.

Jo no sé per què la gent d'avui dia tenen tots, però tots, la gran mania de seguir allò que diu la urbanitat i preguntar: que tal, la salut bona? Quan seria millor no perdre estona i preguntar: que tal, hem ben cagat?.

Tan si és producte del sopar de duro com del burgès que sempre fuma puro, la merda sempre és merda per igual, ni més clara, ni més fosca, ni més espessa, mai per ningú l'han fet expressa malgrat sigui de plata l'orinal.

Recitat per l'Oriol Solà