CR 17.05 SantJuliaMont

Crònica i Dades

Crònica sortida 17-05-17

Sant Julià del Mont

(Garrotxa)

Guifré Gol

L’Oriol ha proposat, i la resta hem acceptat, fer el camí des de Santa Pau a Sant Julià del Mont (907m) amb la promesa de poder contemplar alguns dels nombrosos volcans que hi ha a La Garrotxa. En Josep Ramon, diligent com sempre, arrodoneix la sortida encarregant una taula per 11 al restaurant Els Ossos a Batet de la Serra.

Dades subministrades pel centre JSB

7,00 h Un primer grup estem reunits davant el Museu a Badalona amb les remarcables, justificades i lamentables absències d’en Narcís, en Jordi P, l’Emili i en Ricard. Ara aquest cronista diletant podria estendre’s particularitzant els diversos motius que han forçat als nostres estimats companys a excusar la seva presència, però la prudència i la clàusula de confidencialitat em constrenyen a no fer-ho per tal de prevenir el mal ús i/o les tergiversacions que lectors aliens al grup podrien utilitzar en benefici propi. Així doncs, i tornant al relat dels fets, els de Badalona sortíem puntualment del davant del Museu en els cotxes d’en Joan i d’en Marcel. Un segon grup, els del Maresme, pilotats per l’Oriol i el seu Captur també encetaven la marxa. Finalment, des de l’Alt Empordà, el senyor Ventura, amb la seva sempiterna aparença digna, lacònica i circumspecta (que amaga una personalitat circumspecta, lacònica i digna, més partidària de deixar parlar als altres que de fer-ho ell mateix, i no per carència d’arguments per manifestar), també puja al seu Volkswagen per tal de retrobar a la resta de caminaires a l’indret i l’hora pactats (Santa Pau i 8,45 h).

Us estalvio la descripció de l’itinerari motoritzat fins a arribar a Santa Pau, perquè tinc el ferm convenciment que forma part, si més no, del contingut que els amables lectors eludeixen malgrat l’afany del cronista.

8,32 h Els de Badalona arribem a Santa Pau i aparquem en un prat al costat de l’escola.

8,38 h Ara són l’Oriol i els seus acompanyants els que convergeixen al mateix punt.

8,45 h Amb exquisida puntualitat arriben en Josep i el seu cotxe contaminant.

Junts i agermanats ens desplacem a un aparcament proper on deixem els cotxes.

8,50 h Ha arribat l’hora del pre-esmorzar d’acord amb el ritual cafeter. Per tal de facilitar el correcte decurs d’aquest ritu l’Ajuntament de Santa Pau ha posat a la nostra disposició: taula i bancs. Com que el proveïdor oficial d’aquesta beguda estimulant, en Ricard, és absent, el seu reserva, en Guifré, és el responsable de portar-la junt amb tots els adminicles que en fan possible una ingesta adequada. Espectacular!, no disposo de paraules més precises per classificar l’enginy que subministra cafè i llet (ep!, per separat), que ha portat en Guifré; el sucre de terròs, tasses (no pas gotets) i culleretes (no pas forquilles). He pogut detectar brins d’enveja en la mirada d’alguns membres de la cúpula directiva de la nostra Molt Honorable Associació davant semblant exhibició. Pel que fa al cafè tan sols esmentar que estava a l’altura dels elaborats termos que el contenien. S’ha acordat que a posteriori es farà una enquesta per tal de valorar en tota la seva dimensió la degustació de tan valuós beuratge.

9,10 h Iniciem el camí cap a Sant Julià del Mont seguint una carretera asfaltada en mig d’una plana amb una masia i els seus camps de conreu, que segons l’Alfons són de civada (venint d’ell, què ha de dir?) o potser ordi, afegeix l’Oriol. Més allunyada hi ha el que sembla una instal·lació ramadera.

9,32 h Ha sorgit la primera disjuntiva. No sabem si anem cap a Sant Martí Vell o què?

9,48 h De sobte hi ha una cruïlla de tres camins que ens torna ha submergir en la indecisió. Per sort, la fortuna en forma d’un pagès amb cotxe, ens esvaeix el dubte. El seguim gairebé fins a la porta de casa seva, on aparca el cotxe, i molt amablement ens indica el camí a seguir per tal d’arribar al Coll de Boixeda, primera etapa de la caminada. Sorgeixen comentaris que suggereixen reconvenir al guia del grup. En particular, ressona l’expressió “han de caure caps!” Mentre caminàvem en Josep Ramon, fidel al seu capteniment, ha anat repartint consells i coneixement en temes tan diversos com declaracions de renda i informàtica.

10,35 h Ja som al coll de Boixeda i el camí ens dirigeix cap a l’est.

11,00 h Ens hem reagrupat prop del Puig d’en Bardissa on esmorzem a consciència amb bóta de vi i xocolata amb avellanes.

11,50 h Per fi, ja tenim al davant l’esglesiola de Sant Julià del Mont (segle XII) que està mig enrunada, però disposa d’una escala metàl·lica que permet pujar al campanar i “podem observar com fa milers d’anys les laves dels volcans Santa Margarida i Roca Negra van cobrir tota la vall, conformant una plana ampla i fèrtil”.

Amb l’església de fons els enginys “òptico-electro-mecànics”, que tan bé gestiona en Josep Ramon, immortalitzen el grup en forma de fotografia.

11,55 h Aconseguit l’objectiu emprenem el retorn, en la mateixa direcció que l’anada. Són moments de distensió perquè el pendent del camí ens afavoreix. Aquest relaxament anima a alguns membres de la Molt Honorable Associació a vulnerar un pacte no escrit, però fins ara escrupolosament respectat: “evitar fer cap referència a les nostres xacres físiques, diagnòstics facultatius, experiències de quiròfan i recomanacions farmacèutiques o para-farmacèutiques”. Bé, hi una excepció: les consideracions i recomanacions macrobiòtiques, esotèriques i el “porridge”, del sobradament documentat Alfons estan eximides d’aquest precepte. Avui falta el geòleg de referència, i això anima a alguns membres de l’expedició que es permeten qualificar, amb un deix de suficiència, les característiques del terreny; ara són roques sedimentàries, després gresos, margues, ... els fenòmens geològics que apareixen en el camí.

12,30 h Ens reagrupem altra vegada. En Pep i el MHP, que tanquen el seguici, han xalat “txatxi piruli” pels pendents pedregosos del camí de tornada, i és que són talment com dos cabirols enjogassats.

13,40 h Som a Santa Pau, just on em deixat els cotxes aparcats. Ara toca toaleta i la “fresca de la clara” amb olives i Coromines.

14,10 h Som al restaurant Els OSSOS. Ens entaulen de seguida i ens presenten un menú de:

Primer Plat: Amanida o Crema de carbassó

Segon Plat: Fesols de Santa Pau, Arròs a la cassola, Truita de patates i ceba o Verdura bullida

Tercer Plat: Pollastre a la cassola, Llom a la brasa, Costelló de porc rossejat o Calamarsets

Postres: Gelats, recuit amb mel, flam, etc ...

Vi i gasoses en abundància

Cafès

Hi ha algú que pregunta al cambrer pels “txupitus” i aquest es fa l’orni dient que això ho mana el “jefe” (el seu, no pas el MHP, que seria el “cap”)

15,35 h En Pep, que s’alça tot seriós, demana silenci perquè vol fer una proposta:

(SIC)

“ Com que la propera sortida tenim “Cim i Tomba” a can Guifré” ... (aquí es veu interromput per un esclat d’aprovacions, visques i alegria que envaeix el menjador)... “cal repartir responsabilitats per tal que la logística del dinar sigui tot un èxit.”

Quan tothom s’ha assabentat del que ha de portar, en Francesc proposa que la caminada sigui des de l’hostal L’Àncora a La Fosca fins Cap Roig, tornant pel mateix camí perquè el camí per l’interior no té gaire interès.