CR 28.09 Moianes | caminaires2

Crònica i Dades

Crònica sortida 28-09-16

a Sant Julià d'Uixols

(Moianès)

Josep R. Ciurana

6:50 AM Josep Ramon es troba amb l'Oriol al poliesportiu de Montgat. Es carreguen les coses del primer al cotxe del segon i marxen cap a Badalona per trobar-se amb la resta de caminaires que avui faran la sortida quinzenal, segona de la temporada 2016-2017.

7:00 AM Sortim del Museu amb els cotxes d'en Joan, Toni i l'Oriol. Han excusat en Narcís, Jordi Lleal, Jordi Puente, Francesc i Emili; per segon cop consecutiu és un G11 dels Caminaires.

Encapçalats per el Renault Captur de l'Oriol, cotxes i caminaires enfilen la carretera de la Conreria i passant per Sant Fost de Campsentelles i Caldes de Montbui, entre altres pobles, arribem al punt on deixem els cotxes: una gasolinera tancada a pany i forrellat prop d'eon tenim el camí GR-177.

8:03 AM Ja hem parat els cotxes i es prepara la taula per l'habitual i tradicional desdejuni el café i llet gentilesa de l'honorable Ricard, pameles i trepins de l'honorable Marcel i aquest cop sense els croissantets, que han sigut substituïts per unes rosquilles i talls de pa de pessic portats per l'honorable Josep Ramon. Aquest cop no podem afegir al café l'aigua de foc doncs no gaudim de la presència del subministrador oficial ni del suplent.

Desdejuni en grup

8:23 AM Inici de la caminada. Agafem el GR 177 - Ronda del Moianès ben senyalitzat i que no té pràcticament cap dificultat. La fita es arribat a l'església de Sant Julià d'Uixols.

8:50 AM La caminada s'amenitza amb animades converses, si be ni hi ha una que sobre surt sobre la resta: la disquisició sobre les diverses personalitats del MITE. No està clar si s'arriba a una conclusió definitiva però aquest desdoblament de la personalitat del nostrat Guifré promet sucosos esdeveniments en un futur proper.

9:40 AM Arribem a església de Sant Julià d'Uixols.

Sant Julià d'Uixols

La església de Sant Julià d'Uixols, abandonada i en mal estat, al menys per la part frontal, es una antiga parròquia ubicada al municipi de Castellterçol (comarca del Moianès), al sud del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa. L'església de Sant Julià existia ja el 961; al segle XV passà a ésser sufragània(*) de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de Castellterçol, subjecció que encara perdura. L'edifici amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s'amplià al segle XVII. Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola.

(*) Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

10:00 AM Com es d'hora decidim seguir camí per el GR177 fins un punt anomenat El Ricard, situat a 1,3 km de l'església de Sant Julià. No cal dir que el nom de contrada ha provocat mes d'una brometa vers el company caminaire del mateix nom.

10:30 AM Hora d'esmorzar. Ens enfilem al Turó de Rosanes de 829 metres que es troba al municipi de Castellterçol. Hi ha molta vegetació i no tenim cap vista panoràmica. Gaudim de la bota de l'Alfons, que ha aconseguit que no repixi, i sembla que ja, definitivament, no podrem seguir assaborint la xocolata d'en Joan per manca d'existències al comerç proveïdor. Crec que tots ho sentim per en Guifré que semblava engolosit amb aquesta dolça temptació.

10:45 AM El tortosí fa una trucada per reservar taula al Hostal Castellterçol.

10:50 AM Reiniciem la marxa, guiats per el nostre "sherpa" oficial que intenta trobar un mirador amb una vista panoràmica. Després de fer una volta en rodó i intentar-ho fins a dues vegades, desistim de la possible vista panoràmica i decidim seguir el camí per el que hem vingut.

11:30 AM Tornem a ser a l'església de San Julià d'Uixols. Uns descansen, algú altre alleugera l'intestí gros i, finalment, ens fem la foto del grup.

1:40 PM Arribem als cotxes i fem el ritual habitual: toaleta, porró de clara San Miguel 0,0 acompanyat d'olives i patates Corominas gentilesa de l'honorable Joan.

14:05 h Ja som al restaurant Hostal Castellterçol. Ens preparen la taula i tots els presents passen comptes amb el tortosí del cava i complements del passat Dinar amb les Contràries. Ens preparen una taula a l'entrada, on antigament hi havia el corral per les cavalleries i menjaven els animals. El menú del dia es el següent:

A les postres apareixen unes ampolles de cava i es brinda en celebració dels aniversaris d'en Josep i l'Oriol.

"Mussions"

En Guifré proposa, literalment, el següent: "Tenint present la eficàcia, la eficiència i la precisió de la sortida de fa 15 dies, potser aquesta necessitat que hem dit, de tenir un sherpa oficial, potser això podria quedar abolit (veu d'en Pep dient "NO, abolit no; deixem-ho en suspens") i treurel·li el títol de "sherpa oficial" a l'Oriol" . Intercanvi d'opinions i davant la pregunta d'en Joan de "tu que proposes", ve la concreció d'en Guifré: "La moció es que ens repartim, o be tots una mica aquesta responsabilitat o si mes no que no li demostrem aquesta devoció exagerada a l'Oriol perquè com veiem s'equivoca moltes vegades". Hi ha un moment de batibull i els contraris liderats per en Pep sembla que imposen el seu criteri de mantenir el títol de "Sherpa oficial " al molt honorable Oriol.

Es parla, sembla que per aquesta moció seriosament, de si es surt dintre de 15 dies com correspondria a la freqüència ordinària, es a dir el dia 12 d'octubre que es festa nacional al país veí i colonitzador de Catalunya. S'acorda que el dimecres 12-10 és farà una sortida per els que vulguin i puguin com si es tractés de la sortida ordinària i la següent sortida serà, òbviament, en la data prevista del 26-10.

No hi havent mes assumptes que tractar i tan aviat com en Pep ha acabat a seva cigarreta, ens acomiadem uns dels altres, pugem als cotxes i emprenem el camí de tornada a les respectives llars. Entre les 5 i les 6 PM tots arribem sans i estalvis a casa.

Fins la propera sortida!