Caminaires de la Costa
A moltes i variades hores, els cotxes han sortit des de diferents punts per anar arribant fins al restaurant, qui ha estat el darrer? En Narcís!
El cotxe d’en Josep Ramon ha ofert una volta per la muntanya als seus acompanyants, la Joana, la Montserrat i en Jordi L. fins arribar sans i estalvis al Cambray i poder preparar els complements amb repartiment de places a les dues taules parades.
CRÒNICA DINAR AMB LES CONTRÀRIES
Restaurant Cambray Teià 16-9-2018
Crònica Dinar amb les Contràries
Jordi Lleal
Els cambrers van passant plats diversos en abundància i els segons plats, la cosa s’anima i a l’hora de les postres un petit batibull: on semblava que hi havia “Pastis de celebració” (que ves a saber el que celebràvem), el cambrer ofereix un tall de pastis Massini, sorbet de llimona o gelat. La cosa no s’ha esdevingut cap problema i cadascú ha triat lo que li ha vingut de gust. Amb les postres fem un brindis.
_JPG.jpg)
.png)
En Joan que al seu cotxe ja fa catúfols, ha tingut la barra de trucar al Lluís i la Mª Antònia per demanar-li plaça per a ell i la Mercedes cap a Teià, cosa que amb tota la bona fe s’hi ha ofert sense cobrar ni un cèntim pel trajecte.
En Guifré ha demanat ajut, que la ciàtica no li permet conduir i amb l’Ani s’ha desplaçat amb el cotxe d’en Ricard i l’Anna Maria, mentre que en Jordi Puente i la Maria han vingut amb el del Marcel i la Rosa Maria.
En Joan que és un observador incisiu, només arribar ha comentat que el cotxe d’en Josep Ramon està brut de pols que fa pena, en Ciu ha quedat esmaperdut i sembla que just arribar a casa farà baldeio del seu flamant Mercedes.
Altres han optat per venir sols, acompanyats de la contrària és clar, en Francesc amb la Maite, en Pep amb la Mª Assumpció i tancant la corrua en Narcís amb la Carmen.
Una observació, serà per una qüestió de deformació professional que a la taula de 10 comensals hi havia els cinc homes que han estat treballant a oficines bancàries, gent d’alta consideració, dit d’altra forma a la taula dels dotze comensals hi havia professions vàries (potser menys importants/eminents/la morralla?) queda dit....
Esperem l’hora a la terrassa mentre alguns fan l’aperitiu i quan arriben en Narcís i la Carmen després d’un fort aplaudiment entrem al menjador del restaurant, on a les dues taules parades hi ha una xapa al·legòrica dels Caminaires i un fulletó on consten el nom dels comensals, el menú i uns poemes, que es pot guardar com a record de la trobada.
_edited_p.png)
.png)
_edited_p.png)
Després de les postres ha sigut el torn dels cafès, que el cambrer havia pres bona nota al mateix temps que preguntava per les postres. Aquest cop no ha sigut necessària ni la prodigiosa habilitat d’en Pep per fer la comanda total, ni la opció de comanda al núvol que portava preparada en Ciu, esperonat per en Joan que dies abans l’havia reptat a fer-ho.
Degut al soroll que hi havia al menjador, s’ha proposat al cambrer que els xarrupets de licors els prendríem a fora, a la terrassa, que malgrat haver-hi també soroll, ens podíem entendre millor. El cambrer ho ha acceptat però abans ha demanat que passéssim per caixa a liquidar el compte. Potser es pensava que faríem un “sinpa”.
Un cop organitzada, mes o menys, la rotllana, i per variar, en Guifré dispara una moció: Té dos motius de satisfacció, l’elegància de la camisa que porta i fa referència a la lluita constant que porta per arribar a la paritat, doncs en la jornada d’avui si s’ha assolit la paritat (sic). Avui s’ha afegit un últim desig i l’esperança que a la nova temporada, la 14, que per fer de president emèrit potser caldria valorar altres alternatives. Aplaudiment general, sense que s’arribi a votar la moció.
.png)
En Narcís també s’anima i presenta la seva moció: Les cròniques són esquifides, creu que s’hauria de pujar el seu nivell de redacció i pensa que el cap de l’oposició (senyalant al Francesc) podria fer-ho. Sembla que en Francesc o va begut, o es fa el despistat per no acceptar el repte.
En Joan intervé que no ha vingut amb pantalons curts per no ferir susceptibilitats
En Guifré persisteix i es parla de l’escrit de penediment.
Hi ha qui proposa penalitzar al Marcel amb un tres-sis-nou pel que ens ha fet patir a l’hora de tenir-ne notícies d’ell.
En Narcís pregunta si l’Herbalife aprima perquè en Marcel menja i menja de tot i no s’engreixa, està als 62kg
En Jordi Lleal, (MHP de moment) llegeix un escrit referint-se a la història del Grup, unes floretes per a les contràries i llegeix un poema d’en Miquel de Palol
A les 19,00h marxem contents cap a casa, però abans en fem una foto de grup...
LECTURES A LA TERRASSA
DINAR AMB LES ESTIMADES CONTRÀRIES
Honorables Caminaires, benvolgudes i estimades contràries, és per a mi un motiu d’orgull i satisfacció.. ui! Se m’ha escapat! Començo de nou.
Tot va començar com una, podríem dir una caminada d’esbargiment el juny del 2005 amb l’Oriol (el nostre sherpa, que avui està gaudint de l’Arlet, la seva segona neta), en Guifré (l’home del Cim i tomba i de les històries dels germans Badia) i en Josep (que avui no està amb nosaltres, per estar celebrant els seus 70 anys), el 2006 en Pep (l’home del repartiment de cotxes, dels comptes i comanda dels cafès) i en Narcís (de qui esperem en candeletes que s’incorpori, sa i estalvi, a la nova temporada), el 2010 en Ricard (ciclista de pega o no? El nostre cafeter numerari), el 2011 en Josep Ramon (un bon pastisser, un gegant de la informàtica i un extraordinari autor dels records de les sortides, així com de la preparació dels complements d’aquest dinar) un aplaudiment d’agraïment, si us plau, també en Jordi Lleal (el bard de la colla i MHP de moment, fins que en Guifré s’ho proposi), en Joan (l’home de les estadístiques que ens fa de memòria) i en Marcel (sempre polit i amb l’afició per la botànica), el 2012 l’Alfons (el de les amistats perilloses, ho dic per la Llanos de Luna, que no hi hagi mals entesos), en Jordi Puente (pianista, del que esperem que un dia ens ho demostri), el 2013 en Francesc (el nostre benjamí, el caganiu, el dels acudits frescos) i tanca les incorporacions el 2014, en Lluís (xocolater i ciclista estival de les Dolomites).
Resumint la temporada 2017-2018, s’han fet 21 sortides, s’han caminat uns 300 km i pujat un desnivell total d’11.000 m. En Pep i en Joan són els únics que s’emporten la glòria d’haver participat de totes les sortides. Un aplaudiment de reconeixement per la seva perseverança!
Estem aquí reunits al voltant de les taules, en franca amistat després d’uns dos mil WhatsApp i uns cinc-cents e-mails, per organitzar aquesta trobada i per veure qui vindria, a quin restaurant dinàvem, el menú i la tria de plats, un vertader calvari!
Companys, permeteu-me ara que em dirigeixi a les que avui ens acompanyen per agrair la seva paciència i complicitat amb nosaltres, per així permetre’s un alliberament de nosaltres els Caminaires, un dia de cada quinze dies, durant aquest curs.
Sou un pomell de floretes que enamora, que nosaltres com jardiners sol·lícits i amatents, procurem que us mantingueu sempre fresques i esplendents.
I ara brindem. Companys , estimades contràries, desitgem-nos Caminades, Amistat i Salut per molts anys! Aaaanem!
SALVE de MIQUEL DE PALOL
Per la glòria dels camins,
glaç de sol entre oliveres;
per la blava salvatgia
dels penyals vora del mar.
El silenci a les afraus
i el repòs de les cimeres;
pels vells temples que s’enrunen
i els que poc s’han redreçat.
Massa sang hi ha a les venes
per donar al sol i a l’aire;
massa vida hi ha en la terra
per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia
i la plàcida enyorança
no s’han fet per als pins indòmits
i per als vents descabellats;
que els pins volen terra lliure
i els vents criden llibertat.
I la rasca de la terra,
la terra dins de l’ànima;
els seus muscles són de roure,
els seus ulls són fets de mar;
i els sentits la pagania
de l’aroma de les coses,
i en el front els crisma d’odi
i de vent i de combat
Massa sang hi ha a les venes
per donar al sol i a l’aire;
massa vida hi ha en la terra
per les vinyes i els sembrats;
que el glatir de melangia
i la plàcida enyorança
no s’han fet per als pins indòmits
i per als vents descabellats;
que els pins volen terra lliure
i els vents criden llibertat.
Quan trillegin les campanes
cada pasqua dels canonges,
i les que endomassin
el miracle ressurgent,
oh quin goig de viure en elles
pels jardins de glòria nova
i collir sense recança
i sembrar sens recelar!
Massa sang hi ha a les venes
per donar al sol i a l’aire;
massa vida hi ha en la terra
per les vinyes i els sembrats
que el glatir de melangia
i la plàcida enyorança
no s’han fet per als pins indòmits
i per als vents descabellats;
que els pins volen terra lliure
i els vents criden llibertat.
Fins l’any que ve!
Vídeo-crònica
Dinar amb les Contràries
Josep R. Ciurana
MINI ALBUM DE FOTOS