Caminaires de la Costa
Crònica sortida 31-05-17
de la Fosca al Cap d'en Planes
(Baix Empordà)
Guifré Gol
Dades del prestigiós centre geogràfic RPF
Aquesta vegada s’ha de sortir més d’hora perquè cal disposar de temps per deixar les vitualles, begudes i complements d’entremès a can Guifré, carrer Leo núm. 32 de la urbanització Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar), i a continuació desplaçar-nos a Sa Cala Fosca de Palamós on iniciarem la caminada. Està previst sortir de la banda de llevant de la cala, seguir el camí de ronda fins a Cap Roig (Calella de Palafrugell) i poder admirar una part idíl·lica de la Costa Brava.
Aquesta vegada, malgrat les excepcions d’en Narcís i l’avi Francesc, no faltarà cap de la resta de caminaires, puix que l’itinerari i l’àgape bé que ho mereixen.
6,30 h L’expedició badalonina surt del davant del Museu en els cotxes d’en Ricard, l’Emili, en Pep i en Guifré; aquest darrer mostra cert neguit per les responsabilitats que ha congriat en aquesta sortida i posa la directa cap a Tossa liderant el grup. La resta, una mica desconcertats, el segueix amb el convenciment que els que estan esperant-los a Montgat ja s’espavilaran,... que per això serveixen els mòbils.
7,30 h Els capdavanters que han seguit al mite ja són davant la barrera metàl·lica que separa el Paradís Terrenal de la resta del món. Els de Montgat es fan esperar una mica.
7,45 h Amb la mosca rere l’orella arriben els de Montgat que no donen mostres de gran alegria en retrobar-se amb la resta de companys. No s’ho han d’agafar així que un mal entès sempre és possible. En Guifré, no s’ha assabentat de res, està absort en trobar i recordar el codi que, igual que Alí Babà, ha de permetre l’obertura de la barrera; és de justícia confirmar que una vegada dites les paraules màgiques, vull dir ..., teclejar el codi, la barrera s’eleva majestuosament franquejant a l’expedició l’entrada al portentós recinte.
7,50 h L’amfitrió obre les portes de la seva mansió a tots els caminaires sense fer distinció de color, raça, sexe, pes o edat. El cafetó, les pastes i el pa de pessic s’assaboreixen en el marc espectacular de la terrassa de les arcades (no pas ois); a la vegada hom descarrega menges i begudes que s’agombolen dins la nevera.
8,20 h Ja tornem a ser dalt els cotxes i enfilem cap a l’autovia de Santa Cristina d’Aro que ens permetrà arribar a Palamós i a Sa Fosca. He dit autovia de Santa Cristina? No pas per ara, aquell neguit que esmentàvem al començament té una conseqüència inesperada: el cotxe d’en Guifré s’ha quedat sense benzina i cal fer-ne provisió a Tossa; la mirada crítica i de reconvenció del MHP és del tot inevitable i l’Alfons (sensible com pocs) que se n’adona, prova d’alleujar el contrit i desassossegat mite netejant-li (de franc) el parabrisa davanter, que fins aquell moment dificultava saber si era o no de dia.
8,40 h Dipòsit curull de combustible i reprenem la ruta.
9,20 h La carretera de Llagostera i els seus revolts són una prova de foc per l’infortunat Alfons, però la seva presència d’ànim i les finestres obertes li permeten superar el tràngol, malgrat arribar un mica trasbalsat a Sa Fosca. Deixem els cotxes ben estacionats i de seguida trobem les escales, tan i tan recomanades per en Francesc, que senyalen el camí de ronda.
Ah! Sa Fosca, no és debades que, d’acord amb el mite català (en Guifré no hi té res a veure), Pirene, la filla del rei Tubal, després que Héracles l’alliberés de l’incendi als Pirineus provocat per Gerió, el monstre de tres caps, decidís deixar les muntanyes per trobar una petita platja que l’acollís. De tota la Costa Brava va triar Sa Fosca per tal de construir-hi el seu castell i morada. Bé, com sol passar, hi ha d’altres versions que la situen enterrada sota les roques del Cap de Creus.
9,30 h Seguint el camí de ronda pugem al turó que forma La Punta de Sant Esteve on hi ha les runes d’un antic castell (Sant Esteve de Mar) del segle IX i se’ns facilita la visió de La Negra, una illa a tocar de La Punta. Seguim el camí a través d’un bosc de pins poc dens amb bancs per seure i contemplar el paisatge.
9,50 h Se’ns presenta Es Castell, natura en estat pur, una platja verge i extensa que travessem per la fina sorra que la cobreix. Llevat d’alguna guingueta tan sols s’hi veuen dues construccions. La mes coneguda és el Mas Juny erigida pel pintor Josep Maria Sert a la banda de ponent de la platja i dins del bosc. Per a qui vulgui satisfer la seva curiositat a propòsit d’aquest Mas li suggereixo el següent enllaç: http://es.blog.costabravas.com/mas-juny/
11,15 h El temps ha passat ràpidament i decidim deixar el Crit i el Cap Roig per una altra ocasió. Fem marxa enrere pel mateix camí per retrobar els cotxes.
12,30 h Ja som als cotxes i en Joan treu el porró amb la clara.
12,35 h Cal arribar ràpidament a Llorell per disposar-ho tot adequadament per tal de fer l’àpat. El cotxe d’en Guifré, que surt el primer, segueix amb el mateix neguit que el seu amo i fa la volta a Catalunya fins a trobar l’autovia de Santa Cristina. Els seus acompanyants xalen d’allò més.
13,37 h Una vegada a Tossa cal comprar el pa i una perfecta coordinació entre l’Alfons i en Guifré ho facilita gairebé a la velocitat de la llum; ara és l’Alfons qui condueix i, malgrat els dubtes inicials de si el cotxe té més de tres marxes, es presenta davant la barrera de la urbanització quan la resta de cotxes ja fa estona que hi són. En Guifré torna a endevinar-la amb el codi i s’arriba a la mansió sense cap altre entrebanc.
14,40 h La cuina s’omple de gent i en Pep, amb to executiu, suggereix als que fan nosa s’abstinguin d’entrar a la cuina i, per si s’avorreixen, recomana a en Jordi P que els distregui tocant l’harmònica.
15,15 h Els que fan nosa a la cuina paren la taula i enceten el vermut amb formatges, olives, Coromines, xoriço, Epidors i cava. Dins la cuina l’activitat és frenètica. S’han d’arrebossar les anelles de calamar (amb ou i farina!) i el rap del Cim-i-Tomba (només farina). Fer la maionesa i l’all i oli. Fregir els calamars i els talls de rap i fer el xup-xup a les dues olles del Cim-i-Tomba quan el rap i l’allioli deixatat siguin a dins. Uf!
9,40 h Trobem la petita cala de còdols de S’Alguer, amb antigues casetes de pescadors arrenglerades davant del mar i arrecerades sota la zona boscosa que els fa d'aixopluc. Probablement destinades a guardar les barques i els atuells de pesca.
Les escales d'en Francesc
Sa Fosca
Castell de Sant Esteve de Mar
La cala S'Alguer
Conscient de l’extrema dificultat dels processos en Guifré fa una distribució de responsabilitats: s’autoanomena “Chef de partie”, en Pep “Demi Chef de partie” i “1r. Commis” en Lluís. De sobta es produeix un fet esborronador. Quan el “Chef de partie” intenta omplir amb oli la fregidora elèctrica, se n’adona que no hi ha més oli i tot just s’ha arribat a la meitat del mínim exigit pel fabricant de l’enginy. Després de consensuar-ho amb els altres dos experts de cuina, s’acorda fregir els calamars arrebossats a la paella malgrat el sensible alentiment en la producció culinària. La cadena de muntatge (salpebrar, enfarinar, untar en ou batut i fregir) funciona febrilment per tal d’escurçar el temps i la intranquil·litat de la resta de caminaires. De tant en tant apareix algú a la cuina per recordar-nos que a la “sala menjador” hi ha nerviosisme. Altres més benintencionats proveeixen als cuiners amb les “delicadeses” que s‘estan cruspint els que fan nosa. A mesura que els calamars estan cuinats es fan trameses al grup d’ociosos que en fan l’ús i compliment normal en aquests casos. Arrebossat i fregit el rap i deixatat l’allioli tot va a parar a la cassola per tal de fer-hi xup-xup uns minuts. Els esforçats cuiners tenen el merescut repòs i, asseguts a taula, mengen una mica de les restes que els han reservat. Hi ha desocupats ressentits que posen en dubte el procediment emprat en la preparació dels calamars, insinuant que es tracta de calamars a l’andalusa (salpebrats, enfarinats i a la paella). Res més lluny de la veritat puix que hi ha com a mínim tres testimonis que poden donar fe jurada (o promesa) que les anelles han estat escrupolosament tractades seguint la pauta romana.
15,30 h Per fi arriba el delit “Cim-i-Tomba”! Es reparteix amb consciència i al cap d’una estona els plats llueixen nets la qual cosa fa que s’autoritzen repeticions.
En Jordi L llegeix “Tombant el cim cuinant”. Un homenatge al cuiner Guifré que ha fet els honors als comensals que es llepen els dits.
Camí de Sa Fosca
Cafetó i pastes a la galeria de les arcades
Platja Es Castell
Poblat ibèric de Castell
La Foradada
10,10 h Tot seguint el camí, que puja entre un bosc de pins, ens situem al voltant d’uns 100 metres sobre el nivell del mar i se’ns ofereix un panorama d’excepció. Des del camí de ronda observem les roques de la Roja i els esculls de Seniar, al costat de la seva cala.
10,35 h Veiem als nostres peus la Cala de Canyers i caminem fins a la Punta del mateix nom per contemplar el paisatge. Des d’aquest punt albirem el petit arxipèlag de les illes Formigues.
10,50 h Passem pel dalt de la cala Corbs i baixem fins a la platja de Cala Estreta. És en aquest indret sorrenc on l’expedició s’atura a fer un mos. Alguns ardits i preparats caminaires aprofiten l’avinentesa per fer un rabeig, de la millor manera possible, en una aigua de mar tranquil·la i cristal·lina.
Toca fer un mos
Remullada a la cala Estreta
11,05 h Fem la fotografia del grup i seguim endavant travessant: la Cala Estreta gairebé arran d’onada, la Cala d’en Remedón, la Cala Roca Bona i mirem de lluny la Cala Cap de les Planes.
El grup a la Cala Estreta
Taula parada i vermut
Xefs en acció
"Tombant el cim cuinant"
El Cim i Tomba ja el tenim aquí!
16,00 h Les postres d’en Ciu tanquen brillantment una tan encimbellada àgape.
No podem dir el mateix del cafè que ha estat una mica deslluït per falta de previsió del senyor mite.
El senyor president presenta una moció, en la que proposa nomenar l’Alfons suplent del mascle Alfa absent (en Narcís) en reconeixement al seu reconegut ascendent i folgades aptituds en el tracte amb integrants del mal anomenat sexe dèbil. L’aprovació és unànime.
Ara és l’Oriol qui proposa que la sortida vinent es faci pel Catllaràs sortint des de Guardiola de Berguedà. S’aprova sense cap comentari o observació en contra.
En Jordi P, pren la paraula per manifestar seriosament que és un privilegi pertànyer a la nostra colla on cadascú, dins de les seves possibilitats, contribueix desinteressadament i permanent al benestar del grup. És un motiu pel qual n’està orgullós.
16,30 h No prou satisfet amb els deliciosos pastissos de poma i llimona que ens ha fet, i nosaltres degustat, en Ciu ens ofereix un “xupito” de rom Zacapa XO gran reserva especial, amb els gotets “ad hoc” que ens permeten brindar a la seva salut.
Ja hi som! En Guifré presenta una moció. Argumenta que seria adequat fer un homenatge de reconeixement a en Narcís, no fos cas que hagués conclòs definitivament les seves compareixences amb el grup de caminaires i no haguéssim tingut l’oportunitat de reconèixer-li la inesborrable empremta que ha deixat entre nosaltres. I si no és el cas, feina feta no fa destorb. Com sol passar amb les mocions d’en Guifré no s’aclareix el resultat. Tothom parla i no s’entén res. En Ricard, molt més directe que d’altres, comenta que el què ha de fer en Narcís és ballar menys i venir a caminar amb nosaltres que l’enyorem molt.
En Guifré demana autorització per presentar la darrera moció. De mala gana s’accepta que ho faci. De bell antuvi, admet la seva poca eficàcia a l’hora d’enrolar nous membres a la Molt Honorable Associació, tal com ho demostren fefaentment les reiterades defeccions, algunes definitives, dels seus recomanats. És per aquest motiu i no pas altre, que pensa poder tenir més encert recomanant fèmines, això si, sempre que la Molt Honorable Associació (MHA) abolís la reprovable imitació de llei sàlica que contemplen els estatuts. Està fermament convençut que la presència femenina seria una injecció d’aire fresc i nous punts de vista que enriquirien la MHA. Alguns exaltats, estalviaré els noms, esclaten en NO, NO i NO! I altra vegada no s’aclareix res.
A les acaballes es fa una excèntrica enquesta per tal de conèixer percentatges dels mètodes de micció entre els Honorables Associats: 10 ho fan asseguts i 2 drets.
Tan sols un detall el veí alemany, que és molt irònic, em va felicitar pel silenciós dinar suís que havia fet a casa amb els meus amics. Sense cap més comentari.
Una “standing ovation” a tots els que han intervingut en netejar i endreçar cuina i menjador. L’Ani us envia el seu reconeixement i admiració.
17,35 h En Pep passa comptes i sortim per 18 €. Un magnífic àpat i, a més, barat!
18,20 h Marxem, petons, abraçades i bons desitjos.
19,45 h Tots a casa seva.
Fins la propera!
TOMBAR EL CIM CUINANT
Disposeu d’uns talls de rap, dues cebes i un porro,
Vuit patates mitjanes i brou de peix amb morro.
Amb ceba i porro esmicolats es fa un sofregit a consciència,
Oli i un polsim de sal i cocció en 45 minuts de paciència.
Les patates en rodanxes, deixeu-les una estona en aigua natural,
Després fregiu-les amb oli a 80º per deixar-les com cal.
Es punxen per si de cas estan prou fetes i al punt,
No sigui que passades de temps quedi un plat difunt.
Salpebreu i enfarineu amb cura les rodanxes de rap,
Fregiu-lo amb oli a foc fort ,sols un minut, no feu un nyap.
Preparar un allioli i el negueu amb una mica de brou,
A la cassola poseu patates, el rap al foc 10 minuts i prou.
Finalment s’aboca l’allioli deixatat i ho removeu,
Per tal que ho remulli tot i en tres minuts servir-lo podeu.
Així és la meva recepta preneu-ne nota tot seguit,
Que sapigueu cuinar-la amb gràcia i que us faci, bon profit!
Gràcies Guifré! Master Chef dels Caminaires, que ens has ofert una delicatessen, de cuina de cinc estrelles.
Llorell/Tossa 31-5-2017
Vídeo-crònica
sortida 31-05
Josep R. Ciurana
Dades logístiques
sortida 31-05
Josep R. Ciurana
Dades tècniques
sortida 31-05
Ricard Pablo
Caminaires assistents:
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi Lleal, Marcel, Jordi Puente, Alfons, Lluís i Emili
Caminaires absents:
Narcís, i Francesc
Vehicles:
Guifré, Pep, Ricard i Emili
Localització on deixem els cotxes:
Una zona d'aparcament a tocar de la platja de La Fosca a Palamós
Localització GPS:
41°51'37"N 3°08'40"E
Incidències:
Cap
Valoració Caminada (1-10):
Nota mitja de 7,69
Restaurant per dinar:
Jornada gastronomica de la Cim i Tomba a la mansió d'en Guifré a Tossa de Mar
Localització GPS:
41°43'10.8"N 2°54'17.0"E (eentrada a la urbanització)
Cost del menú:
Cost total amb cafès, xupito i sense propina: 18 Eur
Valoració Restaurant (1-10):
Com de costum i per unanimitat: 10
Distància caminada:
8,85 km
Temps total:
3h 10m 43s
Ritme mitjà:
21' 34" /km
Altura guanyada:
202 m
Mapa del recorregut:
Gràfic altura:
